Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dimarts, 16 de desembre de 2008

Eternal sunshine of the spotless mind


Fa molts dies que tinc començada l'entrada de "Olvídate de mi", una de les lamentables traduccions de títols originals, tema que mereix entrada a part. Doncs encara que sigui Jim Carrey el protagonista, no estem parlant d'una seqüela de Ace Ventura, sinó que és una curiosa mescla entre ciència ficció i romàntica, i el tio fa un bon paper i tot. La veritat és que no és la típica historieta romàntica que insulta la intel·ligència de l'espectador, i es deixa veure, encara que una mica paranoica. Em va agradar també la fotografia i tal.

Però l'experiència audiovisual del mes ha estat, sens dubte, el meu flamant Gears of War 2. Matar, matar i matar. Pura adrenalina!

No hace falta que me dices nada más.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Forasters

Completada amb èxit rotund l'operació Quantum of Suecia, tornem a la rutina amb un film de producció nacional: Forasters. Explica la història de dues generacions d'una família catalana, de manera que es van intercalant les escenes per mostrar-nos que es repeteixen les mateixes condicons, sentiments, pors, etc.
El cinema català, com l'espanyol, mira de guanyar-se l'espectador amb una mirada propera i costumista. I ho aconsegueix, gràcies a unes bones interpretacions (tots els actors vistos a tv3) i un guió interessant. Així doncs, tenim un supercapítol del Cor de la Ciutat de 95 minuts, i més dramàtic. No està malament, però a mi se'm va fer llargota. Es tracta d'una adaptació d'una obra de teatre i això es nota, i a més el tema de l'obra deu estar més dirigit a un públic com el que omplia la sala, amb una mitjana d'edat de 84 anys.
La bona notícia és que a la web podeu imprimir un 2x1 per qualsevol cine on la projectin, i poder anar al cine per 3€ és un punt important.
Pròximament ens redimirem amb... Ultimatum a la tierra! Yeah.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Day of the Dead

Abans de marxar a Sverije, he de plasmar tot el que em volta pel cap per quedar-me tranquil:

L'altre dia vaig veure Day of the Dead, remake de la de George Romero. Cap novetat, segueix els esquemes habituals de pelis de zombies i la veritat no és gaire bona. L'únic interès està en les protagonistes. Mena Suvari, la rossa que feia flipar Kevin Spacey a American Beauty, pel que sembla no va poder redreçar la seva carrera, una llàstima. I AnnaLynne McCord, que està de moda gràcies a la 5a temporada de Nip/Tuck. També té un cameo Vanessa Johansson, la germaneta de la Scarlett, que hi ha gent que diu que és més atractiva i tot...

Un altre flash. TV3 va estrenar Salvador (Puig Antich), però desgraciadament Antena3 estrenava la sèrie de Star Wars: The Clone Wars. Amb poc temps i davant d'aquesta esquizofrènia televisiva, vaig intentar fer malabarismes per seguir les dues produccions, fins que algú va dir..."però aquesta sèrie és una merda, no?". Ah! Alerta. Efectivament, la sèrie podria donar més de sí, tècnicament poc treballada i un guió orientat al públic més infantil, però he de seguir fidel als meus principis. Com diu Salvador al final de la peli... Quina putada!
Per cert, ja tenim premi per la millor pel·lícula de ciència ficció de tots els temps. No hace falta decir nada más.

Dites aquestes xorrades, ja puc marxar amb la consciència tranquila.

dimarts, 25 de novembre de 2008

And the winner is


Per fi Europa tindrà la gran entrega de premis que es mereix. Seguint les peticions dels meus fans, decidirem entre tots i totes, quina és la millor pel·lícula per cada gènere. El jurat, format per mi i els dinosaurios de plàstic del meu cuarto, nominarà 5 films per cada premi. Qui vulgui pot fer un comentari demanant una nominació extra que consideri imprescindible. Així, fugint de les acusacions de comercials i venuts a la indústria de Hollywood, acceptarem propostes de cinema alternatiu i produccions independents, tals com Contigo no, bicho.
L'única no admesa serà Amelie, pel·lícula rebutjada pel festival de Cannes del seu any, que no van tenir valor ni per projectar-la fora de concurs, definida com intent pseudo-cool de cine nefast.

