Todo sobre mi desmadre

Era inevitable. Estava escrit al llibre del destí, les Parques ho havien teixit milers d'anys enrera. Tots sabíem que tard o d'hora acabaria veient Todo sobre mi desmadre.

La veritat és que es tracta d'una nova patètica traducció, ja que el títol original és Get him to the Greek. Suposo que l'encarregat de triar el títol espanyol, possiblement subnormal, possiblement militant del PSC, va decidir que podria vendre millor la cinta entre el públic ibèric.

buah nen todo sobre mi desmadre te partes la caja fijo

Doncs la cosa no va per aquí. Els qui coneguin les pel·lícules produïdes per Apatow com Supersalidos o Hermanos por pelotas (sí, el militant del PSC ataca de nou) ja saben el que es trobaran: humor molt gamberro però personatges mínimament interessants. Per posar un exemple, no és tan esbojarrada com la saga Scary movie i demés.

L'inici és demolidor, fotent-li canya al món de la indústria musical i amb gags passats de rosca sobre drogues, sexe, i rock'n roll. Més cap al final la cosa perd pistonada, però només per veure les cares que posa el protagonista quan l'estrella de rock se l'emporta de festa ja val la pena.

En fi, que no reia tant al cinema des de Indiana Jones 4.

The expendables

Despatxaré ràpid aquesta reunió de dinosaures dient que si la emetessin demà a les 16:00 per Antena 3 ningú notaria la diferència. D'acord que la intenció de Stallone és recuperar el cinema d'acció dels 80 que el va portar a la glòria, però estem al puto 2010 i el públic demanda més sang, sarcasme, i acció passada de rosca. Em vaig avorrir veient les mateixes baralles i explosions de sempre, amb un guió poc consistent. I en aquest context, poc consistent és un eufemisme de merdós.

A més, a l'hora de la veritat els únics que reparteixen estopa són Sly, Statham, i Li, amb Eric Roberts com a dolent de la funció. El governator i en Willis apareixen en un cameo (divertit) de dos minuts però que no val el preu de l'entrada.

Queda reservada als fans més radicals del gènere i de Stallone, i no és el cas.

Una ració doble de botox, si us plau

I ja està. Teniu a la vostra disposició la secció de comentaris per criticar-me o fer-me quedar malament, que es veu que és un esport que ho està petant aquest estiu.

Cinèfil de pacotilla

Vinc de veure Inception, però no puc aportar res més al que ja va comentar en el seu dia el Senyor Merdevalista, així que només diré que efectivament, és de les millors opcions de la cartellera.

Escric aquest post expressament per disculpar-me, ja que sento la necessitat de reconciliar-me amb els meus lectors d'una manera formal. Ja han passat dues setmanes des de Knight and day, però les crítiques que va suscitar el meu anàlisi no em deixen dormir i, de vegades, ploro.

Tots hem tingut moments de debilitat i no passa res

L'altre dia, mentre em xerrava una espectacular holandesa barely legal a l'apolo, no deixava de repassar mentalment els errors de conducta que m'han portat fins a aquesta lamentable situació, així que vaig sortir d'allà, vaig agafar un taxi cap a casa i vaig buscar bon material al youtube per mirar de compensar tots aquells a qui he decepcionat.

Sóc conscient que hi ha molta gent pendent de les meves opinions, i que es basen en aquest blog per decidir en què gastar-se els euros, així que per tots ells va dedicada una de les millors escenes de la història. Per vosaltres.

Jornada negra al Camp Nou

Ahir vaig contemplar amb estupor com, per primera vegada a la història, onejaven banderes mixtes Espanya - Barça a l'Estadi. Vaig observar amb llàgrimes als ulls samarretes de la arroja exhibint-se amb impunitat per les grades. Ja que hi som, podríem profanar la tomba de Josep Sunyol i passejar el cadàver per les festes de Gràcia.

Era això el que volíeu oi? Un barça modern, un barça integrador, un barça de tots... Doncs bé, aquí ho teniu. Ja està. Som la mateixa merda que el Getafe o el Yokohama Marinos.

Que el barça no s'ha de polititzaaaaaar!!

Espero que quan en Laporta surti elegit President porti a terme una Solució Final per acabar amb tota aquesta gentussa que tenen els ous d'anomenar-se a ells mateixos catalans.

Knight and day

Porto 30 minuts davant l'ordinador sense saber com començar aquest post. No tinc excusa. No quedaven entrades per Inception, i vam decidir provar sort amb Knight and day, la darrera (espero que sigui la darrera) de Tom Cruise i Cameron Díaz. Com a fan del cinema comercial més trash i decadent, no vaig oferir resistència i em vaig deixar portar.

Tom, salva'm dels dolents! I treu-me vint anys de sobre, que no vull fer-me gran!

Ni tan sols parlaré dels San Fermins sevillans, encara més lamentable tenint en compte que hi ha en Jordi Mollà com a dolent de la funció. Quina llàstima de català internacional...

Veinte poemas de amor y una canción de Lady Gaga

En un intent inútil per provar d'entendre la ment femenina, he començat a veure Sexo en Nueva York. I efectivament, he començat i prou, perquè no he aguantat més de 5 minuts de l'episodi pilot. Ara estic a punt de llegir Pablo Neruda i Mario Beneditto, a veure què tal.

La protagonista és més lletja que pegar el nen Jesús amb un puny americà

D'altra banda, aprofito l'avinentesa per exorcitzar una cançó que no em puc treure del cap a causa de la seva omnipresència. Penjaré el video i el posaré en reproducció contínua, mentre el cap em dóna voltes de 360º i em pujo literalment per les parets.

Denunciable

Em veig obligat a abandonar temporalment l'esgotadora orgia interracial en la que estic inmers aquest estiu per denunciar públicament dues estafes a gran escala:

- Toy Story 3. Ja han sortit els crítics de torn elevant-la a categoria de delicatessen, un clàssic instantani, una joia que mereix ser contemplada diverses vegades al cine, en 3D, imax, etc. Convido aquests senyors a obrir la boca davant del glory hole que he instal·lat al lavabo de casa exposar els motius d'aquesta devoció cega a tot allò que foti olor a pixar (mai millor dit). Que consti que no tinc res en contra de l'animació per ordinador, de fet la darrera Shrek sí que em va fer certa gràcia. Però la que ens ocupa no és res més que una peli per crios. I punt. Que no os embauquen.

- Mercadona strikes back. Els amants dels granos de arroz hinchado recubierto de chocolate (no ho sé dir en català) tenim un problema. I aquest problema es diu 92%.

L'altre dia, com cada setmana, em vaig dirigir a agafar el meu paquet de choco-crispies (2,69 €), el meu esmorzar diari des de 1985. Però, per algun motiu, aquell dia vaig desviar la mirada al paquet del costat. Efectivament, es tractava dels esmentats granos de arroz, però marca hacendado, que valen 1,40 €. Després de tastar-los, puc dir que és el mateix. És el mateix puto producte, tant en quantitat com en qualitat. El dibuix del mono és suficient excusa per inflar-nos el preu (i de pas, els collons) un 92%.

He estat vivint una mentida