Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 25 de gener del 2009

W


El dia del impeachment de Obama, La 2 va emetre oportunament aquesta recent biografia no autoritzada del controvertit George W. Bush. Està dirigida per Oliver Stone (amiguet de Fidel Castro) o sigui que és fàcil d'imaginar el to de la pel·lícula: li fot canya de la bona. Ens mostra el personatge des de jove, com un borratxo i un impresentable, i després en el seu ascens al poder i el seu primer mandat, un ignorant, un titella dels lobbies, un patós, etc etc. També mostra la relació amb son pare, i les suposades revelacions divines que li mostren el camí.
Els actors ho fan molt bé, interpretant els personatges que l'envolten: la seva resignada dona Laura, el mesurat Powell, Cheney, Rumsfeld... I el que fa de Bush la clava també.
Total, que és una bona manera de fer-se una idea de com han funcionat les coses a la Casa Negra (abans Casa Blanca).
Puntuació sobre 10: un 8, vinga!


P.D: M'havia oblidat posar el link del trailer, perquè us en feu una idea, molt bo.

dijous, 15 de gener del 2009

Minientrada

Per celebrar el meu aniversari us convido a veure la millor escena de tota la història cinematogràfica, que resumeix molt bé la importància dels meus 24 anys d'existència.

divendres, 2 de gener del 2009

The Spirit



Comencem l'any cinematogràfic amb mal peu. Hem anat a veure l'última de Frank Miller amb el bon sabor de boca que ens va deixar Sin City i 300. Però la cosa no va per aquí...

No sé si la culpa és de la qualitat del còmic original, o és que es tracta d'una mala adaptació. La qüestió és que la pel·lícula és dolenta. El protagonista, aquest tal Gabriel Macht, té menys carisma que el porter de la meva escala, i no té gens de química amb la Eva Mendes. La Scarlett Johanson provoca desprendiments de retina amb les seves disfresses, i Samuel L. Jackson 3/4 del mateix. Ah! Alerta amb Paz Vega! No té preu.

El guió és avorrit i no té cap ni peus; no emociona gens, i el que passa en pantalla bàsicament ens la pela. Fins i tot l'estil visual rollo Sin City se'ns fa cutre i mal utilitzat. La gent que havia aguantat tota la projecció sense dormir-se va sortir amb cara de mala òstia, molta mala òstia.

Podria seguir així una bona estona, però faré cas d'aquest discurset vitalista que hem vist a yonkis i no em queixaré més.

Molt bé Sergi, happy new year!