May the Force be with you

Google Pus

2011-07-06T20:10:00.001+02:00

S'està parlant molt de la nova xarxa social que revolucionarà el món 2.0: Google Plus.

Aquí ja hem vomitat repetidament sobre la mare que va parir Feisbuk, si bé tots tenim perfil i ens el mirem 14 vegades al dia. Després va aparèixer Tuittar i en vam obrir un saludable debat, entre els partidaris com jo i els que no el saben fer servir.

Doncs bé, per si no n'hi hagués prou, ara ve google i ens ofereix la Solució Final; una plataforma que ens tindrà encara més connectats amb aquells amb els que ja estem connectats. Tots els gurús d'internet estan que no caguen: que si a mi ja m'ha enviat una invitació un amic que viu a Palo Alto, que si jo ja tinc 4 cercles, que si jo estic a la waiting list... Fills de puta pretenciosos.

La meva proposta va més enllà. Vull fer tremolar els fonaments de la comunicació tal i com la coneixem avui en dia. Vull passar a la història. Crearé la plataforma definitiva, on adolescents de tot el planeta hi passaran tot el temps que no estiguin mirant porno.

Benvinguts a Google Pus.

La xarxa social per grans (i petits)

Dia de la Teta

2011-07-01T10:00:00.000+02:00

Voldria aprofitar l'avinentesa per lamentar l'absència de la teta més destacada:

fap fap fap fap

Ja fa unes setmanes que Sasha Grey anunciava que deixava el porno. Ara es dedicarà a projectes molt més perversos com ha fet a l'últim videoclip de eminem.

Demano un minut de silenci per mostrar el nostre ~~condó~~ condol.

Per un grapat de dòlars

2011-06-25T12:47:00.001+02:00

Sempre he procurat fer la majoria de gestions financeres a través d'internet, ja que anar en persona a La Caixa em toca els collons sobremanera. L'altre dia no me'n vaig poder lliurar i, efectivament, hi havia una llarga cua de fillsdeputa esperant, cadascun més filldeputa que l'anterior. A continuació, els trobaran classificats per espècies en ordre decreixent de filldeputisme:

Clàssica imatge merdosa

- Les iaies que van a actualitzar la llibreta i no poden/volen fer-ho pel caixer automàtic. Entenc que es trobin soles i vulguin parlar amb algú. Però no es pot tolerar que generin aquestes esperes, així com tampoc podem assumir la feixuga càrrega de les seves pensions durant massa temps. Solució? Eutanàsia activa. Molt activa.

- Panchitos que van a parlar amb el noi de la finestreta a veure si els regalen un caramel i així poden dinar alguna cosa. Solució? Bé, ja ho sabem. Només cal acostar-los a unes vies de tren i ells sols troben el seu destí.

- Marujas que van a recollir les cassoles que han demanat amb els punts estrella. Solució? Ja que han complert la seva funció vital (procrear), no us sàpiga greu asfixiar-les amb les seves pròpies bosses del mercadona. Ah, quina ironia!

- Perdedors que s'estan xerrant una bona estona amb l'oficinista no sé exactament de què. Crec que en realitat són figurants contractats per la caixa per formar cues de fins a 45 minuts. Una mica com fan els porters de discoteca, que si es veu gent esperant fora dóna com prestigi oi?

Solució? Acostar-se per darrera i retorçar-los el coll Van Damme style.

- Gent cívica (i atractiva) com jo que només acut personalment a la caixa quan és imprescindible. En aquest cas, bescanviar un parell de monedes d'euros per milers de petrodòlars.

A partir de dilluns ja poden calar foc a tot Barcelona si volen. En tot cas, els demanaria que comencin pel carrer Verdi i rodalies.

Que la Força us acompanyi.

CataLeaks (1)

2011-05-31T03:45:00.006+02:00

Benvinguts al meu Wikileaks odisferic version. Ara que estic a punt de fotre al camp del país, és el moment adient perquè aquest material surti a la llum. Si tenen més documents classificats com els que revelaré a continuació, no dubtin en contactar-me.

Recorden les risses que feiem amb Ramon Calderon? Ahh quins temps!

Una setmana més tard...

Circulava un ppt que era com el següent video però amb Sergio Ramos, on deu ser?

Oh wait!

Els recomano la 9a temporada de family guy, ho està petant

Et... voilà!

Bonus track: Saben aquell gag recurrent de La Competència on un controlador aeri juga amb el canvi? Doncs... Ups!

CONTINUARÀ

Redempció

2011-05-26T16:14:00.000+02:00

Aquests últims dies s'ha parlat llarg i estès del pressumpte amariconament d'aquest ~~humil~~ blogaire a arrel del premi Tramuntana. Amb l'objectiu de desmentir aquests rumors, tornem als orígens del blog. Cercarem el Sant Greal, la idea primitiva que va engendrar tot aquest espiral d'odi en el que vivim.

Per fi tindràs el què et mereixes

Finalment he decidit passar a l'acció. Ja n'hi ha prou. #notenemosmiedo.

No, no estic parlant de les acampades que tenen els polítics acollonits, si més no fins al proper partit del barça. Amb l'inestimable ajut de dos odisfèrics més, hem segrestat a Pablo Motos i al seu ego i els hem fotut una bona pallissa. Aquí tenen el document que així ho acredita (no el puc penjar directament per consell del departament legal).

Espero que el gaudeixin tant com jo. Que aprofiti!

Dia de la Noa

2011-05-15T05:30:00.003+02:00

abui astic molt anfadada perke ma fa mal de pancha i no se perke, allabors e nat al metxe

Ups, disculpin, m'havia oblidat de passar el corrector...

Tal i com anava dient, avui estic de mal humor. Com que no sabia molt bé què fer, he decidit endinsar-me en aquesta gran metròpoli que és Figueres per comprar una mica de roba, encara que a mi no em fa falta perquè sempre estic divina. Algun dia penjaré fotos.

Així doncs, he entrat al zara i li he demanat a la dependenta que m'ajudés a triar un vestidet d'estiu. El primer que m'he emprovat em sentava de meravella, però la noia que m'ha atès m'ha aconsellat una talla més. Tot seguit, li he fotut una patada a la boca seguint l'instint que em marca el geni empordanès i he marxat d'allà.

Però, oh meravella, la vida també et dóna alegries! Tan bon punt he trepitjat el carrer de nou, ha deixat de bufar la tramuntana i m'ha envaït l'eufòria! Estava tan i tan contenta que...!!! Bé, no ho recordo, perquè ha tornat a bufar i apa, altra vegada de mala hòstia.

Ja està. Punt i final. És l'hora dels adéus. Tanco el blog. Us estimo. Us odio. A reveure. Fins aviat. Fins mai. Ens veiem. Adéu.

He tornat. Durant tot aquest temps que no he escrit, uns 4 segons, m'ha donat temps a reflexionar, i he tret la conclusió que a partir d'ara faré el que em surti dels pebrots.

Ara sí. S'han acabat els falsos comiats. Espero que algun dia ens retrobem. Encantada d'haver-vos conegut i que tingueu sort.

Bentornats al meu blog. El cert és que ho he trobat a faltar, i què caram! Per què no? He pensat, Noa, més val que tanquis el blog. Aquesta vegada la decisió de deixar-ho és ben ferma i no em penso fer enrera. Per això torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno.

Amb tot l'apreci, el respecte i admiració per la brillant blogaire Noa (o com se digui ara)

Phenomena

2011-04-02T02:25:00.002+02:00

Per primera vegada, i sense que serveixi de precedent, faré una recomanació cultural des d'aquest el meu blog. Si mai torna a passar, voldrà dir que un alien ha ocupat el meu cos i que algú m'haurà de fotre un tret al cap.

Des de principis d'aquest any, el cinema Urgell organitza una doble sessió l'últim dijous de cada mes. Es tracta de recuperar clàssics dels 80-90 com ara Rambo, Back to the future, Goshtbusters...

Properament

Aquesta setmana hi vaig anar per veure Desafio Total i Aliens. He de dir que la velada va ser espectacular. Les entrades s'exhaureixen ràpidament i per agafar bon lloc cal fer cua una hora abans. La sala s'omple de milers de frikies que aplaudeixen cada vegada que mor un dolent o el protagonista deixa anar una frase lapidària. A més, la sessió comença amb anuncis i tràilers de l'època, encapçalats pel mític moooovierecord!! Respect.

En fi, un esdeveniment imprescindible per qualevol aficionat al setè art (o era el vuitè? fuck it). I que consti que no estic siguent irònic. Si vulgués ser irònic afegiria, per exemple, que les catalanes són mundialment famoses per la seva bellesa exhuberant i la seva sexualitat salvatge indomable.

Titanic II

2011-03-29T03:32:00.001+02:00

Després del spam que va suposar el post anterior, voldria compensar els meus lectors amb una reflexió que canviarà les seves vides, que els farà enfocar el futur des d'una nova perspectiva, que els obligarà a ser millors persones.

Resulta que dels productors de cutre-versions com Snakes on a train, Paranormal Entity o Transmorphers (sic) ens arriba la seqüela ~~menys~~ més esperada: Titanic II.

Tot eren risses i muntatges del photoshop fins que va passar de debò

Terratrèmols, tsunamis, i hecatombes nuclears són un puto joc de crios al costat del que s'apropa. Podeu veure'n el trailer aquí mateix. Parlant de trailer, ja podrien ser atropellats per un camió de 18 eixos els que han tingut aquesta idea.

Els blogs són tan 2010...

2011-03-08T00:35:00.001+01:00

Ho han de reconèixer: l'odisfera, la catosfera, la rosasfera, i tota la blogosfera en general està de capa caiguda. El ritme de publicacions cau en picat, la freqüència de visites és la meitat que la d'ara fa un any i el senyor propietari de Blogspot està preparant el vas de whisky i la magnum per volar-se el cap.

Ara ho està petant twitter. Ràpid, fàcil, i gratificant fins a nivells gairebé sexuals. No tinguin por i facin un pas endavant. No cal que abandonin el seu puto blog; només cal que es registrin i afegeixin el corresponent gadget. Entraran en una nova comunitat ~~de pertorbats~~ on cadascú va a la seva bola, sí, però en qualsevol moment del dia podran alliberar la seva ràbia en menys de 140 caràcters.

Passeu-vos al costat fosc fills de puta

També podran comentar en temps real esdeveniments com els partits del barça, les eleccions municipals, o la darrera cagadeta del seu hàmster. La inmediatesa de twitter els permetrà ser els primers a assabentar-se de tot allò que de debò interessa: les fotos de Piqué i Shakira, els concursos de dibuixar polles amb paint o què passa si busquem eroski málaga a google imatges. No cal dir que si acaben d'adquirir un smartphone d'última generació, aquesta és la millor manera de treure-li partit (ehem), tot i que també poden tuitejar des de l'ordinador, evidentment. I tot gratis ehhhhh!

Fins aquí la meva campanya pro-twitter. La vida és canvi. Canvi és ~~vodafone~~ twitter.

Que la Força els acompanyi.

P.D. M'acabo d'aixecar del llit amarat de suor freda perquè oblidava el més important. Gràcies a twitter poden estar en contacte directe amb famosets de la TV. Per exemple, poden dir el que vulguin a David Broc, Santiago Segura, o a la novia de Puyol, i poden estar segurs que ho llegiran, i contestaran o ho denunciaran segons correspongui.

Saw 3D

2011-02-22T03:59:00.003+01:00

La decisió més difícil que he hagut de prendre a la meva vida ha estat escollir entre Cisne negro i Saw VII. Tot i que he sentit crítiques positives envers la primera, el gènere del suspens mai m'ha fet el pes, i ja compto amb veure Natalie Portman ben aviat a Thor. Així doncs, em vaig decantar per la segona. A més, he d'amortitzar les ulleres 3D que em van obligar a comprar amb l'entrada de Tron Legacy.

Hola Pablo, vamos a jugar a un juego

Sóc molt fan de la saga Saw. La violència, l'humor i l'acció han d'estar totalment passats de rosca o no valen la pena. Gaudeixin d'allò més amb la sang, el gore, i la venjança portada a l'extrem, tot plegat acompanyat d'una trama policial més feble que la defensa del Llevant.

En defensa del canal GH

2011-02-13T12:08:00.001+01:00

D'un temps ençà que m'he plantejat assolir uns objectius determinats a la meva vida, que fins ara transcorria mentre em grato els ous sense més alicient. Així doncs, a partir d'ara em grataré els ous mentre miro Gran Hermano.

En el seu moment es va parlar molt del relleu del canal de G ran Hermano sobre el desaparegut canal de notícies CNN+. Doncs bé, ja ha passat prou temps com per poder analitzar l'impacte que ha tingut aquest canvi en les nostres ~~miserables~~ vides.

Quan ens trobem físicament esgotats, només cal reposar una estona per tal de recuperar forces. Això és molt senzill, tothom ho pot fer... Però i si el cansament és mental? Com apaguem el nostre cervell? Com desconnecto del meu estressant dia a dia, la meva frenètica activitat mental? Meditació? Ioga? Pilates? Feng-shui? Que m'esteu prenent lo puto pèl?

El mite de la caverna de Plató actualitzat

L'altre dia vaig decidir donar una oportunitat a aquest experiment sociològic, que deia la Milà. Vaig ~~perdre~~ passar 25 minuts contemplant com els ratolinets jugaven al Scalextric. Quan per fi vaig poder reaccionar, em vaig sentir totalment renovat, com si m'haguessin fet un format cerebral. En definitiva, em van venir unes ganes boges d'estudiar. I win.

No cal oblidar que ja disposem d'un variat repertori de canals de notícies. L'altre dia vaig seguir sense cap problema la caiguda de Mubarak en directe pel 3/24. I també la caiguda de Ben Ali. Però en el seu moment em vaig perdre la caiguda de Edgar, la qual cosa és una llàstima. Es veu que Edgar es va fer famós i va protagonitzar diversos anuncis a la tele mexicana després d'aquell desafortunat incident.

Ja me'n vaig per les rameras. Què deia? Ah sí... que pablo motos hauria de desaparèixer d'aquest sistema solar.

127 hours

2011-02-08T21:32:00.000+01:00

Si repassem la filmografia de Danny Boyle, hi trobem tan títols que abracen el cinema comercial més subnormal que jo tant admiro (La playa, 28 días después, Slumdog millionaire), com altres més indie i alternatius que faran les delicies dels més gafapasteros (Trainspotting, Millions...).

No obstant, totes elles tenen una cosa en comú; no sé el què, però segur que sí. En qualsevol cas, 127 horas és la clàssica aspirant als oscars. Està basada en fets reals (un barranquista que es queda atrapat al cul del món) i fins i tot se l'empesquen per colar-nos una història d'amor. Sí, podeu córrer però no podeu fugir.

La mà dreta noooo!

Tot i els tòpics i les inevitables reflexions sobre la vida solitària del protagonista i blablabla, la pel·lícula és entretinguda i no se'm va fer gens avorrida, potser per la temàtica original i el sempre útil recurs d'introduïr records i somnis del protagonista. Ah, atenció a la banda sonora també.

Per cert, als crèdits inicials, on ens mostren diferents imatges de multituds, juraria que s'hi passegen uns castellers, a part de les curses de San Fermín. Veja'm si algú m'ho confirma...

He perdut el mòbil

2011-01-28T15:31:00.000+01:00

Sí, aquest és el típic post on una anècdota merdosa desencadena una sèrie de reflexions encara més merdoses sobre l'agetreada vida muderna i la societat de consum. Foteu-vos.

Resulta que fa uns dies vaig perdre el mòbil. Les circumstàncies d'aquest desafortunat incident, xafarders fills de puta, no els interessen gens. Jo estava tranquilament ~~esnifant coca sobre els pits d'una sueca~~ prenent una fanta i quan vaig agafar la jaqueta ja no hi era.

Devia ser el cabró del Steve blowJobs

Encara no he tingut temps per passar per Potafone ni Mórbidastar per comprar-me un nou pepino de mòbil que m'elevarà d'entre la mediocritat i els deixarà a tots en ridícul (al qual ja hi estan acostumats). Així doncs, he pogut gaudir de la sensació de llibertat que proporciona el fet de no estar esclavitzat per un petit aparell electrònic. No he d'estar pendent de trucades o sms en moments inoportuns. No estic localitzable. No puc improvitzar en una nit de festa. Si tingués qualsevol problema amb el cotxe, el meu únic recurs seria fotre'm a plorar com una nena de guarderia fins que algú amb mòbil em doni un cop de mà. Hòstia...

Se m'està anant la reflexió a fer punyetes, o sigui que ho deixem aquí. Ja poden abaixar-se la bragueta i continuar amb allò que estaven fent.

El bueno, el feo y el malo

2011-01-07T11:35:00.001+01:00

El bueno: Bo per la innocència, no per la qualitat. Tron Legacy és el Avatar d'aquest any. Realment l'ambientació, la banda sonora, i els efectes digitals són espectaculars. El rejoveniment de Bridges és de traca i mocador, i les escenes d'acció estan a l'alçada. Ara bé, el guió és més dèbil que l'economia catalana. Dóna la sensació que la censura de Disney ha deixat a mitges el que podria haver estat un remake molt digne de l'original de 1982.

