Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dissabte, 28 de març del 2009

Watchmen


Hola, sóc el director Zack Snyder. Com que em vaig podrir de pasta amb 300, repetiré la jugada amb una altra adaptació de còmic que sigui cool i modernuki... Sabent que la gent és tonta, quins ingredients hauria de tenir?


- Una història convincent, on un grup de superherois conviuen amb la gent normal i lluiten pel seu reconeixement com una minoria més, que és una cosa que no s'ha fet mai abans.

- Una mescla absurda de gèneres: una mica de cinema negre, acció en plan Jackie Chan, thriller polític, quelcom de drama i algun toc de ecologisme, més que res per quedar bé.

- Escenes de violència i sexe gratuïts que no venen a cuento de res però són coses que sempre agraden, mira.

- Un grapat de personatges més sosos que un gelat d'aigua encapçalats per un protagonista, el Búho, que sembla un Batman descafeinat, així la gent sap qui és el bo. Si algun personatge té una engruna de carisma (Rorsach) no el fem sortir massa no fos cas que ens quedi una bona pel·lícula.

- Una banda sonora molt bona, és veritat, però que no encaixa ni de conya.

- Ah, i sobretot que duri 166 minuts, que és el que està de moda.


Puntuació: 5/10.

dimecres, 11 de març del 2009

Slumdog Millionaire


La graaan sorpresa dels Oscar d'aquest any: 8 estatuetes, al meu parer, ben merescudes, per ser un bon film en un any on hem patit crims contra la humanitat com El niño con el pijama te ralla, Vicky Listilla Barcelona, The Spirit, etc.


La pel·lícula que ens ocupa explica com un noi d'un barri marginal de Mumbai (slumdog) participa en el programa de la televisió índia 50x15. Dóna la casualitat que cada una de les preguntes coincideix amb moments clau de la seva vida, així que encerta totes les respostes fins arribar a la gran final. Quan s'atura el programa per continuar l'endemà, el presentador s'encarrega de que la policia se l'endugui.

L'estructura de 2 línies temporals sempre funciona bé; una pel moment actual del programa, i una sèrie de flashbacks que ens mostren la difícil vida del protagonista. Aquests records ens mostren els moments més durs, on veiem una Índia real molt diferent de la happy Bollywood. D'altra banda, també hi ha escenes cursis i ensucrades, molt ensucrades, però sense arribar als nivells diabètics de Amelie, per exemple.

Destacables també les premiades fotografia i música, amb ball final inclòs.

En fi, una bona opció de tarda de diumenge (ok ho reconec, no quedaven entrades per Watchmen...).

Nota: 8/10.

dimecres, 4 de març del 2009

The curious case of Benjamin Button


Podem dir que és la típica superproducció de Hollywood, de llarga duració, impecable tècnicament, buscant tocar la fibra sensible, i amb actors de renom.
La veritat és que les quasi 3 hores no es fan massa llargues (excepte si t'estàs pixant des del minut 37...), i la pel·lícula es deixa veure per la originalitat de la història, el bon treball dels actors i els brillants efectes especials que fan variar l'edat de Brad Pitt. La resta, un guió que acaba sent previsible i que a vegades és més trampós que l'anunci de la coca-cola.
Nota: 7/10.

- L'autèntica recomanació del dia és una sèrie que he començat a veure encara que ja porta 5 temporades: The Office. Indescriptible el paperàs de Steve Carell (que ja el vam veure a la molt recomanable Virgen a los 40). Interpreta un jefe gracioset i insuportable, i realment eclipa els altres personatges de la sèrie.
Em sembla que ha guanyat bastants premis Emmy, però el meu equip de documentació no té ganes de comprovar-ho.