Tu a Boston y yo a Urquinaona

L'altre dia, per motius que no venen al cas, em vaig trobar passejant enmig d'aquesta Vuitena Meravella del Món que és la plaça Urquinaona. De sobte, vaig veure una imatge que em va glaçar els collons: una cua de 200 metres davant l'administració de loteria situada en aquest punt negre de l'arquitectura catalana. Doncs bé, resulta que és aquí on es va repartir el primer premi del darrer sorteig de nadal.

Al terrat de la torre Urquinaona hi trobareu el Ojo de Sauron

Vaig pensar en treure una foto d'aquell dantesc espectacle. Però després de fer un ràpid perfil psicològic d'alguns dels que s'hi aplegaven, segur que creurien que els estava robant l'ànima. Així que vaig passar de llarg tot calculant un temps d'espera d'uns 30 minuts.

Puc arribar a entendre que la gent faci una sortideta a Sort amb l'excusa de comprar algun dècim a la Bruixa d'ort, si bé per mi els viatges han de ser a Belgrad, Mogadiscio o a la frontera entre Corees. Però perdre mitja hora a pl. Urquinaona? Mai dels mais.

Per què seguim creient en miraculosos cops de sort, supersticions, bruixes i gnomos? Estem al puto 2011. Stanley Kubrick deu estar removent-se a la seva tomba.

En fi, he de marxar que encara no m'he comprat el raïm de cap d'any.

Porra de morts 2011

Antigament, quan arribaven aquestes entranyables dates, en Jaïr Domínguez organitzava al seu blog una porra de morts per l'any següent. Donat que aquest senyor ja no és entre nosaltres, em prenc la llibertat de recuperar aquesta bella tradició perquè no caigui en desús.

No obstant, voldria afegir-hi un petit requisit: una breu explicació del perquè de la tragèdia mort. En cas contrari, això es converteix en una llista aleatòria de noms populars, coneguts i odiats. Que se us veu venir de tres hores lluny, cabrons.

Les apostes estan a 1,07

- Juan Carlos I: el vaig veure fotut durant el discurs, no arriba a primavera.

- Felipe VI: no podrà suportar la pressió i es fotrà un tret.

- Pablo Motos*: brutal atemptat.

- Jordi Pujol: un clàssic.

- Sergi: en brutal atemptat suïcida contra Pablo Motos.

- Nolito: m'encarregaré d'ell abans de l'esdeveniment anterior.

- Julio Iglesias: morirà sobre l'escenari, com els grans.

- Lady Gaga: ídem.

- Julian Assange: serà extraditat a Suècia. Allà, les sueques li pagaran amb la mateixa moneda (muerte por kiki).

Pleno al 15: Fernando Alonso, José Montilla i Mario Vargas Llosa (tots tres en el mateix cotxe, després de donar set voltes de campana i xocar contra un camió-cisterna d'àcid sulfúric).

D'acord, potser m'he deixat endur més pel cor que pel cap. En qualsevol cas, es tracta de donar una mica de feina al Doctor Muerte, que darrerament està desocupat. Hagan juego, senyores.

*fill de puta

Biutiful

Fer una pel·lícula trista i depriment és molt fàcil. De fet, és tan senzill com escriure un blog destructiu i criticaire. Només hi has de fer sortir tot allò xungo que et passi pel cap: barris miserables, el protagonista pixant sang, la seva dona bipolar i ninfòmana muntant-s'ho amb el cunyat, policies corruptes, inmigració il·legal, nens desamparats, un munt de cadàvers... Oh, wait! Amb aquest breu brainstorming ja t'he esboçat el guió de Biutiful.

També cal tenir en compte que en Bardem deixa anar un parell de paraules en català per satisfer els més laportistes.

Eh, que lo estoy pasando mal, mira que cara pongo

La mort és una constant al llarg de tota la pel·lícula. Especialment, quan l'espectador del costat està cruixint una safata de nachos amb guacamole i queso fundido en dolby surround, soroll incompatible amb el to intimista del film de Iñarritu.

La millor opció, sens dubte, és la de retorçar-li el coll Van Damme style. Ningú se'n adonaria fins els títols de crèdit. Ep, em faré un post-it que després aquestes coses se m'obliden.

En fi, sóc l'únic animal que ensopega tres mil vegades amb la mateixa pedra. El proper cop no cometré l'error de deixar passar Tron Legacy.

No me la puc treure del cap

Si no te la pots treure del cap, hi ha un remei infal·lible reconegut per experts de tot el món. El podràs dur a terme en 6 senzills passos:

1. Dirigeix-te al mercadona més proper a casa teva i compra't una pistola semiautomàtica i una ampolla de whisky. Recomanem una Beretta 92, però pots comprar marca blanca, si no t'arriben els quartos. Pel que fa al whisky, no et sàpiga greu gastar-te 16.000 dòlars en un Glenfiddich de 50 anys.

2. Torna a casa i posa quelcom de Puccini a l'equip de música. Important: volum al màxim.

3. Serveix-te el whisky sec en un got baix i ample. Fes un glop.

4. Seu en un cadira. Fes un altre glop.

5. Carrega la pistola i obre la boca. Un error molt estès entre els principiants és apuntar-se al front, sota la barbeta, les temples, etc... Però amb l'emoció del moment, les mans tremolen: a l'hora de disparar, el canó de l'arma es desvia. I amb això tot el que aconseguiràs es desfigurar-te la cara. Així doncs, contacta la punta de la pistola amb el paladar. La feina ben feta no té fronteres.

6. Endavant. Prem el gallet, sense por.

Ja està, ja te l'has treta del cap.

Una bona alternativa a la programació de tv3

Setmana de l'autocita 2010

Dia de la Cançó Casposa

Tots vostès han penjat vídeos de cançons gracioses, o ja oblidades, o que fan una mica de ràbia. I sí, molt bé, hem fet tots unes risses. Tots? No, jo no.

Vull aprofitar aquesta oportunitat que se'ns ha brindat per exorcitzar un dels pitjors records de la meva infantesa. Resulta que, quan era jo petit i indefens, els meus pares eren molt de sortir fora de Barcelona els caps de setmana. I això comportava trajectes llargs en cotxe. Molt llargs.

Juro davant de notari que el pentagrama invertit satànic és original

Es veu que, en aquella època, només teníem pressupost per un cassette. L'escollit era un guateque del Duo Dinámico. 8 minuts la cara A, 7 minuts la cara B. Ah, però llavors no durava massa la tortura, dirà el cretino de torn. Doncs sí, perquè quan s'acabava el cassette, cap problema: Torna-la a tocar, Sam.

El cel s'està ennuvolant. Es distingeix una tempesta elèctrica a l'horitzó. La verge de Santa Maria del Mar vessa llàgrimes de sang. La ciutat s'estremeix. Els nens ploren, els gossos lladren, i ningú sap perquè.

Benvinguts a l'infern.