- Dit això, aprofito per continuar amb la secció de denúncia Tràilers Cabrons. Efectivament, ens han comunicat que el trailer de Quarantine (el remake americà de Rec) destripa el final de la peli sense cap tipus d'escrúpols. Els que ja hagueu vist l'original podeu veure'l aquí per comprovar-ho. Si no la heu vist, no cliqueu, o morirà un gatito.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Quantum of solace


Doncs m'ha deixat més fred del que esperava. Després de "Casino Royale", que reformulava una mica l'esquema de la saga, aquesta nova entrega va més enllà i es carrega pràcticament totes les senyes d'identitat de Bond. Oblida't del "Bond, James Bond", les coletillas sarcàstiques, els invents de Q i la Moneypenny aquella. Queda l'Aston Martin del principi, les noies i poc més.

Aquest nou Bond és un tio seriós, fosc, dramàtic, venjatiu i turmentat pel passat. Pitjor? No ho sé. Pels fans del J.B. de tota la vida, segurament. Passa a ser una pel·lícula d'acció made in Hollywood més, no és dolenta, però deixa de ser el 007 que coneixíem. Tampoc m'han agradat algunes incoherències de guió com ara SPOILER WARNING que la M envia una oficinista que sella informes a detenir l'agent més letal del MI6 (¿?) i encara es queixa si se la carreguen!!

Però vaja, animo a tots els fans a veure-la, que al cap i a la fi no està tan malament. Té escenes d'acció realment trepidants i surt la Olga Kurylenko.

Un apunt: el tràiler que acompanya la projecció (almenys al Icaria) és de The curious case of Benjamin Button, i te l'expliquen TOTA. T-O-T-A. Qui avisa no és traïdor.
En fi, qualsevol pot tenir un mal dia.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Se busca

Avui demanem la participació dels nostres lectors per trobar el títol d'una pel·lícula. El nostre estimat col·lega Uki sent nostàlgia d'aquella peli que li va alegrar tantes tardes de la EGB.
Doncs bé, si no hem entès malament, tracta d'una espècie d'ànec que està mirant la tele i es perd en el seu propi sofà (WTF)... i apareix en el nostre món. Llavors, una noia intenta ajudar el nostre amic a tornar a casa seva. Estem parlant d'un ànec de 1,60 m que es passeja pels carrers (de Nova York?) vestit de senyor. Algú que hagi vist aquesta imatge dubto que l'hagi oblidat.
Per més senyes, el film ha de ser de finals dels 70, a jutjar per l'aspecte i el vestuari dels protagonistes. Agrairem qualsevol informació d'aquesta petita i psicodèlica joia cinematogràfica en forma de comentari o trucant al número que apareix en pantalla.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Red de mentiras


Se'm va passar per alt comentar la setmana passada l'última de Riddley Scott, la qual vam tenir l'oportunitat de veure gràcies a un afortunat retard, i la veritat és que val molt la pena.

Personalment, sempre m'agraden les pel·lícules d'aquest director, i aquesta no és una excepció. És l'adaptació d'una novela que tracta d'un agent secret de la CIA infiltrat en territori islàmic. La peli és espectacular i realista alhora: el començament a l'Iraq és trepidant, i es manté amb molt bon ritme, amb un bon guió i dos actorassos, Rusell Crowe i el di Caprio que cada vegada em cau millor.

En resum, molt recomanable. Llàstima que divendres que ve ja arriba Quantum of solace que eclipsarà totes les altres...

dissabte, 8 de novembre de 2008

Torna l'Home


Ja podeu deixar d'escriure cartas al director a La Vanguardia, i tampoc cal que us manifesteu davant de la Delegación del Gobierno. He tornat! Però encara no he pogut tornar al Icaria, per la qual cosa faré un comentari del que em dongui la gana:


- Al cinema hi ha poca cosa interessant fins que s'estreni Quantum of Solace, la última de James Bond. Imprescindible després del bon sabor que ens va deixar Casino Royale (genials els crèdits i la cançó inicial). Abans de veure-la, Daniel Craig em semblava que tenia pinta de marinero bielorrús, però va resultar ser un dels millors Bond. Això sí, ja no tindrà res a veure amb les novel·les de Ian Fleming, de les quals només en pren el títol d'un relat curt del personatge.


- The curious case of Benjamin Button: Brad Pitt interpreta un home que neix amb 80 anys i es rejoveneix en comptes d'envellir. Només per la originalitat de la proposta ja val la pena, en un panorama ple de seqüeles,remakes i adaptacions de comic i jocs. La dirigeix David Fincher, el del Club de la Lucha i Seven.