Os traigo la lejía del futuro

El feo: Potser la gent m'havia creat massa expectativa en relació amb The walking dead. Sembla ser que tal i com està l'asuntu, trobar-se amb un guió decent ja és el nirvana. Em vaig emportar una lleugera decepció després de veure el pilot, però li donarem una oportunitat.

El malo: Quan es va estrenar, A serbian film va aixecar molta polseguera per la sobredosi de sexe i violència que ofereix. El director ho justifica dient que és una metàfora de la situació del país, que per cert vaig viure amb els meus propis collons. És imprescindible que existeixin pel·lícules d'aquest estil, que t'agafin la consciència i te la deixin feta un puré de verdures. Cal aclarir que la famosa escena en què violen un recén nascut és més soft del que esperava; trobo molt més pertorbadora la secció Culo o codo? de el hormiguero, i ningú es queixa.

Tot un any per endavant

2011-01-03T04:02:00.001+01:00

Un any més s'escola entre els meus dits com la sorra de la platja. Surto al carrer i només veig bellesa arreu. Bellesa en el moviment d'una fulla empesa pel vent. Bellesa en la mirada de la gent. Bellesa en el pack de 6 llaunes de atún en aceite de girasol. Perquè la belleza es tu cabeza. Que ho vaig veure en un grafiti i li vaig fer una foto. Després la vaig penjar al facebook perquè tothom s'adoni que tinc món interior.

Aquesta nit he somiat que somiava.

Engego la ràdio en el moment just per escoltar la meva cançó preferida. Miro per la finestra.

És molt mono però està a punt de trallar

Bah, ho he intentat. El meu propòsit d'any nou era escriure un blog/diari de sensacions i pensaments. Però no funciona.

Properament, analitzarem Tron Legacy i ens cagarem, de nou, en Pablo Motos.

Tu a Boston y yo a Urquinaona

2010-12-30T11:26:00.002+01:00

L'altre dia, per motius que no venen al cas, em vaig trobar passejant enmig d'aquesta Vuitena Meravella del Món que és la plaça Urquinaona. De sobte, vaig veure una imatge que em va glaçar els collons: una cua de 200 metres davant l'administració de loteria situada en aquest punt negre de l'arquitectura catalana. Doncs bé, resulta que és aquí on es va repartir el primer premi del darrer sorteig de nadal.

Al terrat de la torre Urquinaona hi trobareu el Ojo de Sauron

Vaig pensar en treure una foto d'aquell dantesc espectacle. Però després de fer un ràpid perfil psicològic d'alguns dels que s'hi aplegaven, segur que creurien que els estava robant l'ànima. Així que vaig passar de llarg tot calculant un temps d'espera d'uns 30 minuts.

Puc arribar a entendre que la gent faci una sortideta a Sort amb l'excusa de comprar algun dècim a la Bruixa d'ort, si bé per mi els viatges han de ser a Belgrad, Mogadiscio o a la frontera entre Corees. Però perdre mitja hora a pl. Urquinaona? Mai dels mais.

Per què seguim creient en miraculosos cops de sort, supersticions, bruixes i gnomos? Estem al puto 2011. Stanley Kubrick deu estar removent-se a la seva tomba.

En fi, he de marxar que encara no m'he comprat el raïm de cap d'any.

Porra de morts 2011

2010-12-27T02:18:00.001+01:00

Antigament, quan arribaven aquestes entranyables dates, en Jaïr Domínguez organitzava al seu blog una porra de morts per l'any següent. Donat que aquest senyor ja no és entre nosaltres, em prenc la llibertat de recuperar aquesta bella tradició perquè no caigui en desús.

No obstant, voldria afegir-hi un petit requisit: una breu explicació del perquè de la ~~tragèdia~~ mort. En cas contrari, això es converteix en una llista aleatòria de noms populars, coneguts i odiats. Que se us veu venir de tres hores lluny, cabrons.

Les apostes estan a 1,07

- Juan Carlos I: el vaig veure fotut durant el discurs, no arriba a primavera.

- Felipe VI: no podrà suportar la pressió i es fotrà un tret.

- Pablo Motos*: brutal atemptat.

- Jordi Pujol: un clàssic.

- Sergi: en brutal atemptat suïcida contra Pablo Motos.

- Nolito: m'encarregaré d'ell abans de l'esdeveniment anterior.

- Julio Iglesias: morirà sobre l'escenari, com els grans.

- Lady Gaga: ídem.

- Julian Assange: serà extraditat a Suècia. Allà, les sueques li pagaran amb la mateixa moneda (muerte por kiki).

Pleno al 15: Fernando Alonso, José Montilla i Mario Vargas Llosa (tots tres en el mateix cotxe, després de donar set voltes de campana i xocar contra un camió-cisterna d'àcid sulfúric).

D'acord, potser m'he deixat endur més pel cor que pel cap. En qualsevol cas, es tracta de donar una mica de feina al Doctor Muerte, que darrerament està desocupat. Hagan juego, senyores.

*fill de puta

Biutiful

2010-12-19T21:59:00.002+01:00

Fer una pel·lícula trista i depriment és molt fàcil. De fet, és tan senzill com escriure un blog destructiu i criticaire. Només hi has de fer sortir tot allò xungo que et passi pel cap: barris miserables, el protagonista pixant sang, la seva dona bipolar i ninfòmana muntant-s'ho amb el cunyat, policies corruptes, inmigració il·legal, nens desamparats, un munt de cadàvers... Oh, wait! Amb aquest breu brainstorming ja t'he esboçat el guió de Biutiful.

També cal tenir en compte que en Bardem deixa anar un parell de paraules en català per satisfer els més laportistes.

Eh, que lo estoy pasando mal, mira que cara pongo

La mort és una constant al llarg de tota la pel·lícula. Especialment, quan l'espectador del costat està cruixint una safata de nachos amb guacamole i queso fundido en dolby surround, soroll incompatible amb el to intimista del film de Iñarritu.

La millor opció, sens dubte, és la de retorçar-li el coll Van Damme style. Ningú se'n adonaria fins els títols de crèdit. Ep, em faré un post-it que després aquestes coses se m'obliden.

En fi, sóc l'únic animal que ensopega tres mil vegades amb la mateixa pedra. El proper cop no cometré l'error de deixar passar Tron Legacy.

No me la puc treure del cap

2010-12-15T04:29:00.001+01:00

Si no te la pots treure del cap, hi ha un remei infal·lible reconegut per experts de tot el món. El podràs dur a terme en 6 senzills passos:

1. Dirigeix-te al mercadona més proper a casa teva i compra't una pistola semiautomàtica i una ampolla de whisky. Recomanem una Beretta 92, però pots comprar marca blanca, si no t'arriben els quartos. Pel que fa al whisky, no et sàpiga greu gastar-te 16.000 dòlars en un Glenfiddich de 50 anys.

2. Torna a casa i posa quelcom de Puccini a l'equip de música. Important: volum al màxim.

3. Serveix-te el whisky sec en un got baix i ample. Fes un glop.

4. Seu en un cadira. Fes un altre glop.

5. Carrega la pistola i obre la boca. Un error molt estès entre els principiants és apuntar-se al front, sota la barbeta, les temples, etc... Però amb l'emoció del moment, les mans tremolen: a l'hora de disparar, el canó de l'arma es desvia. I amb això tot el que aconseguiràs es desfigurar-te la cara. Així doncs, contacta la punta de la pistola amb el paladar. La feina ben feta no té fronteres.

6. Endavant. Prem el gallet, sense por.

Ja està, ja te l'has treta del cap.

Una bona alternativa a la programació de tv3

Setmana de l'autocita 2010

Dia de la Cançó Casposa

2010-12-01T18:53:00.001+01:00

Tots vostès han penjat vídeos de cançons gracioses, o ja oblidades, o que fan una mica de ràbia. I sí, molt bé, hem fet tots unes risses. Tots? No, jo no.

Vull aprofitar aquesta oportunitat que se'ns ha brindat per exorcitzar un dels pitjors records de la meva infantesa. Resulta que, quan era jo petit i indefens, els meus pares eren molt de sortir fora de Barcelona els caps de setmana. I això comportava trajectes llargs en cotxe. Molt llargs.

Juro davant de notari que el pentagrama invertit satànic és original

Es veu que, en aquella època, només teníem pressupost per un cassette. L'escollit era un guateque del Duo Dinámico. 8 minuts la cara A, 7 minuts la cara B. Ah, però llavors no durava massa la tortura, dirà el cretino de torn. Doncs sí, perquè quan s'acabava el cassette, cap problema: Torna-la a tocar, Sam.

El cel s'està ennuvolant. Es distingeix una tempesta elèctrica a l'horitzó. La verge de Santa Maria del Mar vessa llàgrimes de sang. La ciutat s'estremeix. Els nens ploren, els gossos lladren, i ningú sap perquè.

Benvinguts a l'infern.

Un altre motiu per votar una opció independentista

2010-11-27T17:46:00.002+01:00

Se m'han caigut els collons al terra quan m'he assabentat de la pol·lèmica que ha obert Jesse Eisenberg per confessar, al programa de Conan O'Brien, que es va sentir humiliat al Hormiguero. Al youtube podeu trobar el tall corresponent a ambdós programes i la contrarrèplica subnormal de Pablo Motos. Em nego a penjar al meu blog cap video on surti aquest tio.

He de confessar que tinc cert apreci a Eisenberg. Zombieland és una estupenda pel·lícula, i cal esmentar que tot aquell que encara no ha vist The social network és un fill de puta.

D'altra banda, el millor que puc dir del hormiguero és que tan de bo ressucités Hitler el temps just per a fer sabó amb Pablo Motos. Cada vegada que tinc la desgràcia de topar-me amb el seu programa, la vergonya aliena recorre les meves venes i pateixo com una mare pels pobres desgraciats que es veuen inmersos en aquell tsunami borderline.

Votaré al partit polític que hagi promès fotre-li la guitarra pel cul

Tot aquest incident de merda és reflex d'un país de baixíssim nivell cultural, on no sap anglès ni la ministra d'exteriors, on triomfa tot allò cutre i chabacano i que menysprea l'èxit a través de la feina ben feta.

Només ens queda l'opció de fotre al camp, d'una manera o de l'altra.

The way

2010-11-22T00:35:00.003+01:00

Només hi ha dues coses que em motiven a escriure: les arengues del Senyor Gerent, i les pel·lícules merdoses. Aquesta setmana han coincidit ambdós esdeveniments planetaris, que diria la Pajín amb els seus morrets, així que aquí estic.

The way és un descarat pamflet propagandístic de 131 minuts del Camino de Santiago, patrocinat per la Xunta, tvGalicia, i per mi mateix i tots els garrulos que hem anat passant per taquilla. Més enllà de la gràcia de veure Martin Sheen fent o caminho, la cinta és senzilla i avorridota, reservada exclusivament per als fans del pelegrinatge.

Un altre que vol jubilar-se a la costa del sol

Només se salva alguna escena amb els secundaris graciosos de torn. Un d'ells ja el vam descobrir a Five minuts of heaven i el temps m'ha donat la raó. En Nesbitt ja està rodant les dues parts de The hobbit amb Peter Jackson.

Tinguem en compte també que l'autor d'aquest blog preferia veure Imparable: dirigida per Tony Scott, un tren de mercaderies, emportant-se tot déu per davant, per força havia de molar. Ja saben de quin peu calço.

Em sap greu però no tinc més temps per vostès. He rebut centenars de mails demanant la meva opinió sobre les eleccions, però no diré res perquè sempre he procurat que aquest sigui un espai totalment apolític. Bé, i perquè l'apologia del terrorisme és delicte.

Benvingut Benet XVI

2010-10-26T00:31:00.000+02:00

Aprofito que aquest blog ha perdut completament el nord per donar-li l'estocada definitiva: un apunt a favor de la visita papal. Abans de res, he estat cercant pel google algú que m'expliqués els motius concrets per rebutjar l'acte de consagració de la Sagrada Família. Ningú m'ha convençut.

En defensa de la laïcitat? Quan s'hi ha mostrat en contra, el Vaticà? Durant la Inquisició, fa 400 anys? Quina bajanada d'argument. Doncs estic convençut que tots aquests rebels s'han casat per l'església.

Despesa de diner públic? No és una despesa, cretins, és una inversió. Mitjans de comunicació de tot el món se'n faran ressó, i la ciutat es beneficiarà d'una campanya de marketing d'abast internacional. Això ho recuperem en un parell d'estius.

Que uns quants capellans han tocat el cul als escolanets? L'amic Benet ja s'ha disculpat, què més voleu que faci?

La culpa es de los monaguillos que se visten como putas

Qualsevol que hagi viatjat més enllà de Bac de Roda sap que la millor targeta de presentació a l'estranger és ser de Barcelona. La gent et mira automàticament amb bons ulls i s'incrementen les probabilitats de follar en un 80-90%. I tot això, a més de que la ciutat ho val, és gràcies a actes com aquest, al pas del Tour, a Woody Allen, a fotos massives de gent en boles, i un llarg etc.

Per tant, demano una mica més de seny i menys rauxa. La rauxa porta a la por, la por porta a l'odi, i l'odi porta a escriure blogs de merda.

Visca el Dia de la Hispanitat

2010-10-21T21:03:00.001+02:00

Allò que dèiem. De vegades, els assassinats, els genocidis, les tortures, les neteges ètniques i els esquarteraments estan plenament justificats per evitar mals majors. Sí, és una de les lliçons que m'han ensenyat els meus amics del Partit Nacionalista Serbi.

Doncs bé, estem d'acord en que la matança d'indígenes a mans dels espanyols durant la Conquista va ser tot un encert. De la mateixa manera, el tunning del cotxe del almirante Carrero Blanco per part d'ETA també va agradar a petits i grans en el seu moment.

Li van posar una multa per "saltar-se" un semàfor?

Ja m'estic anant per les branques. El que volia dir és que no ens falten motius per repetir una massacre com la de Hernán Cortés i companyia. Llavors sí que celebraria el 12-O com un patriota espanyol més.

Les cròniques de Sèrbia

2010-10-14T01:34:00.001+02:00

Només trepitjar l'aeroport Nikola Tesla, hom s'adona que Sèrbia és un país molt acollidor. He dit acollidor? Volia dir acollonidor, ja que es veu tot molt deixat i cutre, i l'aspecte dels serbis fa pensar que en qualsevol moment rebràs un tret al cap. De fet, gran part de la població ni tan sols vesteix roba de marca. Trist però cert; això està passant ben a prop de la pròspera Europa, senyors meus, i amb el vist-i-plau de la comunitat internacional.

El primer que vaig fer va ser canviar l'efectiu que portava per dinars serbis. Estava una mica preocupat perquè no em vaig enrecordar de treure diners abans de sortir del Prat i tan sols portava un bitllet de 50 €. Doncs bé, va resultar que va ser suficient per menjar, moure'm en taxi, sortir de festa i convidar a un parell de rondes a tota la clientela.

La rotulació en cirílic facilita molt la localització als turistes. FAIL

Belgrad és una ciutat grisa, trista, lletja i bruta, fins i tot comparada amb la Barcelona més socialista. El que més em va agradar és el Danubi, un riu que amaga tanta història i cadàvers amb peus de ciment, a més és la zona de festa gràcies als vaixells - discoteca que s'hi troben amarrats.

Per cert que hi trobaran una gran vida nocturna. Cal dir que la noia sèrbia tipus és espectacular: alta, morena, esbelta, i ulls blaus oceànics. A més, són molt inteligents i tenen un fort caràcter: qualsevol d'elles té més collons que els 7,5 milions de catalans junts.

No hi ha problemes per aparcar. Literalment. FAIL

El menjar és un dels punts forts del país. Per esmorzar, n'hi ha suficient amb un vurek de vedella, un pastís de carn picada i ceba de 300g, que permetia anar tirant durant tot el dia sense haver de menjar res més. Com a molt, un pljeskavica (super-maxi-hardcore-hamburguesa) abans d'anar a dormir. Sensacional.

Els vaixells-cafeteria del riu conviden a passar-hi una estona. FAIL

L'esdeveniment principal del cap de setmana passat havia de ser la marxa de l'orgull gay al centre de la ciutat. Els anys anteriors que s'havia convocat mai s'havia arribat a realitzar a causa de les amenaces del Partit Nacionalista, però aquesta vegada estaven ben decidits a no cancelar-la. Els homòfobs s'anaven calentant (en el mal sentit de la paraula) a mesura que arribava el dia, guarnint les parets de la ciutat amb pintades de Us estem esperant, Orgull gay = Vergonya sèrbia i No a la terra de Sant Sava. L'amfitrió i els seus amics ens van advertir que no hi anèssim: "qualsevol que s'acosti demà al centre és subnormal".

Al fons granades de fum de la policia i en primer pla una nena amb sudadera rosa. fotoFAIL.

