Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dissabte, 25 de juny del 2011

Per un grapat de dòlars

Sempre he procurat fer la majoria de gestions financeres a través d'internet, ja que anar en persona a La Caixa em toca els collons sobremanera. L'altre dia no me'n vaig poder lliurar i, efectivament, hi havia una llarga cua de fillsdeputa esperant, cadascun més filldeputa que l'anterior. A continuació, els trobaran classificats per espècies en ordre decreixent de filldeputisme:

Clàssica imatge merdosa

- Les iaies que van a actualitzar la llibreta i no poden/volen fer-ho pel caixer automàtic.
Entenc que es trobin soles i vulguin parlar amb algú. Però no es pot tolerar que generin aquestes esperes, així com tampoc podem assumir la feixuga càrrega de les seves pensions durant massa temps. Solució? Eutanàsia activa. Molt activa.

- Panchitos que van a parlar amb el noi de la finestreta a veure si els regalen un caramel i així poden dinar alguna cosa. Solució? Bé, ja ho sabem. Només cal acostar-los a unes vies de tren i ells sols troben el seu destí.

- Marujas que van a recollir les cassoles que han demanat amb els punts estrella. Solució? Ja que han complert la seva funció vital (procrear), no us sàpiga greu asfixiar-les amb les seves pròpies bosses del mercadona. Ah, quina ironia!

- Perdedors que s'estan xerrant una bona estona amb l'oficinista no sé exactament de què. Crec que en realitat són figurants contractats per la caixa per formar cues de fins a 45 minuts. Una mica com fan els porters de discoteca, que si es veu gent esperant fora dóna com prestigi oi?
Solució? Acostar-se per darrera i retorçar-los el coll Van Damme style.

- Gent cívica (i atractiva) com jo que només acut personalment a la caixa quan és imprescindible. En aquest cas, bescanviar un parell de monedes d'euros per milers de petrodòlars.

A partir de dilluns ja poden calar foc a tot Barcelona si volen. En tot cas, els demanaria que comencin pel carrer Verdi i rodalies.

Que la Força us acompanyi.