- Podríem anar a veure Disaster movie? YES, WE CAN. Reivindico el dret a desconnectar una estona sense complexos, i això no treu que després vagi a veure la 13a Mostra de Cinema Africà que es projecta aquests dies al Meliès.


Per acabar, destacar el millor personatge que han creat els de Polònia últimament. Imprescindible. Bona nit dolentooots!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Tropic thunder


Al final l'hem pogut veure! I això que ja fa temps que s'ha estrenat, i a més la van retirar d'algunes sales. Devia ser per problemes amb els drets de distribució o rollos d'aquests, no per la crítica a Hollywood com deien alguns. Sí que fa conyeta sobre el tema, però res massa destructiu.

Doncs sí, és bona, millor que l'última que vaig veure segur (El niño con el pijama te raya). És molt divertida, començant pels falsos trailers del principi, sensacionals. Ah! Alerta cinèfils, ja que està plena de cameos (atenció a Tom Cruise) i referències del mundillo (la teoria sobre els actors que fan de retrassats és genial). I la banda sonora, també ben parida. Per cert, aquesta és durilla per veure-la en versió original, pels accents, el vocabulari, els insults, etc...

Resumint, del millor de la cartellera actual, si trobeu sales on la facin. I no us enganyi el típic subtítol espanyol cutre-caspós (una guerra muy perra): Vergonyós.


I aprofitant l'avinentesa, una molt bona que l'altre dia donava Cuatro i en vaig enganxar uns minuts: Viven. Explica la tragèdia d'un equip de futbol que es va estrellar enmig del Andes, i que per sobreviure es mengen els morts... total, que la van liar parda. Però al final li foten dos bemoles i se'n surten. Digne de veure-ho.


If we die, we're gonna die walking

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Notice to mariners


Alguns avisos a tenir en compte per estar al dia de l'actualitat més rabiosa:


- South Park: hem llegit a yonkis.com que l'últim episodi d'aquesta (imprescindible) sèrie ha causat una forta polèmica als EEUU. Figura que els nens queden traumatitzats per Indiana Jones IV, i no poden esborrar la imatge de les seves ments innocents: George Lucas i Spielberg violant l'Indy (literalment). Obligatori veure l'impagable escena clicant aquí. I aquesta altra rollo Acusados, de la Jodie Foster.


- How i met your mother: serie maltractada aquí per la Sexta (Cómo conocí a vuestra madre), a Amèrica ja ha arrancat la 4a temporada. Se suposa que tota la serie es un flashback en el qual el protagonista explica als seus fills les seves desventures fins que va conèixer sa mare. Hi trobem un humor blanc però efectiu, molt de l'estil de Friends però sense ser tan ñoña. A més, els guionistes cada vegada li dónen més protagonisme a Barney, l'autèntica estrella de la sèrie.


- Qué vida más triste: la Sexta altra vegada; ahir va estrenar l'adaptació d'aquest divertit videoblog d'internet. Els episodis originals duren 2 o 3 minuts i alguns són molt bons, sobretot quan afegeixen paranoies amb flash. En tele no està malament, però el que ha guanyat de durada ho ha perdut de gràcia. Val la pena donar-li una oportunitat, a veure com segueix els propers capítols.


I no se m'acut res més. A veure si aquest cap de setmana cau Max Payne...

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Ahora o nunca








Aquesta és l'última que he vist. Tracta de dos malalts terminals que es coneixen a l'habitació de l'hospital, i escriuen en una llista tot allò que tenen pendent abans de morir (The bucket list en versió original, més recomanable que la doblada, com sempre).


En contra del què es podia esperar, no és una peli excessivament dramàtica, però tampoc una comèdia, clar. No cal dir que Jack Nicholson i Morgan Freeman estan inmensos. Algú amb mala llet podria dir que ho fan tan bé perquè s'identifiquen amb els seus personatges, que surten bastant grandets ja...

Potser és un pèl llarga en algun moment, hi ha algunes escenes que sobren, però no busca la llàgrima fàcil, sinó que tracta el tema de la mort d'una manera realista i pragmàtica, i de fet despren bon rotllo i positivisme per tot arreu. Mil vegades més que Amelie, per exemple. Però ja dedicaré una entradeta sencera per posar a parir Amelie, que li tinc moltes moltes ganes.