Necessitaria un altre post per explicar tot el que va passar durant aquelles hores, així que només diré que l'adrenalina secretada va ser comparable a la del que hagi corregut els sanfermines o desembarcat a Normandia. Pel que sembla, aquesta setmana els serbis estan de festa major.

En fi, hi ha molt a parlar sobre l'assumpte i poc temps. Potser un altre dia.

Laku noc, Beograd.

Un pirado suelto por Belgrado

2010-10-06T21:09:00.001+02:00

Així titularien els amics traductors el meu proper viatge si se'n fes una esbojarrada comèdia americana, cosa bastant probable.

Enmig d'aquest allau de deures i treballs que em manen des del cole, fins i tot un superdotat (en tots els sentits) com jo necessita un cert descans de tant en tant. Per això marxo a ~~Iugoslàvia~~ Sèrbia ~~i Montenegro~~ durant uns dies per desconnectar de la rutina. Es veu que aquella gent treballa molt bé el tema genocidis i neteges ètniques, així que provaré d'estudiar les seves tècniques tradicionals per aplicar-les al nostre país i reduïr de manera industrial el nombre de subnormals residents (el 94% de la població aprox.).

Tinc pendent una partida de poker al Casino Royale de Montenegro

No voldria que ningú pensés malament, així que ara que hem fet unes risses, netejaré la meva imatge aclarint el motiu real de la visita: practicar turisme sexual. Amb menors, a ser possible. Uns ho anomenaran "viatge de plaer"; els altres "delicte"; a mi m'agrada més emprar la paraula simbiosi. Pels qui no vau acabar l'ESO, definim simbiosi com l'intercanvi d'interessos entre dos individus de diferent espècie. En aquest cas, elles busquen europeus occidentals atractius i adinerats, i jo busco sexe fàcil. Tots hi sortim guanyant.

Tindran notícies meves la setmana que ve. Sempre que no acabem com els motxileros de Hostel, evidentment.

Antisistema

2010-09-19T23:46:00.001+02:00

El darrer post d'aquest blog ha estat retwitejat per Caprabo, la qual cosa m'afalaga i em toca els collons a parts iguals. No era la meva intenció fer-ne publicitat, i el cert és que em sento bastant brut per dins. Per molt menys que això, Kurt Cobain es va fotre un tret al cap (o es va empassar una truita d'heroina, el que sigui) així que avui toca repartir una mica d'estopa per compensar. Era això el que volíeu, que es parlés de vosaltres oi? Oi que sí, fills de puta?

Ups, cada vegada que dic fills de puta el meu cap recorre a la mateixa imatge:

"Matadlos a todos. Dios reconocerá a los suyos"

Anem al gra. L'altre dia estava fent cua a la caixa de Caprabo, per cert darrere d'un conegut personatge televisiu, que es va oblidar de pesar la fruita. Mentre aquest caradura anava a complir el tràmit a la secció de fruites, vaig observar els típics productes que posen just davant la caixa perquè la gent que espera els agafi. Hi havia un jamón deshuesado que em va cridar l'atenció perquè valia 6 eurus per una quantitat relativament gran de pernil. No tenia bona pinta, i la meva veu interior em deia que els productes que es posen allà no són precisament els de més qualitat. Però me'l vaig emportar.

Directe al contenidor marró

Si pogués tornar enrere en el temps, ho faria única i exclusivament per matar la mare del que va decidir vendre aquella merda. He provat de fer-me'n unes torrades per sopar, i només diré que he acabat trucant a ~~telepizza~~ una pizzeria qualsevol per sopar quelcom comestible. He provat de donar el pernil a un gos famolenc que hi havia pel carrer, però després de la primera queixalada s'ha posat a vomitar i se m'ha tirat a la jugular amb els ulls injectats en sang.

Per tant, dóno per finalitzada la publicitat en aquest blog. A partir d'ara només parlaré de Cine, Barça, i Pàtria.

P.D. A no ser que pagueu. Contacteu-me al gmail per negociar el contracte. Gràcies.

Caprabo versus Predator

2010-09-13T16:14:00.001+02:00

Ai, volia dir Caprabo versus Mercadona. És el costum.

El fet és que m'he atrevit a traspassar l'última frontera. He anat un carrer més enllà per comprovar si és cert tot allò que diuen del Caprabo. Que és més barat, que els carritos són més lleugers, que les olives són més verdes. Visc la vida al límit i no em vull perdre cap experiència. Anem a pams:

Marques: sens dubte al Caprabo hi trobem una oferta més àmplia i variada. El millor exemple el trobem en el gazpacho Alvalle: m'ha elevat les papil·les gustatives a un nivell d'èxtasi mai conegut abans. És com la píndola vermella de Matrix en format líquid: ara el gazpacho hacendado em sembla vòmit de cabra.

Preu: en aquest aspecte els supermercats valencians guanyen la partida, però per poc. També és cert que Caprabo cobra la bossa de plàstic pels qui anem a comprar tal i com vàrem venir al món, amb l'afegit d'una samarreta de propaganda i uns texans vells. La qual cosa em sembla una magnífica mesura a favor de la conservació del medi ambient.

Aquest és el caixer que li ha cobrat la bossa de plàstic al Predator

Plats preparats: aquí és on la cadena basco-catalana guanya per golejada. Es tracta d'un punt molt important pels joves que no tenim ~~ganes~~ temps de cuinar, així que és bàsic disposar d'una gama de conserves i plats preparats que em permeti variar de menú cada dia de la setmana. Els productes Poll Bo són senzillament espectaculars. Si algún dia em caso, els encarregaré el càtering de la celebració.

Fil musical: radiofòrmula patxanguera en ambdós casos, és a dir, m'encanta.

Caixeres: les caixeres de Mercadona són en general ~~bastant~~ ~~molt~~ una mica chonis, no obstant en tots dos casos són ràpides i eficients.

Conclusions: encara no n'he tret cap conclusió definitiva, però em sembla que allargaré aquest post una mica més i en faré la meva Tesi Doctoral.

Mal servei

2010-09-03T04:56:00.003+02:00

Els cambrers de Barcelona i jo mantenim una relació d'amor-odi, però sense amor. Ja he explicat alguna vegada com m'han tocat els collons, però voldria presentar-los al màxim exponent del gènere.

Situem-nos: bar situat a la zona de marina, ambientat a l'estil americà anys 50's, a la cantonada d'on està razz. No és mal lloc per fer una cervesa abans de sortir, o per veure el barça. Doncs bé, quan arribo ja hi ha tres amics que estan sentats i consumint, així que quan passa el cambrer l'aturo amb el clàssic:

- Perdona, que em portaràs una mitjana quan puguis?

Evidentment, la pregunta és retòrica, ja que hom espera que la resposta sigui un sí rotund. Però aquest xaval ja el tinc clissat, i només serveix a les taules on hi ha ties. I no era el cas, així que em respon:

-Mira, hi ha dues taules més esperant, així que aniràs més ràpid si vas tu mateix a la barra.

Ui. Ui ui ui ui ui. No passa res, ignoro completament la resposta i busco amb la mirada algun altre cambrer competent. Però llavors noto com algú em colpeja l'espatlla. Algú em toca sense el meu permís:

- Ehhh! Ehhh! M'has sentit? Que si vas a la barra aniràs més ràpid!

Quan és de nit, vas de festa, i estàs fent unes cerveses amb els colegues, ningú té ganes de cabrejar-se. A més, inmediatament un amic molt més astut que jo va demanar les mitjanes corresponents a una espècie de Natalie Portman que passava per allà, que les va portar en menys de 15 segons i em va calmar els ànims amb una sola mirada.

A la segona va la vençuda

El cert és que pensat fredament el nano tenia raó. Hauria d'haver anat a la barra, demanar una estrella i, valgui la redundància, estrellar-la al cap del subnormal.

Todo sobre mi desmadre

2010-08-30T23:26:00.001+02:00

Era inevitable. Estava escrit al llibre del destí, les Parques ho havien teixit milers d'anys enrera. Tots sabíem que tard o d'hora acabaria veient Todo sobre mi desmadre.

La veritat és que es tracta d'una nova patètica traducció, ja que el títol original és Get him to the Greek. Suposo que l'encarregat de triar el títol espanyol, possiblement subnormal, possiblement militant del PSC, va decidir que podria vendre millor la cinta entre el públic ibèric.

buah nen todo sobre mi desmadre te partes la caja fijo

Doncs la cosa no va per aquí. Els qui coneguin les pel·lícules produïdes per Apatow com Supersalidos o Hermanos por pelotas (sí, el militant del PSC ataca de nou) ja saben el que es trobaran: humor molt gamberro però personatges mínimament interessants. Per posar un exemple, no és tan esbojarrada com la saga Scary movie i demés.

L'inici és demolidor, fotent-li canya al món de la indústria musical i amb gags passats de rosca sobre drogues, sexe, i rock'n roll. Més cap al final la cosa perd pistonada, però només per veure les cares que posa el protagonista quan l'estrella de rock se l'emporta de festa ja val la pena.

En fi, que no reia tant al cinema des de Indiana Jones 4.

The expendables

2010-08-28T21:45:00.000+02:00

Despatxaré ràpid aquesta reunió de dinosaures dient que si la emetessin demà a les 16:00 per Antena 3 ningú notaria la diferència. D'acord que la intenció de Stallone és recuperar el cinema d'acció dels 80 que el va portar a la glòria, però estem al puto 2010 i el públic demanda més sang, sarcasme, i acció passada de rosca. Em vaig avorrir veient les mateixes baralles i explosions de sempre, amb un guió poc consistent. I en aquest context, poc consistent és un eufemisme de merdós.

A més, a l'hora de la veritat els únics que reparteixen estopa són Sly, Statham, i Li, amb Eric Roberts com a dolent de la funció. El governator i en Willis apareixen en un cameo (divertit) de dos minuts però que no val el preu de l'entrada.

Queda reservada als fans més radicals del gènere i de Stallone, i no és el cas.

Una ració doble de botox, si us plau

I ja està. Teniu a la vostra disposició la secció de comentaris per criticar-me o fer-me quedar malament, que es veu que és un esport que ho està petant aquest estiu.

Cinèfil de pacotilla

2010-08-24T03:10:00.003+02:00

Vinc de veure Inception, però no puc aportar res més al que ja va comentar en el seu dia el Senyor Merdevalista, així que només diré que efectivament, és de les millors opcions de la cartellera.

Escric aquest post expressament per disculpar-me, ja que sento la necessitat de reconciliar-me amb els meus lectors d'una manera formal. Ja han passat dues setmanes des de Knight and day, però les crítiques que va suscitar el meu anàlisi no em deixen dormir i, de vegades, ploro.

Tots hem tingut moments de debilitat i no passa res

L'altre dia, mentre em xerrava una espectacular holandesa barely legal a l'apolo, no deixava de repassar mentalment els errors de conducta que m'han portat fins a aquesta lamentable situació, així que vaig sortir d'allà, vaig agafar un taxi cap a casa i vaig buscar bon material al youtube per mirar de compensar tots aquells a qui he decepcionat.

Sóc conscient que hi ha ~~molta~~ gent pendent de les meves opinions, i que es basen en aquest blog per decidir en què gastar-se els euros, així que per tots ells va dedicada una de les millors escenes de la història. Per vosaltres.

Jornada negra al Camp Nou

2010-08-22T15:37:00.001+02:00

Ahir vaig contemplar amb estupor com, per primera vegada a la història, onejaven banderes mixtes Espanya - Barça a l'Estadi. Vaig observar amb llàgrimes als ulls samarretes de la arroja exhibint-se amb impunitat per les grades. Ja que hi som, podríem profanar la tomba de Josep Sunyol i passejar el cadàver per les festes de Gràcia.

Era això el que volíeu oi? Un barça modern, un barça integrador, un barça de tots... Doncs bé, aquí ho teniu. Ja està. Som la mateixa merda que el Getafe o el Yokohama Marinos.

Que el barça no s'ha de polititzaaaaaar!!

Espero que quan en Laporta surti elegit President porti a terme una Solució Final per acabar amb tota aquesta gentussa que tenen els ous d'anomenar-se a ells mateixos catalans.

Knight and day

2010-08-09T02:27:00.009+02:00

Porto 30 minuts davant l'ordinador sense saber com començar aquest post. No tinc excusa. No quedaven entrades per Inception, i vam decidir provar sort amb Knight and day, la darrera (espero que sigui la darrera) de Tom Cruise i Cameron Díaz. Com a fan del cinema comercial més trash i decadent, no vaig oferir resistència i em vaig deixar portar.

Tom, salva'm dels dolents! I treu-me vint anys de sobre, que no vull fer-me gran!

Ni tan sols parlaré dels San Fermins sevillans, encara més lamentable tenint en compte que hi ha en Jordi Mollà com a dolent de la funció. Quina llàstima de català internacional...

Veinte poemas de amor y una canción de Lady Gaga

2010-08-06T02:57:00.005+02:00

En un intent inútil per provar d'entendre la ment femenina, he començat a veure Sexo en Nueva York. I efectivament, he començat i prou, perquè no he aguantat més de 5 minuts de l'episodi pilot. Ara estic a punt de llegir Pablo Neruda i Mario Beneditto, a veure què tal.

La protagonista és més lletja que pegar el nen Jesús amb un puny americà

D'altra banda, aprofito l'avinentesa per exorcitzar una cançó que no em puc treure del cap a causa de la seva omnipresència. Penjaré el video i el posaré en reproducció contínua, mentre el cap em dóna voltes de 360º i em pujo literalment per les parets.

Denunciable

2010-08-03T05:36:00.001+02:00

Em veig obligat a abandonar temporalment l'esgotadora orgia interracial en la que estic inmers aquest estiu per denunciar públicament dues estafes a gran escala:

- Toy Story 3. Ja han sortit els crítics de torn elevant-la a categoria de delicatessen, un clàssic instantani, una joia que mereix ser contemplada diverses vegades al cine, en 3D, imax, etc. Convido aquests senyors a ~~obrir la boca davant del glory hole que he instal·lat al lavabo de casa~~ exposar els motius d'aquesta devoció cega a tot allò que foti olor a pixar (mai millor dit). Que consti que no tinc res en contra de l'animació per ordinador, de fet la darrera Shrek sí que em va fer certa gràcia. Però la que ens ocupa no és res més que una peli per crios. I punt. Que no os embauquen.

- Mercadona strikes back. Els amants dels granos de arroz hinchado recubierto de chocolate (no ho sé dir en català) tenim un problema. I aquest problema es diu 92%.

L'altre dia, com cada setmana, em vaig dirigir a agafar el meu paquet de choco-crispies (2,69 €), el meu esmorzar diari des de 1985. Però, per algun motiu, aquell dia vaig desviar la mirada al paquet del costat. Efectivament, es tractava dels esmentats granos de arroz, però marca hacendado, que valen 1,40 €. Després de tastar-los, puc dir que és el mateix. És el mateix puto producte, tant en quantitat com en qualitat. El dibuix del mono és suficient excusa per inflar-nos el preu (i de pas, els collons) un 92%.

He estat vivint una mentida

Valoració de la temporada

2010-06-27T21:02:00.002+02:00

Season finale del blog amb un recull de notícies sobre els tòpics que hem treballat durant aquests inoblidables mesos:

- Pel que fa a les reflexions futbolístiques sobre el mundial, trobaran la meva opinió reflectida en el meu proper llibre, titulat Puta Espanya i altres contes.

Bé podria passar per aquí un euromed africà a 140 km/h i trinxar-los a tots

- Respecte l'actualitat cinematogràfica, poca cosa a dir. Però l'última que vaig veure, Kick-ass, sorprenentment bona. Ni Nicolas Cage aconsegueix espatllar aquesta violenta i malparlada conya de superherois.

- Per complaure la senyoreta Literal, explicaré el darrer conflicte amb Mercadona.

Potser alguns de vostès coneguin el gloriós gazpacho hacendado, que proporciona als golden single com jo la dosi diària de vitamines, vegetals, i demés mariconades. Doncs bé, resulta que un dels packs d'ampolletes que vaig adquirir no havia estat correctament envasat i mancava el segell de plàstic que hi ha sota el tap. Tot seguit, em vaig posar en contacte amb el (magnífic, tot s'ha de dir) servei al client de l'empresa valenciana i em van suggerir que el retornés a l'establiment i me'l canviarien. Finalment, com que a la meva companya de pis li havia passat el mateix però se l'havia fotut sense dubtar-ho, no vaig voler ser menys i me'l vaig beure com un autèntic home.

Senyores, senyors, dissenyadors gràfics, escriptors, periodistes, historiadors, metges, filòsofs, empresaris, locutors de ràdio, estudiants, guionistes, mecànics, polítics, mossos d'esquadra, futbolistes, funcionaris, advocats;

Bon estiu.

Un mundial becainero

2010-06-13T10:38:00.001+02:00

Fart de que la gent m'aturi pel carrer per demanar-me que actualitzi, fart de que les mares de Barcelona m'ofereixin la ~~més que dubtosa~~ virginitat de les seves filles a canvi d'un miserable apunt, ja que la cartellera no està per etxar cohets, i estic inmers en un litigi amb mercadona del qual parlaré properament, donaré avui la meva experta opinió sobre el mundial que s'està jugant a Nova Zelanda.

