Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

divendres, 27 de febrer del 2009

Zack & Miri make a porno


Un dels (molts) comptes pendents que tinc és repassar la cinematografia de Kevin Smith, l'aclamat director de Clerks (que no he vist) i altres.
Sembla que no he començat amb la seva obra mestra, perquè la que ens ocupa em va deixar bastant fredot, avorridot, fins i tot una mica carod.
Va de dos amics que passen per un mal moment econòmic, i l'única solució possible passa per rodar una porno. No està del tot malament, però no deixa de ser una altra pel·lícula caxonda americana més, amb els seus bons gags (ah! alerta amb el sopar d'antics alumnes), i el típic toc romàntic. És a dir, un parell de riallades i cap a casa.

En fi, una peli més tonta que un calamar de silicona, però suficient per entretenir-se una estona.

Puntuació: 6/10.

dijous, 12 de febrer del 2009

La trilogia de Bourne

I'm back.
Doncs sí, aprofitant que em van regalar l'edició col·leccionista d'aquesta trilogia.
Una de les millors sagues de cinema d'acció i d'espies, marcant un abans i un després en aquest tipus de cinema, i si no, només cal veure les 2 últimes de Bond, un plagi (perdó, homenatge) de l'estil de la saga Bourne.

Característiques?

- Un guió creïble i treballat, amb girs constants i sense sortides de to.

- Escenes d'acció realistes, persecucions adrenalíniques i viatges per tot el món, tot ben integrat a la trama.

- Un actor protagonista amb la cara de ciment armat, interpretant un tio dur pero que es persona neng, que es cabreja quan li maten la churri, i no té gadgets ni invents del pal.


Podria fer una llarga tesi sobre Bond vs Bourne, però és qüestió de gustos, i a més no em dóna la gana.


Per cert, amb el DVD venen uns extres, per fi, dignes; escenes eliminades, finals alernatius, i els típics making-off.

PD: Menció especial pels crèdits finals, a ritme de Extreme Ways, de Moby.

Puntuació: 9/10.