Total, que no és mala peli, suposo que d'aquelles que t'agrada més o menys segons el moment de la vida en el que es troba cadascú.

El que no em va quedar clar és si el missatge que dóna és que per passar-ho teta s'ha de tenir pasta... I això ja ho sabem tots!




D'altra banda, voldria inaugurar una secció de literatura en aquest blog. I començaré presentant el Premi Totxo de la Setmana:




I el premi és per... Un mundo sin Fin! Efectivament, aquest interminable piano de 1.200 pàgines ens explica l'apassionant història del comercio de la lana en el sur de Inglaterra durante el siglo XIV. Aquesta novela, recomanable per gent amb insomni, em va sortir més cara que un viatge a Estocolm (ho juro). Se m'acut on es pot ficar en Ken Follett aquest llibrot de 3 kg., però no ho diré perquè el blog no està restringit a menors d'edat i sóc molt sensible amb aquests temes.


diumenge, 12 d’octubre de 2008

La crisis está aquí... y yo con estos pelos!



Segons les dades actuals de la meva enquesta, un 50% dels catalans volen veure "Una conejita en el campus". Com deia Mourinho, Catalunya és un país de cultura.



Com que aquesta setmana no tinc temps d'anar al cine, comentaré les estrenes de divendres perquè veieu com està el panorama:

La conspiración del pánico: thriller produit per Spielberg o sigui que pot estar entretingudet, però protagonitzat pel niñato repelent de Indiana Jones 4, el Shia Labeouoeaf aquest, la qual cosa em tira patràs.

Santos: el cine espanyol busca més públic amb pelis de gènere, però amb la qualitat de sempre. No la veuria ni cobrant.

Sexykiller: 3/4 del mateix. Una barby universitària (foto) es dedica a matar la penya (em recorda una que jo em sé), però les víctimes ressuciten en plan zombi. Al estar tan passada de rosca, igual resulta divertida i tot.

Quemar después de leer: de les més visibles en cartellera. Els germans Coen solen fer bones pelis (encara que "El gran Lebowski" em va rallar una mica). A més, té bon casting: George Clooney (posant la seva perpètua cara de vendre cafeteres); Brad Pitt (posant la seva cara de Brad Pitt); el sempre correcte Malkovich...

A part d'aquestes i de la conejita del campus, s'estrenen films d'autor i documentals que poden ser interessants o no, vés a saber.

Per últim, demano un minut de silenci per la magnífica serie Dexter, que Cuatro s'ha carregat posant-la a les 00.30 de la nit. En el seu lloc fan dos capítols (dos!) de Medium...
De moment això és tot, bona guàrdia.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Star Wars, cómo no


Sé que aquesta primera entrada no agradarà a tothom, en especial al meu club de fans del fotolog (un beso chicas), peeeero no hi ha altra manera de començar un blog de cine. I vull parlar de l'única pel·lícula que he vist més d'una vegada.

Deia Wagner que l'òpera representa l'art total, ja que integra totes les facetes artístiques possibles: cant, música, poesia, pintura, literatura etc.

Doncs bé, podem dir que Star Wars és CINEMA TOTAL, ja que és una saga que ho té tot: història èpica, personatges carismàtics i ben definits, espectacle, acció, imaginació... La primera trilogia va revolucionar el cinema, aportant uns efectes especials mai vistos i actualitzant la típica història de la literatura sobre el viatge iniciàtic del protagonista. La segona trilogia no aporta tant, però tot i això integra d'una forma mai vista animació digital i real, i té moments d'autèntic cinema en estat pur (orden 66 de l'episodi III, per ex.).

Menció especial per la banda sonora dels 6 episodis de John Williams, a l'alçada de les millors composicions de Mozart o del propi Wagner.


Reconec que l'última "The Clone wars" queda reservada als fans, ja que té un guió amb tanta profunditat com un capítol dels teletubbies, però conserva l'espectacularitat marca de la casa.

En aquest sentit, imprescindible "Blue Harvest", el brillant homenatge de "Padre de familia" en el primer capítol de la sisena temporada. Estrena demà dimecres La Sexta (suposo que el repetiran mil vegades), plagat de gags memorables. Atenció al moment dirty dancing del obi-wan pederasta. Senzillament, no té preu.