Si el partit inaugural Sud-àfrica - Mèxic va ser per tallar-se les venes, el Anglaterra - EEUU d'ahir no va resultar menys lamentable. Quan va marcar Gerrard vaig pensar que potser seria un partit animat, però vam poder comprovar fins a quines cotes de patetisme pot arribar el futbol durant els 80 minuts següents, arribant al seu clímax amb l'espectacular gol dels americans. I tinc entès que l'Argentina - Nigèria anterior també feia sagnar pels ulls. Corea del Sur golejant (ara 2-0 és golejar) Grècia. Quina bona castanya ens espera.

Per cert, abans de l'esmentat partit dels anglesos, vaig llegir (al marca crec) que EEUU seria la selecció revelació de la copa. Com pot ser revelació sense jugar? Si sabem que jugarà de puta mare ja no és revelació no? Periodisme de merda.

Hope

En fi, vaig a lobotomitzar-me per treure'm la cançoneta de la Shakira del cap, i després aniré a votar. Espero que després de l'operació tindré més clar quin candidat triar.

Sentiments envers "la roja"

2010-06-05T10:53:00.002+02:00

Vaaa Sergi, no siguis així. Mentre no tinguem selecció catalana haurem d'anar amb l'espanyola no? A més, si aquest any gairebé tots són del barça! No sé, a mi em faria il·lusió veure en Xavi, Iniesta i companyia guanyar un mundial! Com mola!

Com que sóc una persona sense recursos per rebatre tan sòlids arguments, provaré d'expressar els meus sentiments envers la selecció esp... espany... espanyolBUUAAARRGH!... amb un jeroglífic com els que tan de moda estan per aquí darrerament (he dit moda? headshot per mi):

Què diu en Sergi als seguidors de la roja?

Pista: a la darrera imatge hi observem una polla d'aigua passejant pels aiguamolls de l'Empordà.

Males notícies

2010-06-01T21:17:00.003+02:00

Per complaure els meus centenars de milers de seguidors, que han rodat un lip dub per reclamar que analitzi Legion, he pogut trobar un forat en la meva apretada agenda de tocar-me els ous per expressar la meva lúcida i brillant opinió.

Doncs bé, males notícies; Legion és un preludi del que ens espera la propera dècada. Repassem l'argument: un grup variupint de personatges amb passat traumàtic es veuen inmersos en una situació completament inversemblant que sobrepassa la seva capacitat d'enteniment, però es veuran obligats a col·laborar si volen superar tots els obstacles. Oh wait... Algú m'ha roçat i m'ha fet recordar...

Prou!

Exacte. No fa ni deu dies que s'ha acabat Lost i ja en notem la influència a la cartellera. També es plantegen multitud d'enigmes que no es resolen ni per assom, també hi ha un messies, també torna a sortir el mercenari, el que ja sortia a Robin Hood (a quin magnate de Hollywood s'haurà follat aquest tio?). També trobem diàlegs de l'estil:

- Michael, ens pots explicar d'una puta vegada what the fuck està passant?

- Calla i dispara cony! Sóc un arcàngel que ha baixat del cel carregat de uzis semiautomàtiques per ajudar-vos a aniquilar un exèrcit de zombies, a la gent li importa tres collons si està justificat!

El pitjor de tot: el final obert (també, també) amenaça amb una sèrie si aquest subproducte aconsegueix una recaptació decent.

Save the panga

2010-05-26T04:25:00.003+02:00

En un intent de variar la meva dieta mediterrànea, és a dir, basada en la pizza mediterrànea casa tarradellas, vaig decidir comprar quelcom de peix al mercadona. L'escollit va ser un filet congelat de panga, una imitació barata de la perca que es cria al Riu Mekong, al Vietnam. Que com ho sé? Perquè el primer que vaig tenir la mala idea de cercar-ho al google.

Atenció a la informació que vaig trobar sense passar de la primera pàgina de resultats. Per un puto dia que se m'acut menjar peix...

- "La OCU recomienda no consumir panga por tener restos de pesticida y mercurio"

- "Para ser criado en cautividad, las hembras deben ser inyectadas con hormonas femeninas, obtenidas a partir de orina deshidratada de mujer embarazada" (aquí ja em vaig començar a posar verd).

- "En las factorías, las mujeres deben producir 600 filetes al día y por este gratificante trabajo cobran 55 € al mes.

- "En los EEUU han prohibido su importación por la sospecha de contener contaminantes y

antibióticos"

Un convençut consumidor de panga

Finalment, donat que era diumenge i era tot el que tenia per sopar, me'l vaig acabar menjant amb cara de fàstic, però pensant en tots els pobres vietnamites que les havien passat putes per culpa d'aquell filet.

Foteu-vos, charlies!

Venjança en calent

2010-05-22T03:32:00.002+02:00

Pren nota, Ridley Scott:

Bailando con lobas

2010-05-19T02:13:00.003+02:00

Dimecres passat, els 4 inquilins del pis patera vam sortir a sopar junts per fer pinya (ni que haguéssim de jugar la final de la champions, però bé...). Després de prendre quelcom pel Born, ens vam dirigir a un centre d'intercanvi multicultural barceloní anomenat Opium.

Doncs bé, mentre xerrava tranquilament amb el company, una rosseta espectacular va venir directe cap a mi i em va començar a perrejar descaradament. Quan dic descaradament, em refereixo a practicar el coit, però amb roba pel mig.

Em va comentar que venia de California, la terra promesa, i em va preguntar d'on era jo. Quan li vaig dir que de Barcelona de tota la vida, se'n va anar tan ràpid com havia vingut.

From Barcelona?? Wrong answer

Aquesta anècdota tan loser em ve com anell al dit per definir la sensació que m'ha deixat Robin Hood: en Ridley Scott et va escalfant la bragueta, però no t'acabaràs menjant un rosco.

Tenen una alternativa molt més recomanable a Un ciudadano ejemplar, la història d'una venjança amb dos collons, com feia temps que no vèiem. Un polvo bien hechao, vaja.

E.S.O.

2010-05-11T01:52:00.001+02:00

Sense voler entrar en cap tipus de pol·lèmica amb el mestre Josep, ja que tinc menys probabilitats de guanyar que el valladolid al camp nou, he de confessar que era reticent a veure E.S.O. (Entidad Sobrenatural Oculta), fins que em vaig decidir a realitzar una profunda investigació.

Abans de cercar-la per l'ares, li vaig encarregar a la meva secretària finlandesa de 19 anys que em fes un informe amb les opinions al respecte a filmaffinity. Però abans d'extreure'n les conclusions, donem un vistasso l'argument:

En un institut de secundària, un grupet d'alumnes s'encarreguen de fer un treball sobre la història del centre per celebrar-ne el 50è aniversari. En el transcurs de la recerca, però, descobreixen que hi van morir nens durant la guerra civil. Nens que... encara hi són! Buhh!

PeroquehacesGuillenoteseparesvenaquí!

Segons els usuaris de l'esmentada web, la nota mitja de E.S.O. és un 2 (la mateixa que devia treure John Cobra haha!). Procedim, doncs, a destacar-ne algunes de les millors crítiques, rollo poster publicitari:

"Me he hecho la cuenta en filmaffinity expresamente para mostrar mi indignación con semejante mierda de película." Caperucita, Valencia.

"Tiren de la cadena. La cagada es tal que yo no puedo." Javier, Salamanca.

"Dentro de cincuenta años, esta será una película de culto (...) Será distinguida como la peor película de todos los tiempos" Jose, España.

"No me aburrí demasiado debido a su corta duración (80 minutos), por lo que la tortura fue breve, y eso se agradece." Cancio, Santander.

Arribat aquest punt, estava començant a meditar si valia la pena follar-me 80 minuts de la meva vida d'aquella manera, però llavors vaig llegir una última crítica, i tot va cobrar un nou sentit... Endavant:

"Cuando uno se percata de que el verdadero problema de la pija es que es la única que habla en castellano en la versión original, ya la tenemos liada: si de por si esto es una basura insufrible, encima hemos de aguantar indirectas que barren pa´ casa, y ya por ahí no paso." Amra, Málaga

Ah, alerta! Si ens fixem en els llocs de procedència dels comentaristes, i en el to àcid envers la producció catalana, no caldrà ser un llinse per adonar-se que l'anticatalanisme ataca de nou.

Només em queda veure la pel·lícula amb els meus propis ulls i jutjar en directe si el director es mereix el lot de vins i caves Ferré i Catasús.

Desde París con amor

2010-05-07T01:22:00.002+02:00

Suculento producto el que nos sirve el francés Luc Besson, aquí en funciones de productor, tal y cómo viene siendo habitual en él últimamente. Se trata de una buddies movie (así las llaman los americanos) que repite el esquema que sentó en su día la saga Arma letal, a saber: dos policías con caracteres completamente opuestos se ven obligados a trabajar juntos por un objetivo común, en este caso evitar un atentado terrorista organizado en la capital francesa.

Nos ofrece uno de sus múltiples registros

Lo más destacable de la función lo encontramos en un histriónico y divertido Travolta (el brillante protagonista de la estimable trilogía Mira quién habla) que, emulando al mejor Willis de la Jungla de cristal, reparte a diestro y siniestro mientras su compañero, un desangelado Rhis Meyers, intenta minimizar los daños.

En resumidas cuentas, un feliz entretenimiento que recuerda sutilmente la filmografía de Howard Hugues y que con Franco vivíamos mejor.

PS1: Apunt d'homenatge als crítics de cine casposos de la vanguardia.
PS2: Vaig tard, però la peli està prou bé.

Iron Man 2

2010-05-04T00:54:00.005+02:00

Uffff...

La primera part em va sorprendre positivament, el personatge del Downie Jr era carismàtic i el guió prou enginyós com per fer interessant una peli més de superherois marvel. Però aquí en aquesta seqüela ja se'ls veu el plumero: els diàlegs no valen res i els nous personatges tampoc aporten cap novetat. El cameo de Samuel L. Jackson no té cap sentit, i Scarlett Johansson sembla ficada amb calçador. Confesso que mai m'ha agradat aquesta noia; penso que si no fos una superestrella de Hollywood, ara mateix estaria connectada buscant rollo pel Badoo. Ni tan sols Mickey Rourke dóna la talla com a malvat. La única que omple la pantalla és la meva Gwyneth.

Sóc negre, sóc graciós, porto un parche... Què més vols?

"Ah espera! Ens queda el vell recurs de posar Highway to Hell en el moment de llençar els crèdits finals! Així la gent surtirà de bon rollo de la sala! Sóc un crack!", exclamava el director a la sala de montatge.

No, tu el que ets és un fill de puta.

Clash of the Titans

2010-04-30T20:28:00.001+02:00

M'ho havien advertit per activa i per passiva. Que no hi anés, que no valia la pena, que acabaria decebut, que tenia unes expectatives massa elevades, que tot plegat era producte de la meva imaginació. Que no hi posés tanta passió, tantes esperances, tants somnis dipositats, tants ous a la mateixa cistella. En definitiva, que acceptés la realitat.

Bé podria estar parlant del partit de dimecres, però no; em refereixo a Furia de titanes, la versió killa d'un clàssic de 1981 amb el mateix nom. Poques vegades he vist sortir gent de la sala a mitja projecció, blasfemant contra els Déus de l'Olimp.

No hauries d'haver deixat la teràpia de fa dos posts

Crida l'atenció un bon repartiment, on tornen a coincidir Liam Neeson i Ralph Fiennes quasi vint anys després de La Lista de Schindler. Precisament, en Fiennes podria recuperar el rol de comandant nazi de llavors per uns instants, i executar a sang freda el seu mànager, allotjant-li 3 o 4 bales al crani (per si de cas).

Resumint, ¿Colega dónde está mi pegaso? és massa infantil, massa digital, ni rastre d'èpica ni vida intel·ligent per enlloc. D'acord, Io i Andrómeda estan per veure-les en 3D i 4D si cal, i algun enfrontament sí que té certa gràcia, però no és suficient per aguantar 108 minuts de videoclip MTV amb l'amic Sam Avatar Worthington posant cara de semi-déu.

Per cert, la vaig veure en 2D perquè era l'única opció al cine. Targeta groga per yelmo icaria.

Un gerontofílic suelto per l'eixample

2010-04-26T00:39:00.000+02:00

Donat que aquesta puta merda de blog és el més semblant que tindré mai a un diari personal, hi abocaré alguns pensaments i/o vivències que no voldria que caiguessin en l'oblit.

El cas que exposaré a continuació pot resultar molt inquietant, me incluyo. Que ningú em malinterpreti, la gent gran mereix tot el nostre respecte, admiració i atenció; però això passa de castany fosc.

Al gimnàs del costat de casa hi ha un tio, que no deu tenir més de 30 anys, que només parla amb socis que ja han superat l'edat de jubilació amb escreix. Cada vegada que me'l trobo a la sala de màquines no puc evitar seguir-lo amb la mirada, i contemplar amb estupor com única i exclusivament es relaciona amb el selecte club de posseïdors de la Targeta Rosa. D'acord que és un gimnàs vell-friendly, però sempre hi ha algú que conserva la dentadura amb qui xerrar, i en qualsevol cas sempre queda l'opció de mirar constantment al terra com faig jo. En canvi, aquest noi passa tot el matí donant conversa a veterans de la guerra civil (americana).

Mira si es buena persona, direu. Doncs no dic que no, però fins a cert punt.

Hola maca... Treballes, estudies, o agonitzes?

L'altre dia, als vestidors, vaig ser testimoni directe d'un pas més en aquesta escalada de perversió. El jove va proposar a un d'aquests samaranchs d'organitzar un soparet tots els colegues del gimnàs. M'és impossible visualitzar la quedada i posterior fiestuki.

Darrerament he patit terrors nocturns relacionats amb aquest tèrbol assumpte, agreujats avui per la visita a la Fira de la Terra (que mereix un post, no, un blog per ella sola).

Tan sols espero exorcitzar així els meus dimonis interiors i poder dormir tranquil d'una vegada per totes.

Five minutes of heaven

2010-04-19T15:52:00.004+02:00

Me l'han tornat a clavar doblada. Aquesta vegada, arribava tard i quan vaig arribar davant les taquilles ja m'havien tret l'entrada. A bot pront, vaig rebre la notícia com una puntada als ous executada per Zlatan, ja que em disposava a gaudir de Furia de titanes. Que també hi surt Liam Neeson, però vestit de Zeus i tirant kamehames en 3D, no menjant-se l'olla per superar la seva etapa de pistoler de l'IRA.

Fent teràpia després de participar a La Amenaza Fantasma

Sense embarg, cal dir que Cinco minutos de gloria va resultar una agradable sorpresa. Ens explica l'estremeçedora història d'un home que va presenciar l'assassinat del seu germà per part d'un terrorista, i el retrobament entre tots dos 33 anys després. Si bé en Liam Neeson està impressionant, és l'altre protagonista (un tal James Nesbitt) qui es menja la càmera.

No se la perdin.

The Ghost Writer

2010-04-15T01:41:00.000+02:00

Per consolidar-me com un dels pilars fonamentals de la blogosfera catalana, i cultura contemporànea en general m'atreviria a dir, només em manca un bon anàlisi d'un film de caire més cultural i alternatiu que els revisats. Doncs bé, la gran afortunada és The Ghost Writer, aquí coneguda com El escritor.

La veritat és que era la única opció que em feia el pes de la cartellera, ja que jo volia veure Furia de titanes en 3D i amb un contenidor de crispetes XXXL a cada mà, però els ~~traïdors dels~~ meus acompanyants ja l'havien vist. I acceptem El escritor com a peli indie perquè el director, Roman Polanski, no pot trepitjar els EEUU des de fa 20 anys per haver-se cepillat una menor, és a dir, va fer l'indi.

"Ups! Jo tenia entès que si hay pelito, no hay delito"

Doncs bé, la pel·lícula va resultar més distreta del que preveia. Els protagonistes, l'Ewan McGregor i el Piercing Brosnan se'n surten bé, i els 130 minuts de metratge no es fan gens llargs. La trama suscita prou interès com per aguantar algunes escenes sobreres, que és una paraula que m'he molestat en buscar i està ben utilitzada. El final és previsible però tot i així vaig surtir amb bon sabor de boca del cine (abstenir-se bromistes).

Resumint, força recomanable si tot el que teniu per fer és quedar-vos a casa veient el 2guys1stump en reproducció contínua.

Ritual d'iniciació

2010-04-05T04:33:00.001+02:00

A les tribus masai de Kenya, quan un nen arriba a certa edat, és empès a endinsar-se sol a la sabana per caçar un lleó, tallar-li els ous, i portar-los al poblat per fer-se'n unes arrecades i demostrar així que s'ha convertit en un home.

