Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dimecres, 31 de març del 2010

The men who stare at goats

Una de les vomitives darreres modes de Hollywood és la de reunir en una mateixa peli unes quantes superestrelles per rodar un divertimento que se suposa que pel sol fet de comptar amb un casting de famosos ja serà un clàssic instantani. MEEEC (botzina). You're doing it wrong.

L'última de Robert de Niro (no em molestaré a buscar-ne el títol ni el repartiment) seguia aquest patró, i pel que em van dir provocava més mocadorades entre els espectadors que el barça de Gaspart. L'altre dia vaig veure Quemar después de leer i no vaig tenir collons ni de comentar-la aquí.

Precisament aquesta última em va venir al cap després de veure The man who stare at goats. En George Clooney tindrà moltes virtuts (no sé quines), però MAI HA TINGUT NI TINDRÀ PUTA GRÀCIA. Prou Clooney, prou. Game over. Em vas agradar a títols com Syriana o Michael Clayton, però quan proves de fer riure sento la mateixa vergonya aliena que quan veig jugar Henry o Bojan, per posar exemples que tots coneixem.

Hahaha quina gràcia! Ei no espera, és una puta merda!

No obstant, el problema no és tan sols el pesat aquest. El guió podria haver funcionat amb una pel·lícula d'humor esbojarrat, però no és el cas, i es queda en un intent fallit de comèdia dels Cohen.

dimarts, 23 de març del 2010

Green zone

Paul Greengrass Facts (amb el permís del Pare Bukkakez):

- Diuen que l'ésser humà no pot aguantar més de 2 minuts sense respirar. Fals. Jo vaig estar els 115 minuts de Green Zone sense respirar.

- Paul Greengrass fa que Matt Damon sigui bon actor.

- Els nens petits dormen abraçats a un osset de peluix. Jo dormo abraçat a la trilogia de Bourne director's cut.

- Per sol·licitar la nacionalitat americana l'únic document requerit és una review de United 93. Però si al sol·licitant no li ha agradat, serà executat i el seu cos repatriat.

- Els americans han de dinamitar la puta estàtua de la llibertat i en el seu lloc posar-hi un monument de 200 m. a Paul Greengrass. I un altre de més gran a la zona zero.

- El Vaticà ha decidit canonitzar Paul Greengrass. En el seu lloc, Escrivà de Balaguer serà degradat a escolanet de Montserrat.

En Pau Herbaverda

P.S. Per si no ha quedat prou clar, ahir vaig veure Green Zone i em va agradar força.

diumenge, 14 de març del 2010

Miedo y asco en el mercadona

Les meves constants visites al mercadona del costat del pis patera on visc ara han suposat una experiència molt més enriquidora del que hom pugui pensar. He madurat, sóc més empàtic, millor persona, i fins i tot m'ha ajudat a entendre el funcionament de l'economia capitalista que ens té a tots esclavitzats, amb el Barça i el tjoob com úniques vàlvules d'escapament. Panes et circenses.

Amb l'únic objectiu de plasmar aquest coneixement adquirit, procediré a detallar un ticket a l'atzar d'una compra qualsevol de la setmana:

- Pizza Calzone: 2,49€
- Llong. s/picant: 2,18€
- Macarró ratllat* (500 gr): 0,59€
- Pizza Bolognesa (2): 4,78€
- Patates allioli: 0,95€
- Llet sencera: 0,95€
- Pa amb all: 0,85€
- Pizza 4 For: 2,39€

Sé el que esteu pensant: sí, és la llista de la compra d'un guanyador. Però voldria incidir particularment en l'assumpte dels macarrons.

Ara ve el secret que els peixos grossos de Wall Street no volen que sapigueu

Els qui hagin trepitjat un mercadona saben que, disposats al bell mig de cadascun dels passadissos, sigui quina sigui la secció, hi ha enormes caixes de cartró que contenen bosses d'1kg de macarrons Hacendado. Són macarrons estàndard, de batalla, el napalm de marca blanca. Aquesta bossa costa, posem per cas, 0,85€. El problema és que al pis patera disposem d'un espai molt reduït, amb la qual cosa si hi entra una bossa d'1kg he de surtir jo. Doncs bé, la lògica dicta que si em dirigeixo a la secció de pasta, hi trobi la tan desitjada bossa de 500g., a meitat de preu, oi?

Debat sobre la taula: morbo de les caixeres, sí o no?

Doncs toca't els collons. NO HI HA MACARRONS NORMALS.

Hi podem trobar els esmentats macarrons ratllats, de huevo, vegetales, light, de sémola de trigo, con calcio, con vitamina C, sin gluten, con doble de gluten, con alas, extra-absorbentes... Tots ells en el format de 500gr, però a un preu que ronda el 80% del de 1kg, degut al seu sofisticat disseny. Ja ens l'han clavat doblada.

Pot ser que sí que existeixi tal bossa, però la deuen haver amagat amb el sant grial, perquè jo no l'he vista per enlloc. Estem parlant Hacendado eh? Si és així i algú m'ho fa saber, aquest post serà eliminat i posteriorment executat amb un tret a la nuca.

PS1. El títol alternatiu d'aquesta entrada era Vicky Cristina Mercadona. No volia que aquest enginyós joc de paraules caigués en l'oblit.
PS2. Acabo de repassar el text i m'he espantat a mi mateix. Aquest blog està fent puenting sense corda.

dissabte, 6 de març del 2010

Coses nazis

Avui m'he llevat a les 5 de la matinada per anar a treballar. Esperant l'ascensor tot sobat, les paraules "parking", "cotxe", i "clau del parking" ressonaven dins el meu cap sense arribar a treure'n una idea clara, i no ha estat fins que he arribat a la porta del parking que me n'he adonat que m'havia deixat les claus al cotxe. He hagut de trucar al company de torn perquè em recollís a Colon i anar cap a la feina.

Mentre anava en bicing cap el punt de trobada (hora estimada, les 5,15 del matí) no sé per què el que m'ha vingut llavors al cap ha estat el famós eslogan de Auschwitz, Arbeit Macht Frei (el treball us farà lliures).


La feina ben feta no té fronteres

dijous, 4 de març del 2010

Sense temps

El meu nou modus vivendi comporta nombrosos avantatges, però durant aquests dies he pogut comprovar que el meu temps lliure s'ha reduït dràsticament, així que encara no he pogut anar al cine. I tenia moltes ganes de veure The lovely bones, ja que darrerament vaig restret i sembla ser que l'efecte laxant que provoca Peter Jackson va molt bé per tirar avall. El que em sap més greu és que no puc llegir ni comentar els estupendus escrits de tots vostès.


Imatge d'arxiu