Als boscos subtropicals de Myanmar, el repte que ha de superar el jove consisteix en buscar un tigre de bengala i guanyar-lo en una guerra de polles. Si l'aspirant perd, serà rebutjat i humiliat pels seus, i condemnat a veure tots els clàssics Disney en versió latina

Baaahooo el maaaar, baaahoooo el maaar

Quan un blogger vol assolir la maduresa creativa, el seu deure és enllaçar un vídeo aberrant.

Donguin-me la mà i superin la prova amb mi. Abstenir-se menors d'edat o gent que creu que George Clooney fa gràcia.

Endavant video.

The men who stare at goats

2010-03-31T01:23:00.001+02:00

Una de les ~~vomitives~~ darreres modes de Hollywood és la de reunir en una mateixa peli unes quantes superestrelles per rodar un divertimento que se suposa que pel sol fet de comptar amb un casting de famosos ja serà un clàssic instantani. MEEEC (botzina). You're doing it wrong.

L'última de Robert de Niro (no em molestaré a buscar-ne el títol ni el repartiment) seguia aquest patró, i pel que em van dir provocava més mocadorades entre els espectadors que el barça de Gaspart. L'altre dia vaig veure Quemar después de leer i no vaig tenir collons ni de comentar-la aquí.

Precisament aquesta última em va venir al cap després de veure The man who stare at goats. En George Clooney tindrà moltes virtuts (no sé quines), però MAI HA TINGUT NI TINDRÀ PUTA GRÀCIA. Prou Clooney, prou. Game over. Em vas agradar a títols com Syriana o Michael Clayton, però quan proves de fer riure sento la mateixa vergonya aliena que quan veig jugar Henry o Bojan, per posar exemples que tots coneixem.

Hahaha quina gràcia! Ei no espera, és una puta merda!

No obstant, el problema no és tan sols el pesat aquest. El guió podria haver funcionat amb una pel·lícula d'humor esbojarrat, però no és el cas, i es queda en un intent fallit de comèdia dels Cohen.

Green zone

2010-03-23T23:46:00.001+01:00

Paul Greengrass Facts (amb el permís del Pare Bukkakez):

- Diuen que l'ésser humà no pot aguantar més de 2 minuts sense respirar. Fals. Jo vaig estar els 115 minuts de Green Zone sense respirar.

- Paul Greengrass fa que Matt Damon sigui bon actor.

- Els nens petits dormen abraçats a un osset de peluix. Jo dormo abraçat a la trilogia de Bourne director's cut.

- Per sol·licitar la nacionalitat americana l'únic document requerit és una review de United 93. Però si al sol·licitant no li ha agradat, serà executat i el seu cos repatriat.

- Els americans han de dinamitar la puta estàtua de la llibertat i en el seu lloc posar-hi un monument de 200 m. a Paul Greengrass. I un altre de més gran a la zona zero.

- El Vaticà ha decidit canonitzar Paul Greengrass. En el seu lloc, Escrivà de Balaguer serà degradat a escolanet de Montserrat.

En Pau Herbaverda

P.S. Per si no ha quedat prou clar, ahir vaig veure Green Zone i em va agradar força.

Miedo y asco en el mercadona

2010-03-14T03:35:00.000+01:00

Les meves constants visites al mercadona del costat del pis patera on visc ara han suposat una experiència molt més enriquidora del que hom pugui pensar. He madurat, sóc més empàtic, millor persona, i fins i tot m'ha ajudat a entendre el funcionament de l'economia capitalista que ens té a tots esclavitzats, amb el Barça i el tjoob com úniques vàlvules d'escapament. Panes et circenses.

Amb l'únic objectiu de plasmar aquest coneixement adquirit, procediré a detallar un ticket a l'atzar d'una compra qualsevol de la setmana:

- Pizza Calzone: 2,49€
- Llong. s/picant: 2,18€
- Macarró ratllat* (500 gr): 0,59€
- Pizza Bolognesa (2): 4,78€
- Patates allioli: 0,95€

- Llet sencera: 0,95€
- Pa amb all: 0,85€
- Pizza 4 For: 2,39€

Sé el que esteu pensant: sí, és la llista de la compra d'un guanyador. Però voldria incidir particularment en l'assumpte dels macarrons.

Ara ve el secret que els peixos grossos de Wall Street no volen que sapigueu

Els qui hagin trepitjat un mercadona saben que, disposats al bell mig de cadascun dels passadissos, sigui quina sigui la secció, hi ha enormes caixes de cartró que contenen bosses d'1kg de macarrons Hacendado. Són macarrons estàndard, de batalla, el napalm de marca blanca. Aquesta bossa costa, posem per cas, 0,85€. El problema és que al pis patera disposem d'un espai molt reduït, amb la qual cosa si hi entra una bossa d'1kg he de surtir jo. Doncs bé, la lògica dicta que si em dirigeixo a la secció de pasta, hi trobi la tan desitjada bossa de 500g., a meitat de preu, oi?

Debat sobre la taula: morbo de les caixeres, sí o no?

Doncs toca't els collons. NO HI HA MACARRONS NORMALS.

Hi podem trobar els esmentats macarrons ratllats, de huevo, vegetales, light, de sémola de trigo, con calcio, con vitamina C, sin gluten, con doble de gluten, con alas, extra-absorbentes... Tots ells en el format de 500gr, però a un preu que ronda el 80% del de 1kg, degut al seu sofisticat disseny. Ja ens l'han clavat doblada.

Pot ser que sí que existeixi tal bossa, però la deuen haver amagat amb el sant grial, perquè jo no l'he vista per enlloc. Estem parlant Hacendado eh? Si és així i algú m'ho fa saber, aquest post serà eliminat i posteriorment executat amb un tret a la nuca.

PS1. El títol alternatiu d'aquesta entrada era Vicky Cristina Mercadona. No volia que aquest enginyós joc de paraules caigués en l'oblit.
PS2. Acabo de repassar el text i m'he espantat a mi mateix. Aquest blog està fent puenting sense corda.

Coses nazis

2010-03-06T16:01:00.001+01:00

Avui m'he llevat a les 5 de la matinada per anar a treballar. Esperant l'ascensor tot sobat, les paraules "parking", "cotxe", i "clau del parking" ressonaven dins el meu cap sense arribar a treure'n una idea clara, i no ha estat fins que he arribat a la porta del parking que me n'he adonat que m'havia deixat les claus al cotxe. He hagut de trucar al company de torn perquè em recollís a Colon i anar cap a la feina.

Mentre anava en bicing cap el punt de trobada (hora estimada, les 5,15 del matí) no sé per què el que m'ha vingut llavors al cap ha estat el famós eslogan de Auschwitz, Arbeit Macht Frei (el treball us farà lliures).

La feina ben feta no té fronteres

Sense temps

2010-03-04T17:00:00.003+01:00

El meu nou modus vivendi comporta nombrosos avantatges, però durant aquests dies he pogut comprovar que el meu temps lliure s'ha reduït dràsticament, així que encara no he pogut anar al cine. I tenia moltes ganes de veure The lovely bones, ja que darrerament vaig restret i sembla ser que l'efecte laxant que provoca Peter Jackson va molt bé per tirar avall. El que em sap més greu és que no puc llegir ni comentar els estupendus escrits de tots vostès.

Imatge d'arxiu

Independitzat

2010-02-27T15:56:00.002+01:00

Així és, a partir de dilluns estaré independitzat. A partir d'aquest moment podré tirar-me tots els peluixos que vulgui davant de la webcam, en sessió contínua, l'un darrera l'altre, 24/7.

Ep, però independitzat total. Que per què total? Bé, és un matís molt important que permet diferenciar-me d'altres tipus d'independitzats:

a) L'universitari procedent de la Catalunya Profunda que, com si fos un Predator, va ser enviat a Barcelona tot just acabar l'institut. Se li omple la boca quan diu que jo m'espabilo sol des dels 18.

Doncs bé, és possible que la boca te la ompli jo amb una altra cosa, ja que dubto que t'hagis pagat tu solet les matrícules, l'allotjament, i les escandaloses quantitats d'alcohol consumides. Que visquis sol no vol dir que estiguis independitzat, a no ser que hagis currat per les tardes de teleoperador o recollint excrements d'elefant al zoo. En aquest cas, chapeau per tu i em callo com un puta.

Jo és que sempre he viscut sola i tal

b) La persona, habitualment tia, habitualment choni, habitualment ni-ni, que se'n va a viure amb el novio, 10 anys més gran que ella. També molt satisfeta d'haver marxat tan jove de casa dels pares.
La seva independència té mèrit, sí, però no pas més que la de qualsevol prostituta nigeriana de les rambles.

c) Erasmus. No parlaré malament d'aquests entranyables borratxos pel respecte que em mereix el Col·lectiu de Sueques de Dinou anys Allotjades a la Residència del Costat de Casa. God Bless Them.

Per això, puc anunciar amb el cap ben alt, que després d'anys suant sang per compaginar feina i estudis, em puc permetre una miserable habitació en un pis de merda a compartir amb 3 desconeguts, que vés a saber si són psicòpates, violadors, o seguidors de l'espanyol.

Com colar-se al Camp Nou (II)

2010-02-23T23:16:00.001+01:00

No era la meva intenció deixar passar tants dies amb la història a midget, però he estat liat i no he pogut actualitzar.

Ens havíem quedat amb en Sergi enganxat a la reixa com Sarah Connor a Terminator 2.

Deixeu-me entrar cabrons!

Quines opcions tenia? Quedar-me allà cridant semblava inútil. Podia buscar l'oficina d'atenció al soci, però en el millor dels casos em perdria una bona estona de partit. Tornar a casa? Amb els carnets a la mà?

Va ser en aquell moment que vaig sentir un cor d'àngels celestials entonant l'himne de la champions, i em vaig motivar. Van venir al meu cap totes les hores dedicades al Metal Gear Solid.

En tot perímetre de seguretat SEMPRE hi ha un punt més feble. Hi ha unes rampes a l'exterior de l'estadi a partir de les quals es pot accedir a primera graderia directament des de fora. Bé, doncs per aquí ja no hi entrava ningú, però tot i això hi havia un segurata davant de cadascuna de les portes. Pintava malament, però llavors vaig veure un dels segurates que estava mig distret parlant amb la culona del costat. Em va costar 2 segons prendre la decisió, i vaig fotre un bot que em podria haver classificat per Londres 2012.

Dios, haz que llegue Sergi o a tomarporculo la champions este año

Ja era dins. Amb la tensió del moment, no em vaig parar a pensar cap on havia de tirar, i em vaig adreçar cap a les primeres escales que vaig trobar, que baixaven i baixaven sense tenir sortida a cap graderia. Aquest particular descens a l'infern em va conduïr fins a la planta P-3.

Sí, amics: mentre tot Europa gaudia del partit de l'any, uns metres per sota de la gespa jo donava voltes pel parking de l'Estadi com un pollastre decapitat.

Aquí ja em van enxampar, i vaig estar a punt de posar-me a córrer però llavors vaig prendre consciència del meu estat de legalitat. Vaig mostrar els carnets i em van orientar molt amablement a la meva localitat.

El meu pare, que em coneix, no es va sorprendre en veure'm arribar al minut 10 de partit, amb la cara desencaixada i suant com un cerdito valiente.

Resumint: No us coleu, nens.

PS. Amb carnets i colant-me al camp... No serà aquesta la contraparadoxa de Sergi?

Com colar-se al Camp Nou (I)

2010-02-19T19:58:00.002+01:00

Donat que el millor de la cartellera és El hombre lobo, la qual és tan infecta que ens incita a passar del chatroulette al russianroulette (acudit mainstream de la setmana), us explicaré com vaig fer per superar tots els controls de seguretat per veure el Barça - Liverpool de vuitens de la champions de 2007, per a qui li pugui interessar de cara a la propera eliminatòria. És una esfereidora i complexa història que requerirà com a mínim d'un parell de posts.

Remontem-nos a aquell fred vespre de finals de febrer. Recordem que per ser declarat partit d'alt risc hi havia mossos anti-avalots ja des de l'andana del metro, literalment. Jo, soci i abonat del F.C. Barcelona de tota la vida, havia quedat amb el meu pare de trobar-nos directament a les butaques, ja que acudiríem des de punts diferents de la ciutat.

La "A" del mosaic no va quedar bé perquè encara no havia arribat jo

En el primer control només heu d'ensenyar el carnet de soci. Si sou els clàssics fills de puta que no són socis, jo crec que una fotocòpia a color cola igual ja que no s'ho miren massa. Una vegada dins el recinte, us heu de dirigir a la porta que correspongui a les vostres localitats. És aquí on hi trobem una sofisticada màquina semblant a la del metro, però en comptes de la ranura per la targeta, té una estranya cavitat on s'hi projecten els làser que han de llegir el codi de barres del carnet d'abonat o de l'entrada.

A 2 minuts de l'inici del partit, em trobava jo a la cua d'aquesta màquina, ì davant hi havia un senyor (d'ètnia magrebina per a més informació) que estava fotent la seva entrada a tot arreu menys al lloc correcte. Després d'uns quants intents, se'm van inflar els ous i vaig decidir mostrar-li com anava la cosa. Amb el meu carnet.

- Que ho estàs fent malament joder, es fa així!!!!

Exacte.

Vaig acostar massa el carnet al lector i aquest em va llegir el meu codi.

No veo a Sergi en su sitio de siempre, yo así no puedo concentrarme

La màquina es va posar en verd, i el tio sense pensar-s'ho ni un segon es va llançar cap a dins. Jo, amb la rapidesa mental que em caracteritza, em vaig quedar glaçat uns valuosos segons entenent el que acabava de passar, mentre el magrebí desapareixia entre la multitud amb la seva entrada no utilitzada. Quan vaig reaccionar, cridant a aquell tio perquè tornés, els de seguretat van venir cap a mi per apartar-me de la inmensa cua que s'estava formant. Es va acostar el responsable d'aquella zona, que controlava els accessos des de dins. A través de la reixa, vaig provar d'explicar-li el que havia passat, però a mesura que parlava veia l'expressió d'incredulitat que adquiria el seu rostre, a l'hora que feia passes enrera retrocedint fins a la seva posició i feia que "no" amb el cap.

Finalment, i donat l'enorme quantitat de gent que estava entrant en aquell moment, va optar per ignorar-me del tot.

Em vaig quedar agafat a la reixa, deixant-m'hi la gola perquè em fotessin cas, mentre unes 200 persones que es trobaven esperant a les cues del voltant em miraven amb una mescla de llàstima i por. Si aneu a la wikipedia i busqueu Gilipolles, possiblement hi veureu la cara que se'm va quedar en aquell moment.

De sobte, vaig tenir una brillant idea.

La contraparadoxa de Sergi

2010-02-11T18:15:00.001+01:00

Pot ser que avui em carregui la (poca) credibilitat i el (poc) prestigi que m'he guanyat a pols dins la competitiva odisfera catalana, però no puc evitar fer cas al bicho acosador que tinc al cap.

Alguns em donaran suport, alguns em rebutjaran, uns altres seguiran a lo seu amb el pornotube, elles em faran salvatges proposicions sexuals, i la resta es menjarà un bacon amb formatge.

A ell també li deien que estava boig. I tenien raó.

Resulta que aquest matí el bicho acosador m'ha demanat que m'informi sobre els viatges en el temps a la wikipedia. Fins aquí, tot normal (ehem). Viatjar a través del temps és possible, i els exposaré la manera de fer-ho més acceptada per la comunitat científica:

Només necessitem un cilindre d'unes dimensions i densitat conegudes (però tecnològicament inviables actualment), i fer-lo rotar sobre el seu eix longitudinal. Una nau que que seguís una trajectòria en espiral al voltant d'aquest cilindre en moviment podria viatjar al passat o al futur (depenent del sentit de la trajectòria). Fàcil.

Aquesta teoria no la va formular Aramís Fuster o el follanabos aquell que no me'n recordo com es diu, sinó que correspon al puto Tipler, conegut/odiat a tota la UPC pel seu totxo de 12 kg de fonaments de física.

Crear un forat de cuc és més fàcil que menjar-se un sugus

Està clar oi? Going on.

En acabar de llegir l'esmentat article, he continuat amb un altre que enllaçava sobre les paradoxes de canviar el passat i les seves conseqüències, i és aquí on se m'han glaçat els collons. Copio i enganxo, però fixem-nos sobretot en l'última frase per favor:

Si algún día se resuelven los problemas de ingeniería implicados en su construcción, la fabricación de una máquina del tiempo arrojará numerosas paradojas, como las ya mencionadas. La paradoja surge porque el estado actual del mundo está determinado por sus estados anteriores, de manera que cambiar uno de estos estados propaga incontroladamente efectos hacia el estado actual. El viajero del tiempo debería conformarse únicamente con formar parte del pasado, sin intentar cambiarlo. Si viaja al pasado y salva a una niña de ser asesinada y esa niña llega a ser su abuela, el lazo causal es consistente y no paradójico, pues en este caso las acciones del viajero estarían ya incorporadas en la sucesión de acontecimientos que conduce del pasado al presente. La congruencia causal impone así restricciones a lo que el viajero del tiempo pueda hacer, pero no excluye la posibilidad misma del viaje. Es decir, si alguien realiza una acción en el pasado, en este caso un viajero que viaja desde el futuro, y la logra, entonces no es paradoja porque la acción ya había sido realizada por el mismo viajero anteriormente. Así como estas paradojas pueden ser dadas, la paradoja famosa del abuelo tiene una contradicción: la Contraparadoja de Sergi

Ep! Aturem-nos i analitzem fredament, objectivament, i científicament què està passant aquí.

Fets:

- Sergi, escrit així, només existeix en català, que jo sàpiga. Fem un repàs de Sergis famosos: Sergi Bruguera, Sergi López, Sergi Barjuan... Exacte, tots ells sospitosos d'innovar en el camp de la física quàntica.

- "La contraparadoja de Sergi" es un d'aquests enllaços en vermell, ja que el corresponent article ha estat eliminat a petició de l'autor. O sigui que ni puta idea del que és.

- He cercat al google la contraparadoxa dels nassos de mil maneres diferents. Els pocs resultats que dóna es remeten a la mateixa wikipedia, i a partir d'ara suposo que a aquesta entrada, la qual cosa només planteja més preguntes a qui en busqui informació. Per primera vegada, el google no m'ha donat la resposta.

No he pogut esbrinar què cony és la contraparadoxa de Sergi.

És possible que el meu jo futur provi de contactar amb mi? Què vol dir-me?

Que les olimpiades d'hivern de Barcelona seran una merda?

Que emigri de Catalunya quan Lapo-rta sigui president?

Que deixi de perdre el puto temps?

Tot això ja ho sé, collons!

La batalla de Endor

2010-02-08T21:14:00.003+01:00

Aquest matí he estat molt ocupat tocant-me els collons a dues mans, però he pogut trobar un forat a la meva apretada agenda per cercar material analitzable pel meu prestigiós blog de merda.

Seguir aquest blog és sinònim d'èxit

Doncs bé, he entrat al peliculasyonkis i m'he disposat a buscar pel·lícules a l'atzar. No m'ha fet falta gaire temps per topar-me amb l'esplèndida King Kong vs Godzilla, una joia de la dècada d'or del cine japonès. M'ha semblat la millor manera d'agafar un matí de dilluns i follar-me'l per davant i per darrera.

Però, ai amics, el Destí em tenia reservada una sorpresa majúscula! Quan he clicat el link en qüestió, no era l'espectacular lluita entre titans el què contemplaven els meus ulls, sinó La batalla de Endor.

Efectivament, a mitjans dels vuitanta, el trapella d'en Lucas va produïr dos spin-off (l'altra és La caravana del valor) de la seva brillant saga galàctica. El resultat fou un sub-producte recomanable pels nens de 0 a 2 anys, mescla de Star Wars, els ninots de Jim Henson, i la fantasia d'espasa i bruixeria medieval que triomfaven en aquella època.

Aquest desgraciat va voler veure les dues i en 3D

Poc després, en Lucas va renegar d'aquest parell de bodrios, va recuperar totes les còpies distribuïdes arreu del món i les va arxivar en un cementiri nuclear custodiat per cinc trolls level 86.

El que realment intento amb aquest post és netejar la meva mala consciència; no puc evitar que em faci molta gràcia veure un midget disfressat de ewok fent cabrioles i corrent per la vegueria de Endor...

Sóc molt bona persona: reciclo, deixo seure la gent gran al metro, no creuo el semàfor en vermell si hi ha nens mirant, etc. Però amb aquesta imatge em quedo hipnotitzat com si estigués davant una làmpara de lava.

M'he de sentir culpable? Sí? No? Raona la teva resposta.

The hurt locker

2010-02-04T13:10:00.003+01:00

Traduïda aquí com En tierra hostil per un ximpanzé amb cromosomes de menys, The hurt locker explica la feina que fan els tècnics d'explosius a l'Iraq. Està nominadíssima als oscars i em sembla que per mèrits propis, si més no amb més justícia que altres pel·lícules que no esmentaré per cansament però que tots sabem de què parlo.

Equipat per desactivar la bomba col·locada al CCCB (o per activar-la)

The hurt locker acumula unes quantes escenes d'actuació dels especialistes de l'exèrcit dels EEUU en desactivació de bombes, totes elles amb una tensió que es podria tallar amb una serra mecànica i molt ben resoltes. També mira de profunditzar en els personatges, sobretot en les diferents maneres de prendre's la vida quan estàs amb un peu a l'altre barri. I per aquí també se'n surt prou bé.

En definitiva, i per primera vegada aquest 2010; em mullo i la recomano aferrissadament.

I això que està dirigida per una dona! (és bromaaa, feminazis)

Final de Lost

2010-02-02T01:12:00.001+01:00

Amb aquest títol, guanyaré unes quantes visites google de dèbils mentals que (creuen que) quan sàpiguen el final de perdidos trobaran la pau interior.

Mirada de "jo ja sé el final i és una puta merda"

Bé, darrerament he estat criticat per parlar poc de cinema en un blog que suposadament ha de comentar les novetats que ens arriben de Hollywood. La resposta a aquesta gent és que podeu anar a veure Cuarta fase, analitzar-la al vostre blog, i volar-vos el cap amb una escopeta de doble canó.

Mirada de "si amb avatar ja us volíeu suicidar, espera't a veure Cuarta fase"

Parlar sempre d'aquest topic és més complex del que us penseu:

- No he tingut gaire temps per anar al cine, i no vull fer recomanacions basades en el que he sentit, que ja m'he enganxat els dits més d'una vegada.

- Tampoc exposaré la meva opinió sobre la llei del cinema en català, ja que no puc evitar que m'importi tres collons. Passotisme? Mandra? Desencís? Digues-li com vulguis.

- Respecte la gala dels premis Gaudí, he provat de seguir-la però als 5 minuts he patit una greu reacció alèrgica i m'han hagut d'injectar cortisona al cul abans que se'm tanqués la glotis.

Així doncs, seguiré descarregant la meva ira sobre el teclat de l'ordinador. Seguiré explicant colpidores històries de superació personal com l'anterior. I, sobretot, seguiré parlant de Shark attack 3: Megalodon (per cert, emesa fa poc per tv3 d'acord amb els seus estàndards de qualitat).

Molts atents a la següent escena, em suscita milions de comentaris però em quedo amb el salt olímpic inicial, i amb el tio de la moto aquàtica que es dirigeix decididament cap a la seva mort incapaç de maniobrar.

Justícia poètica

2010-01-27T18:49:00.002+01:00

Avui he descobert que la justícia poètica no és un concepte abstracte només present en la literatura. Avui he recuperat la fe. Avui ha estat un gran dia.

Remontem-nos per un moment a mitjans de 2009, a una tarda qualsevol del mes de juliol. L'innocent Sergi ha anat al dentista i en aquests moments es troba a la sala d'espera, llegint amb interès un article del Hola.

En aquest instant, entra la higienista per avisar-lo que ja pot passar:

-H: Hola, Sergio verdad?
-S: Sí sí, Sergi, yo mismo, vamos allá no? hehehe

Bé, Sergi, Sergio, no passa res, és una bajanada. Qui es molestaria per una cosa així? hehe. Passem a la consulta.

- Bueno Sergio, primero haremos una limpieza bucal, luego vendrá el doctor y te pondrá la anestesia y el empaste ok Sergio?
- Vale perfecto! De hecho es Sergi, sin la "o" hehe.

Ummm... juraria que l'he corregit abans... No s'estarà convertint això en quelcom personal?

Sergio se está cabreando!

- (ella, mentre em fa la neteja): Muy bien Sergio, ya casi estamos.
- (jo, amb la boca inutilitzada): Sgsgsgi!!!!!

Aquí ja vaig superar la força del superguerrer que supera la força del superguerrer. Que ningú cregui que es tractava d'una brometa. Aquella "o" portava més verí que una mamba negra.

Després ja va venir el doctor i va procedir amb l'anestesia i l'empaste (empaste en català? empastifada?) i per tant em va deixar la cara que semblava un bulldog bavejant odi. Quan ja me'n anava, encara vaig sentir una veu que venia de darrere del taulell:

- Hasta luego Sergio!

Me la vaig quedar mirant amb cara de bulldog infectat de 28 días después. Anava a dir alguna cosa, però en aquell estat ho vaig deixar estar i me'n vaig anar per no tornar mai més.

No obstant, el meu malson acabava de començar: durant els mesos següents rebria diverses cartes de propaganda i de recordatoris del dentista, totes a nom de Don Sergio.

Sergio cabreado!

Bé, tornem a l'actualitat. Avui, dimecres 27 de gener, m'he assabentat que el dentista ha tancat barraca per jubilació, la qual cosa vol dir que la mala pècora se'n va al carrer SENSE VEURE UN PUTO DURO. Està separada i té dos fills petitons.

Habitualment sóc molt solidari amb la desgràcia aliena, però he celebrat la notícia com si jo mateix li hagués marcat un gol al madrid, he sortit corrents al carrer i m'he enfilat a un fanal per cantar I feel good.

Ens veiem a l'infern, bitch!

Capitalism: a love story

2010-01-24T23:26:00.001+01:00

Per treure'm el mal sabor de boca que em va deixar Sherlock Holmes, un sabor mescla de bilis i merda, havíem de tornar ràpid al cine i l'escollida ha estat Capitalism. Els que hagin vist la resta de documentals de Michael Moore ja es poden imaginar el que es trobaran, i és que no m'ha sorprès gaire.

Provocació gratuïta de les seves

Per començar, ens exposa una sèrie de casos extrems que es donen en el sistema capitalista salvatge dels EEUU, a saber: diverses famílies que els han embargat les cases, la situació deplorable dels pilots d'avió, treballadors que se'n han anat al carrer d'un dia per l'altre... També explica com s'ha arribat històricament fins aquí, segueix atacant el pla de rescat de 700.000 $ del govern americà, i acaba amb la trempera de la victòria d'Obama, tot acompanyat de dades que suposadament ens han d'escandalizar (que si el 1% de població té més pasta que l'altre 99% i blablabla).

Tot i ser bastant demagògic, en general no deixa de ser veritat el que ens mostra. Es fa una mica llarg i les jugades habituals de Moore de fer passar una mala estona al malvat de torn (com li va fer a Charlton Heston a Bowling for Columbine) no li surten gaire bé aquesta vegada, però no és tan dolenta com deien els fills de puta de la vanguardia, als quals dedicaré un post especial algun dia.

En fi, de tant en tant ja va bé que algú ens recordi que ens estan donant pel cul.

Boicot a TV3

2010-01-20T11:18:00.000+01:00

Prou, joder, prou.

Ja fa temps que de tv3 i de la tele en general només veig l'apm, el cracòvia, i el polònia, i tampoc són el nirvana. Però la decadència d'aquest canal s'ha fet patent fins i tot per mi, aquesta gent està jugant amb els nostres calers i això em posa de molt mala llet.

- La sagrada família: Vaig tenir la desgràcia de presenciar l'inici de la nova sèrie de dagoll dagom. La primeríssima línia de diàleg era de la protagonista recriminant-li al marit t'he dit mil vegades que baixis la tapa del vàter! A veure, és un acudit que potser fa 30 anys... no, llavors tampoc tenia puta gràcia. Vaig provar de seguir mirant-m'ho però a mig episodi va començar a rajar-me sang pel nas, i no vaig voler forçar la màquina.

- Buscant la Trinca: Reconec que no he tingut valor per veure'n ni un sol minut. Només s'enten el retorn d'aquest trio caspós perquè són els productors més importants del país i estan podrits de pasta. Si el món fos just, tots i cadascun dels qui apareixen en pantalla moririen inmediatament per combustió espontània.

- Dinamita: potser alguns recordin la famosa escena de Algunos hombres buenos on Jack Nicholson li espeta a Tom Cruise el tu no puedes encajar la verdad! Doncs bé, jo tampoc puc encaixar la veritat, perquè no entenc que torni aquesta penosa sèrie que aconsegueix que cada gag sigui més lamentable que l'anterior.

M'encanta l'olor de napalm sobre les instal·lacions de tv3

- Divendres: abans feia una becaineta amb l'albert om. Ara xavi coral em talla la digestió. Sé que després surt una rossa que fa trempar els morts, però el mal ja està fet.

Segurament podria seguir amb gairebé tota la programació de la cadena, però no en tinc coneixement (ni ganes). Només afegiré que alguna vegada que han fet una pel·lícula interessant i m'he assegut a veure-la (es pot comptar amb els dits d'una mà i me'n sobren quatre i mig), m'he escandalitzat amb els subtítols en català. Jo no estudio llengua des de l'institut, però he detectat faltes d'ortografia que farien tornar Pompeu Fabra de l'infern només per menjar-se el cervell del culpable.

No formo part de tot aquest mundillo, però m'imagino que hi ha d'haver milers de llicenciats en periodisme al puto atur amb nous guions, idees, propostes, blablabla. Per què ens obliguen a seguir menjant la mateixa merda?

Sherlock Holmes

2010-01-16T15:41:00.002+01:00

Si pensàveu que James Cameron us havia pres el pèl, espereu a que Guy Ritchie se us pixi a sobre amb aquesta nova versió de les aventures de l'inspector anglès.

Sherlock Holmes no s'aguanta per enlloc: te l'estàs mirant com esperant que en qualsevol moment arranqui la trama de debò, però aquest moment no arriba. El guió sembla escrit per un nen de 5 anys; cap sorpresa, cap gir inesperat; ni tan sols cap diàleg amb rèpliques enginyoses.

Ep, que som molt guapos, això no compta?

Ni rastre de Snatch i molt menys Rocknrolla; aquí tot se succeix previsiblement i els 125 minuts es fan eterns (el temps mai havia estat tan relatiu). La parella protagonista, Robert Downie jr (més downie que mai) i Jude Law fan el que poden amb els seus personatges. Però quan sentim realment vergonya aliena és al speech final de Holmes, on revela tot els enigmes (¿?¿?) que s'han anat creant d'una manera tan tramposa que creia que hi hauria mocadorada del públic.

Espera espera, que en Sherlock té flashforwards a càmera lenta abans d'algunes lluites!!! Puta merda elevada al quadrat.

Quatre de zombies

2010-01-12T21:20:00.001+01:00

He notat molta crispació últimament, reivindicacions socials i crides a la revolució. Em sembla molt bé, però per la meva banda jo seguiré entrenant per sobreviure a la inminent apocalipsi zombie (en català correcte és zonvi), revisant alguns títols del gènere que tenia pendents:

- Bienvenidos a Zombieland: un mica light pel meu gust, però reconec que és força entretinguda, amb Woody Harrelson fent de paio dur i un destacable cameo de Bill Murray as himself.

Un dels temibles zombis que persegueixen als protagonistes

28 semanas después: aquesta té més mala llet i conté algunes escenes memorables, com el rebrot de la infecció en un Londres militaritzat o el retrobament de Robert Carlyle amb la seva dona. Llàstima de les incoherències de guió; com s'entén que el nen protagonista porti la samarreta del madrid i no sigui salvatgement devorat per 40 zombis (perdó, infectados) un minut després???

Quarantine: remake americà de la primera REC, n'és una còpia pla per pla, però sense la meva Manuela Velasco ni el ¡Pablo grábalo todo por tu puta madre! .

House of the Dead: adaptació del magnífic videojoc de Dreamcast (sí, vaig tenir la DC...). Ja vaig parlar-ne fa temps, però no podia deixar de mencionar-la aquí. Sembla rodada durant el halloween de port aventura.
Els enllaço 10 infumables minuts d'aquest bodri (està ben dit bodri?), ja que el link d'inserció està desactivat per protegir la salut mental dels internautes. Els que aguantin fins al final tenen premi, ja que hi trobaran una escena de gran dramatisme entre 2 personatges.
Bé, entre 1,5 personatges.

Mites Eròtics d'Infantesa: Gabrielle

2010-01-05T04:23:00.003+01:00

Aquesta nit és la més esperada pels infants del nostre país, i voldria aprofitar l'avinentesa per inaugurar una secció que posarà nostàlgics a uns i verracos als altres; Mites Eròtics d'Infantesa.

Avui: Gabrielle.

Sí, amics; l'amiga de Xena va despertar els baixos instints de tota una generació a mitjans dels 90. Mentre la Princesa guerrera mostrava una actitud masculina i un aspecte massa andrògin, la seva ingènua companya d'aventures desprenia una sensualitat digne de les millors portades de playboy. Gabrielle combinava una carona angelical amb un cos que bé el podria haver esculpit Satanàs per extendre el pecat entre les masses d'adolescents de l'època. De fet el gran interès de la sèrie residia en la tensió sexual no resolta entre les dues protagonistes.

Glups! Que algú m'encadeni les mans a la barana del balcó!

De la sèrie, poca cosa puc dir que no sàpiguen ja. Tots els personatges estaven a tan sols una peça de roba del soft porn, però amb el criteri cinematogràfic d'un nen d'11 anys (és a dir, el mateix que tinc ara) em semblava molt èpica i imaginativa. El productor era Sam Raimi, director de la trilogia de Evil Dead, protagonitzada per Bruce Campbell. En Campbell és una constant en la filmografia de Raimi (surt a la infumable trilogia de Spiderman), i precisament l'únic que li fotia un pico a Gabrielle en un dels seus cameos a la sèrie. Cuanto cabrón!

Què se n'ha fet? L'espectacular actriu que interpretava Gabrielle, Renne O'Connor, no es va tornar a menjar un rosco. En Raimi la va colar en alguna de les seves produccions de sèrie B, però no va triomfar i avui es dedica a anar a les convencions anuals de Xena que s'organitzen a EEUU i Gran Bretanya.

En fi, no som res!

Crèdits finals

2009-12-31T23:21:00.007+01:00

Definitivament, l'any cinematogràfic quedarà tancat amb Avatar. Em vaig negar a veure Bienvenidos a Zombieland quan vaig saber que era no recomendada para menores de 13 años. Si ja no podem trobar gore i desmembracions en una pel·lícula de zombies, què ens queda? Quin món estem deixant als nostres fills?

Ja falta menys pel gran final! I tranquils que tindreu seients a primera fila i en 3D

Per tant, acabarem el 2009 amb els crèdits finals de MTFBWY, és a dir, les dades més significatives que em dóna l'analytics. Abusaré un cop més del recurs fàcil de la llista, però juro que és l'ultima de l'any (hahaha!).

- Algú va trobar aquest blog buscant al google ewok menopáusico. En la puta vida se m'hagués acudit ajuntar aquests dos conceptes (aparentment) antagònics. En qualsevol cas espero que hagi trobat la informació que buscava amb tanta urgència.

- Em faria molta il·lusió saber qui és el meu fidel seguidor de Timisoara, gràcies al qual Rumania és el segon país més visitant d'aquest blog. Comenti sisplau, comenti sense por!

- Porcentaje de rebote: 77,86%. Ni Pau Gasol, escolti (algú em sabria dir exactament què cony és això?).

- L'entrada que ha funcionat millor: la de Sasha Grey. Em dec al meu públic.

- Gràcies a tots els odisfèrics que m'han enllaçat i a tothom qui ha participat. No vull fer una llista d'agraïments en plan Almodóvar però sí destacar el gran Markutis i el mestre Josep, els primers que van comentar i enllaçar aquest blog quan estava tocat de mort. I l'amic Albert, clar. I el carismàtic Senyor Merdevalista. I Sasha Grey.

Ja ho veuen, treballar la nit de cap d'any em posa tonto.

Bon 2010 a tots! I recordin sempre quedar-se fins que acabin els crèdits, hi pot haver alguna escena sorpresa...

Pornstar giving head

2009-12-28T23:53:00.001+01:00

Sé que faig tard. He estat considerant algunes innocentades pel dia d'avui però la majoria les he descartat per motius diversos:

- Escriure una crítica entusiasta de "Los abrazos rotos" deixant-la com la millor pel·lícula de la dècada. Descartada per ser una broma de molt mal gust.
- Iniciar el debat sobre si la dècada comença el 2010 o el 2011. Descartada per ser totalment estèril, ja que se'n va tot a prendre pel cul el 2012.
- Penjar videos de youtube worst movies ever. Descartada per ser la tònica habitual en aquest blog.
- Organitzar un Club de la Lucha. Descartada per ser una iniciativa seriosa que serà publicada en un altre moment.
- Colar quelcom porno com a títol d'entrada. Els de màrketing m'han dit que si segueixo així, l'èxit serà tal que en poques setmanes vindrà el senyor Google i em comprarà el blog per 1.200 milions d'euros. Adjudicada!

Gorrons

2009-12-25T17:53:00.002+01:00

Un gorrón, nens de San Ildefonso que em consta seguiu aquest blog, no és una gorra gran. Un gorrón és una persona que intentarà treure un profit de vosaltres, esp. econòmic, d'una manera èticament reprobable. En català correcte en diem fill de puta.

Págate algo nen

Recentment, potser a causa de la crisi mesclada amb aquests dies de despeses i consum, he tingut ocasió de viure situacions de xtreme-Gorronism, una nova modalitat de gorronisme salvatge que ve dels EEUU. A més, totes se situen en el mateix escenari, com si es tractés d'una brillant obra de teatre: bar manolo qualsevol, quarts d'onze del matí, havent esmorzat, hora de pagar.

Vegem-ne tres exemples paradigmàtics:

Gorrón 1: cal que el lector conegui dues dades bàsiques per entendre la personalitat de Gorrón 1, a saber:

- Va començar a fumar als 23 anys perquè "és propi de guanyadors".
- És un perdedor.

El cas és que G1, just abans d'anar cap a la barra a pagar, va decidir anar al lavabo, tot i que teníem pressa per tornar a la nostra ocupació. Jo em vaig posar a fullejar un diari, i en veure que tardava vaig pagar (la meva part) i vaig baixar a buscar-lo, ja que havien passat més de 10 minuts. El vaig trobar fent temps, assecant-se tranquilament les mans amb paper de wc: "ah, que fem tard oi? Anem, ràpid, ja has pagat?"
MEEEEEC! Vas directo a la cárcel sin pasar por la casilla de salida ni cobrar los 20 euros.

Gorrón 2: en aquest cas, Gorrona 2 havia demanat un tallat, mentre jo m'havia fotut un bacon amb formatge gran i un nestea. No m'importava pagar un euru més, però al acostar-nos a la barra em comenta que "ostres doncs l'altre dia em van haver de pagar l'entrada del cine, (...) i per venir fins aquí li he hagut de demanar a la meva àvia la T10, i és que vaig curta de pasta gegege", tot això rebuscant per la cartera però sense acabar de treure'n res.

MEEEEEC! Per llesta i per brasas, et pagues el tallat.

Gorrón 3: És el fifa world player dels gorrons, ho fa tot més fàcil amb un "podries pagar tu, que treballes, cabrón".

BINGO! Et pago el cafè, l'entrepà i l'entrada del pis si cal.

Nens, quan vulgueu gorronejar, aneu sempre de cara. Tots hi sortirem guanyant.

Un cap de setmana inoblidable

2009-12-20T21:39:00.002+01:00

Els titulars del cap de setmana en un minut:

- El Barça és el millor equip del món.
- El pohang steelers sud- coreà és el millor equip del món després de barça i estudiantes.
- Avatar: la típica superproducció familiar nadalenca que repassa tots els tòpics vistos i per veure. Tot i això, es deixa mirar per ser estèticament espectacular. Jo no vaig poder entrar a la punyetera sala on la projectaven en 3D però ha de guanyar molt.
- Fot fred.
- No es telecofarra para viejos. Recordar que és una festa que se celebra a l'aire lliure. Recordar punt anterior.
- Guti maricón.
- S'apropa Nadal, no és recomanable acostar-se a menys de 3 km del centre de Barcelònia sense granades de mà per obrir-se pas.
- El recurs fàcil de tot blogger són les llistes, els videos de youtube i Guti maricón.
- La següent escena reflecteix el meu sentiment quan em diuen que ja tardo a comprar els regals.

Vete al teatro

2009-12-16T04:55:00.001+01:00

Diuen que a Barcelona es fa bon teatre, però jo no ho tinc tan clar. No veig cap obra a la cartellera que m'engresqui, cap 2012 o Dos canguros muy maduros versió teatral. A més, cada cop que he anat al teatre ha suposat un trauma dels que escurcen 10 anys l'esperança de vida.

A la feina hi ha una persona molt aficionada al teatre, especialment els musicals. Ha vist spamalot, mayumana, la bella y la bestia, la sirenita sobre hielo, blancanieves sobre hierba... Totes, però la que m'ha recomanat més aferrissadament és Hoy no me puedo levantar, amb la qual cosa em justifica l'eutanasia activa sense més arguments.

Recentment em van obligar a veure Reugenio, l'imitador del Eugenio. Quan dic que em van obligar, vull dir que només faltava que em mantinguessin les parpelles obertes amb l'aparell de la naranja mecánica.

A més, es dóna la divertida circumstància que els meus pares posaven els cedés del Eugenio els cap de setmana al matí (tenen tota la puta col·lecció), totes les variables per l'equació: Eugenio + ressaca = infern sobre la terra.

Així que ja veuen que la meva simpatia pel personatge venia de sèrie.
Doncs bé, estem parlant d'uns 40-50 acudits, un darrera l'altre, pimpampimpam que diu aquell. Tots i cadascun d'ells ja me'ls sabia

Saben aquel que diu...?

Com descriuria l'experiència?

Durant la Segona Guerra Mundial, els japonesos agafaven els presoners i els inmobilitzaven els braços per ruixar-hi aigua gelada. Al cap d'unes hores, canviaven l'aigua gelada per aigua bullint, provocant un dolor intolerable i fins i tot el despreniment de la carn, deixant els ossos a la vista.

Mentre veia la funció, vaig pensar varies vegades que tan de bo m'haguessin capturat els japonesos abans d'entrar.

El CCCB versus Cornellà

2009-12-13T07:17:00.005+01:00

Després de reconciliar-me amb l'audiència femenina, avui toca fer les paus amb Cornellà i tot l'extrarradi en general. Comencem aquest particular derbi metropolità amb un exemple de mal servei típic de Barcelona.

La joia de la corona

Tarda d'un dia festiu qualsevol. Passejant pel centre de Barcelona, crec recordar que hi ha una exposició de fotos al CCCB que segons l'hora és gratuïta. Em sona que ha de ser en dia laborable, però decidim anar-hi ja que per preguntar no perdem res.

Entrem a la recepció i ens dirigim al taulell d'informació, darrere del qual hi ha un noi i una noia. La noia, que llueix unes precioses ulleres de pasta negres, està sentada sobre el seu peu dret rollo Empar Moliner, i està completament inmersa en la pantalla de l'ordinador, que jo no tinc a la vista. Pel seu altíssim nivell de concentració dedueixo que està calculant la posició d'orbitatge de la sonda Mars Reconaissance Orbiter, ja que me la quedo mirant uns 5-10 segons i ni s'inmuta.

Decideixo no molestar aquella subnormal i m'adreço al noi, que està acabant d'assenyalar quelcom en el díptic del museu a uns altres visitants.

- Bona tarda, que s'hi pot entrar?

L'informador fa una ganyota que interpreto com a "no", i ràpidament torna a seure per dedicar-se a corregir les coordenades enviades per la seva companya a la sonda de la NASA, així que vaig passar de preguntar res més i vam sortir corrents d'aquell infern. Si hagués estat jo una gafapasta amb aquella mescla de minifalda i malles si que m'haguessis tret el folleto, assenyalat horaris, comentat que l'endemà seria gratuit, i que buscaves una cara com la meva pel teu projecte de fotografia oi, cretí?

Podria exposar uns deu milions d'exemples de mal servei, protagonitzats molts d'ells per universitaris amb treballs temporals. Jo també he tingut mil feinetes de merda però sempre ho he intentat fer el millor possible, encara que fos cangur d'un mocós de 4 anys.

El servei a Barcelona és cada dia pitjor. No culpin (només) els cambrers peruans, les recepcionistes argentines i els futbolistes francesos. L'enemic és a casa.

Manual de seducció

2009-12-11T00:05:00.001+01:00

Aprengui a dominar el llenguatge no verbal

Per compensar les lectores per la misogínia latent en el post anterior, aquesta vegada oferim una lliçó de galanteria, obviament emprant referencies cinematogràfiques.

Oblidin-se del complexe de superioritat de James Bond, o de l'actitud masclista de Humphrey Bogart. En ple segle XXI les dones són persones, i com a tals tenen sentiments i necessitats que cal atendre.

Vostè, amic lector, ha de posar-se en el lloc de la pretesa (d'això se'n diu empatia) i saber llegir entre linies què busca, entendre el llenguatge corporal, i entrar en un subtil joc de mirades i dosificades mostres d'interès.

Totes aquestes premises queden perfectament resumides en una de les millors frases de la història del cine, que no podia ser de cap altra que no fos Shark Attack 3. L'escena és en anglès però en un nivell comprensible per tothom; no vull que us sentiu exclosos d'aquest blog, estudiants de belles arts i habitants de Cornellà.

Endavant video.

Away we go

2009-12-07T23:36:00.004+01:00

L'última de Sam Mendes, director de American Beauty, és una porqueria.

Tracta d'una parella de trentanyerus que volten per nord-america buscant el lloc ideal on criar el fill que estan a punt de tenir.

Ell està interpretat pel protagonista de la (molt recomanable) sèrie The office, John Krasinski, i es limita a repetir el personatge i allargar-lo 90 dolorosos minuts. O potser és que no dóna més de si.

Ella és una actriu desconeguda, que potser no ho fa malament, però és molt lletja, molt. La seva lletjor eclipsa tota la pel·lícula i no me'n deixa fer una valoració objectiva. En les escenes en què ell la mira als ulls i li declara amor etern, sembla que el pobre tio s'estigui aguantant el riure.

Proposo aquesta noia per altres papers més escaients per ella, com ara:

- La mujer más fea del mundo.
- La mujer de la máscara de hierro.
- Spiderwoman.
- Darkness.
- Toy story 3 (posant la veu a la nina).
- Zombieland (fent de zombie num. 34).
- Star Trek 2 (de klingon).

L'autèntic rostre de Satanàs

P.D. Fora conyes, felicitats a Mendes per haver desafiat convencions socials i la puta dictadura de la gent guapa.

Saw VI

2009-12-05T13:56:00.002+01:00

Seguim parlant de porno, perquè Saw VI va ser classificada X pel nostre estimat Ministerio de Cultura (pel contingut de violència extrema), limitant la seva projecció a les sales corresponents.
En aquestes condicions la distribuidora va decidir no estrenar-la, així que han aconseguit que 1. m'interessi veure-la i 2. que ho faci de la forma més pirata possible. Sergi 2 - Sinde 0. Enhorabona!

El retorçat Jigsaw segueix sent interpretat per Eduard Punset

Per veure-la em vaig amagar a la meva habitació, amb el portàtil, sentint-me malote, com un rebel, un anarka antisistema, un etarra muntant la bomba lapa, un islamista radical prenent el control de l'avió.

Doncs bé, si en alguna cosa s'assembla a una porno és en que el guió és una mera excusa per unir les diferents escenes de morbo, en aquest cas de violència gratuïta (mai millor dit). Apología de la violencia diuen? No pas més que en les cinc entregues anteriors, les dues de Hostel o l'infernal casting de la nova trinca, que incita a desmembrar tot el qui apareix en pantalla.

A què ve aquesta censura absurda? Es tracta d'una tàctica de proteccionisme del meravellós cinema espanyol? O és que els senyors del ministerio reaccionen igual davant el culet de sasha grey, que amb un tio que es talla filets de la seva pròpia panxa?

Mai ho sabrem.

Sasha Grey perd la virginitat

2009-12-01T16:43:00.001+01:00

Aquest titular, que pot disparar el número de visites del blog fins l'infinit, fa referència al debut de l'actriu porno en el cinema mainstream. Decepcionats? Intentaré viure amb el càrrec de consciència.

No és estrany que els actors porno puguin fer un bon paper en cinema normal. Cal tenir en compte que estan acostumats a despullar-se literalment davant la càmera, la qual és un simple testimoni del què està passant, com si fos un documental de la 2. De fet els directors del porno no els han de donar més instruccions que les de Cruyff al dream team; salid y divertíos. Així que els actors no interpreten cap paper, sinó la pura realitat.

El cas és que Steven Soderbergh (director de Traffic, trilogia de Ocean's...) es va fixar en aquesta californiana de 20 anys per rodar una pel·lícula experimental sobre una prostituta de luxe: The girlfriend experience.

L'acabo de veure i la veritat és que la noia ho fa prou bé, i això que surt vestida durant tot el film. Sembla molt madura per la seva edat, i és que és una tia viscuda: una de les seves escenes més memorables (pel que m'han dit) és un bukkake amb 14 negrates; una experiència que ha de curtir més que 5 anys desactivant bombes a l'Irak. També ha estat premiada pel seu paper a Anatomía de Sasha Grey.

En el fons té molta sensibilitat

Altres actors X que havien intentat el mateix van fracassar, però Sasha és diferent. En el seu myspace afirma ser una gran seguidora de Jean-Paul Sartre, Baudrillade, Nietzsche i el nou cinema italià neorealista (sic), a l'hora que li va la marxa més dura. Només complir els 18 va córrer a presentar-se a un càsting, i en la seva primera pel·lícula va demanar al seu company de repartiment (el mismíssim Rocco Sifredi) que no sigués tan marica i li fotés un bon cop de puny a la panxa, que l'escena estava quedant ensopidota.

Des d'aquí animem la Sasha perquè segueixi pel camí del cinema per tots els públics. Podria convertir-se en la nova Natalie Portman, però amb més (mala) llet.

P.S. Algú em creurà si dic que he conegut Sasha llegint un article del Times?

Porra del clàssic

2009-11-26T19:18:00.002+01:00

Després de la victòria de dimarts, encara queden escèptics, gent de poca fe que no creuen en aquest equip, que diuen suposo que guanyarem amb la boca petita. Doncs bé, jo deixo constància per escrit, amb majúscules i en negreta que

ENS ELS FOLLAREM.

El merdid surtirà a la defensiva, esperant la seva ocasió i posant 5 tios sobre Xavi i els altres 5 sobre Iniesta. El barça ho intentarà durant el primer quart d'hora, fins que Alves forçarà un corner, Xavi el picarà i Piqué rematarà a porta davant de Eva Sannum - Ramos. Gol, 1-0.

Llavors el merdid es tirarà amunt, amb la qual cosa els cauran un parell més, probablement dos golassos de Messi, o Pedro en el seu defecte. 3-0. Mitja part.

"A mi me gustó más el post de Troll 2"

El merdid comença la segona part revolucionat, i avisa amb un xut de Benzema que frega la 3a graderia. Valdès fa una sacada llarga, Ibra (algú dubta que jugarà?) la baixa amb la punta i remata sense que toqui terra. 4-0.

Més endavant vindrà la relaxada del barça, el merdid que treurà la casta, el orgullo y el juanito, i amb alguna cabriola del kaka faran el gol de l'honor. Marcaran, això segur. 4-1.

Arribem als minuts finals, el merdid està trencat, s'alineen els astres i Henry suca. 5-1.

Final. 5-1. CR9 es posa a plorar, se li corre el rimmel, i la fotografia de la seva cara amb les llàgrimes negres dóna la volta al món, és portada arreu i guanya un pulitzer.

Aquí queda. S'admeten apostes, i entre els guanyadors se sortejaran 2 entrades per l'última de la Coixet.

Troll 2

2009-11-25T17:21:00.008+01:00

Tot és relatiu en aquesta vida. També la qualitat.

Si una persona escolta el st. anger de metallica pot concloure que té poca qualitat. En canvi, si el posa just després de qualsevol disc d'amaral (aka infernal), li semblarà un orgasme múltiple a nivell auditiu.

Troll 2 és un bon exemple del concepte qualitat relativa. Aquesta joia italo-americana estrenada a principis dels 90 traspassa la línia de la vergona aliena per ocupar el lloc que li pertoca a la història cinematogràfica: la destrucció del setè art en totes les seves vessants.

L'argument és espectacular: Una família americana se'n va de vacances a un poble on els seus habitants en realitat són goblins que han adquirit forma humana i transformen la gent normal en planta per poder menjar-se'ls (sic).

He rebut queixes sobre 2012, però el problema és que la gent no està curtida amb Troll 2. Penjaré la que és la millor/pitjor escena (recordem que està per sobre del bé i del mal). El personatge en qüestió observa com es mengen la seva companya, observin aquests 20 segons de carisma i pur nervi. Endavant vídeo.

La mosca és real.

Cal destacar que Troll 2 no té res a veure amb Troll 1 ni Troll 3. L'únic nexe en comú de la trilogia són els lamentables goblins, midgets amb careta de goma que no veuen tres en un burro. De fet en un dels cartells de Troll 2 hi apareix una espècie de llop tot ganso que no surt en cap de les 3.

Això és una estafa a gran escala, i no el cas praetoria.

Trola 2

Xiulada

2009-11-22T13:37:00.004+01:00

Portsmouth, 26 de maig de 2009

El dia abans de la final de la champions em trobava en aquesta horrible ciutat del sud d'Anglaterra per una entrevista de feina. Com que anava curt de temps, vaig agafar un taxi. El taxista, en saber que era de Barcelona, em va felicitar per haver arribat fins a Roma, però acte seguit em va dir que no calia que mirés el partit: no hi teníem res a fer. Que el barça mai havia estat superior a un equip anglès, que Messi desapareixia, que no teníem defensa, que el Manchester era molt millor. En definitiva, que no em preocupés, que el partit ja estava perdut.

Portsmouth podria ser arrassada per un tsunami i a ningú li importaria

Finalment no em van donar la feina, així que no vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, felicitar el taxista pel subcampionat, i calar foc al seu taxi. Però la lliçó que en vaig treure és que sempre, sempre, cal mantenir la fe. Encara que pintin bastos.

Tot i aquesta motivació, reconec que al camp no animo com hauria de fer-ho. Cada any em prometo a mi mateix que aprendré a xiular com Déu mana abans del barça - madrid. Em sembla que és la millor forma de pressionar, ja que els crits d'una sola persona només molesten al iaio que seu davant. Dubto que Guti senti les diferents observacions i comentaris que li dirigeixen els barcelonistes, a no ser que es posi tot el públic d'acord per corejar algun insult, la qual cosa al camp nou passa 2 o 3 vegades per partit.

Messi golpeó con la cara la inocente bota de Amorebieta

Els aplaudiments tampoc crec que tinguin un efecte devastador en els jugadors. També hi ha aficionats que s'emporten un xiulet a l'estadi però, amb tots els meus respectes, són una mica maricons. I després estan els de la trompeta de gas. Que què opino dels de la trompeta de gas? Gràcies per preguntar.

Crec recordar una escena de La lista de Schindler en què els nazis agafen un grup de jueus i els posen en fila, de manera que amb un sol tret en maten uns quants i estalvien munició. Doncs bé, els de la trompeta de gas no valen aquesta única bala, així que els rebentava a cops de culata o millor, amb la seva pròpia trompeta. No seria irònic?

Em queda una setmana per aprendre a xiular.

Hora de morir

2009-11-19T14:39:00.006+01:00

Després de veure 2012, no puc afegir gaire cosa a la reivindicació que vaig fer en la prèvia.

Avís pel nou lector: està llegint el blog d'un varó adult en plenes facultats que va pagar per veure GI Joe. Cal aclarir que volia contemplar l'enderroc de la torre eiffel a la vegada que s'emporta per davant uns quants francesos. A partir d'aquí, si decideix continuar la lectura, tota crítica posterior serà censurada.

Només remarcar que mantinc la mateixa postura. Vaig passar 157 minuts en què vaig tornar a tenir 7 o 8 anys, recuperant la vella sensació que en el seu moment em van produïr Jurassic Park, Twister o Speed, i no se'm va fer gens llarga. Potser és atrevit anomenar-la la pel·lícula de catàstrofes definitiva, però aquí peta absolutament tot. De fet, el director és conscient de l'animalada que està fotent, i tot plegat està intencionadament exagerat: la destrucció, un concepte tan abstracte, aquí es dedica literalment a trepitjar els talons als protagonistes.

Nogensmenys, és una pel·lícula que no recomanaria, sabedor que la meva és una experiència molt personal, i que el nivell intelectual de tots vostès supera amb escreix el d'un nen de 7 anys o el d'un periodista de deportes Cuatro.

Teresa Forcades ha penjat un altre video al youtube en què em dóna suport

La mala notícia és que el director Roland Emmerich ha anunciat que no tornarà al cinema de catàstrofes. És una llàstima, ja que gràcies a ell he vist coses que mai podríeu imaginar. He vist com el portavions USS John F. Keneddy queia sobre el cap del president dels EEUU. He vist com Califòrnia quedava dividida en quesitos, i el parc de Yellowstone esclatar rollo Hiroshima. Ara tots aquests moments es perdran com llàgrimes entre la pluja.

És hora de madurar.

Assetjament sexual

2009-11-15T00:17:00.000+01:00

La història que segueix a continuació és verídica, si bé canviaré els noms dels protagonistes per mantenir les identitats anònimes i no comprometre ningú. Com que encara no he vist 2012, crec que puc ajudar a donar a conèixer un problema latent en algunes oficines i centres de treball catalans.

Tinc un amic, al qual li direm Ewok, que se sent assetjat sexualment per una dona de la seva feina, a partir d'ara anomenada Jabba, que gaudeix d'una posició superior dins la jerarquia de l'empresa. Com és d'esperar, Jabba no és una milf a lo nicole kidman; més aviat es tracta d'una mescla perfecta entre el ninot gegant de Cazafantasmas 1 i Carmen de Mairena.

Passa't pel meu despatx... i tanca la porta

Des de gairebé el primer dia de feina, l'Ewok ha notat com Jabba li va descaradament al darrere, fins al punt de fer-se omnipresent en cadascun dels moviments del pobre nano: si ell va a fer-se un cafè, ella anirà corrents a prendre un te; si ell va a fer unes fotocòpies, allà estarà ella fent cua a massa poca distància; si s'aixeca per anar al lavabo, sap que ella estarà al bell mig del camí i haurà de fintar-la al més pur estil messi.
Poc a poc l'assetjament s'ha anat fent més evident. Ella l'ataca directament mentre treballa, se li acosta amb qualsevol excusa absurda i li col·loca el pitram a escassos centímetres de la cara (és d'aquells que no se sap on acaba el pit i comença la panxa), envaïnt sempre la seva esfera individual. Fins i tot ha rebut subtils propostes de contacte físic (necesito un masaje). Recordem que Jabba pesa gairebé el doble que Ewok, la qual cosa exerceix un cert factor intimidatori.

La situació es veu agreujada per la sequera sexual que travessa l'ewok. És comparable a morir-se de sed enmig del desert tenint a l'abast una font d'on brolla àcid sulfúric.

Fes-li un bon repàs als meus... informes

El nostre protagonista sap com funciona la justícia en aquests casos:
- Dona assetjada: inmediata ordre d'allunyament per l'assetjador, presó preventiva, fitxa policial, castració química, retirada del carnet del barça...
- Home assetjat: la denúncia no serà portada a tràmit, i en el millor dels casos el jutge li dirà maricón a la cara.

De moment no ha arribat fins aquest extrem, però el que era una gràcia per explicar als colegues els divendres nit està començant a provocar-li certa ansietat, ja que és una feina que necessita i no sap exactament com comportar-se per no tenir problemes. Només se sent animat quan veu els cartellets del ministerio de igualdad.

És llavors quan l'ewok es peta de riure.

Apocalypto

2009-11-11T19:13:00.006+01:00

Aquesta fantàstica pel·lícula de Mel Gibson (per cert en maya V. O. S.) comença amb una cita d'un tal Will Durant que diu

Ninguna gran civilización es conquistada desde afuera hasta que se destruye ella misma desde adentro.

Digues-li civilització, digues-li equip de futbol, digues-li blogosfera.

Estic en crisi

Versió original

2009-11-10T02:26:00.002+01:00

Si no estic parlant gaire de cinema últimament és perquè miro la cartellera i només hi veig malsons de 105 minuts, així que intentaré tornar al topic amb un clàssic com la defensa aferrissada de la versió original. De fet no argumentaré massa perquè em sembla una obvietat que la versió original és millor que la adulterada, començant pel fet que les veus que ho doblen tot són les del cor de la ciutat. TOT.

Em limitaré a donar uns quants exemples del què es perden els que diuen allò de jo no vaig al cine a llegir, encara que per mi ja se'ls pot follar un gorila espalda plateada, que estan en perill d'extinció.

Els exemplars mascles poden arribar a pesar 200 kg

- Fot molta gràcia/pena veure actors com Denzel Washington (Training Day) o Keanu Reeves (Reyes de la calle) fent de polis malotes i parlant en chicano per fer veure que controlen pels suburbis, que se saben moure pels baixos fons. Sí, i amb un accent que fa sagnar els oïdes.

- Comèdies prou dignes com Austin Powers han estat violades en aquest Estat amb el doblatge a l'estil del que feien al Informal, canviant enginyosos jocs de paraules per muletillas que repetien els killos de l'època. I la llista és tan llarga que em fa por posar-me a dir títols.

- El mateix passa amb les d'animació per crios: com Monstruos SA en l'original, veus de John Goodman i Billy Cristal; doblades per Santiago Segura i el cruz de Cruz y Raya. Merda!

- Sèries de dibuixos com American Dad són infumables en castellà. En canvi, l'alien asexuat Roger és una autèntica troballa en l'original. I com aquest, tants d'altres...

- Vivim enganyats. Terminator mai va dir "Sayonara, baby"; sempre va ser "Hasta la vista, baby".

Sóc alt

2009-11-06T00:22:00.007+01:00

Aquest turc de 2,46m ha entrat al record guiness per ser l'home més alt del món, que es veu que és un gran mèrit, i recentment ha estat de gira per Europa. Sí, de gira, com si fos la punyetera Madonna.

Ell sap de què parlo

M'agradaria finalitzar la meva particular trilogia sobre el cretinisme amb un assumpte que em toca ben de prop. Sé que molts no se sentiran identificats, però busco solidaritat i posar fre als comentaris que he hagut de tolerar desde sempre. Parlo d'encontres casuals, gent que no conec de res ni són amics meus, però que es veuen legitimats a fer la conyeta quan troben algú que fa el metre noranta. Lògicament t'has de callar per culpa de les convencions socials dels collons, així que escriuré aquí el comentari i la resposta (reprimida o edulcorada en el món real) corresponent.

M'havia promès a mi mateix rebaixar la violència verbal i les paraules malsonants del bloc però, com diu Aragorn a les seves tropes davant la Porta de Mordor, hoy no es ese día.

- Què alt! Escolta, quin temps fa per allà dalt?
No gaire bo, de fet podrien ploure osties en breu.

- Què alt! No t'han dit mai que podries jugar a bàsquet?
Sí; cada vegada que em trobo amb un cretí com tu.

- Què alt! No creixis més eh!
T'equivoques. Creixeré i creixeré fins que sigui capaç d'aixafar-te com una formiga.

- Què alt! Però ja saps la teoria de la L...
Ja et dic jo ara que la Mare Natura no hi enten, d'eles, envejós de merda.

- Què alt! Vigila no et dónis un cop al cap.
Tu deus ser un imbècil.

- (verídic: entren dues dones grans a l'ascensor)
Que alto! Apártate de él, manuela.

Jaque mate. Aquesta encara no l'he entès.

Tres mitjanes

2009-11-01T00:18:00.010+01:00

Després de llegir tants blocs plens d'odi i bilis, no puc fer res més que deixar-me portar i reflectir la meva indignació una vegada més. De fet no és un assumpte off topic del tot, perquè va succeir quan anava a menjar-me un frasfurt abans de la sessió de nit al cinema icaria.

El cas és que em dirigeixo a la cambrera, que té pinta d'argentina, i li demano, després de desitjar-li bona nit, tres mitjanes. Les paraules exactes són "bona nit, tres mitjanes". Bé.

Tothom pot sentir odi en un moment donat

Per resposta, la dona m'ofereix un silenci incòmode, un mig somriure perdona vides, com pensant "el pobre no sabe que no hablo catalán". Jo, que sóc home de bona fe, penso que possiblement la dona sigui subnormal i torno a repetir les paraules; obtinc la mateixa resposta.

A la tercera vegada que em repeteixo, amb tanta ràbia que em podria haver transformat en superguerrer, va intervenir un amic amb més set i menys paciència, i va realitzar la petició en la llengua de belén esteban. Vaig decidir no fer-me mala sang i continuar la nit de bon rotllo. Possiblement, si li hagués demanat en italià (que no en tinc ni puta idea però serà "tre mediani" o així) hagués fet l'esforç d'entendre d'una manera o altra, hagués començat conversa de que guay que és Barcelona i quina multiculturalitat s'hi respira, i ens haguéssim agregat al facebook.

La cosa no va passar d'aquí però es prou ilustratiu, ja que em passen incidents d'aquests prou sovint, sense ser jo un yihadista del català.

Respecteu el meu idioma, només us demano això. No m'obligueu a agafar un bat de beisbol i convertir-me en un maldito bastardo amb barretina.

Banda sonora

2009-10-26T01:15:00.007+01:00

Un element que considero de gran importància a qualsevol film és la banda sonora. Una bona cançó en un moment donat pot elevar una escena mediocre a la categoria de memorable. Tu agafa qualsevol conyàs de Garci, fes sonar rock del bo, i em posaré dempeus sobre la butaca per aplaudir tal inesperat cop de geni. Només que als crèdits del final (que cal llegir-los tots i cadascun SEMPRE) soni alguna cosa decent, ja em compensa d'alguna manera un suplici de 120 minuts, com ara American Playboy, pel·lícula obviada en el seu dia en aquest blog per motius evidents.

Podria posar molts exemples de grans bandes sonores, no només de compositors que m'agraden (que Monesvol beneeixi John Williams, Enio Morricone, Jerry Goldsmith, Danny Elfman...), sinó de cançons seleccionades amb bon gust, encara que sigui per vendre'n el cd.

Penjaré una mostra paradigmàtica d'una banda sonora amb dos collons, d'una pel·lícula no menys collonuda: Terminator II.

Sé que no descobreixo res de nou, però és que només sentir-ne el primer minut podria transformar el més maricón dels jonas brothers en un schuarzenegerrr dopat de testoterona. A més a més, el videoclip compta amb cameo inclòs del governator. Imprescindible.

Observació: han passat 18 anys des de T2. La saga ha anat a pitjor; guns'n roses toca fons; i James Cameron, ho veig venir, amb Avatar ens colarà un gol per l'escaire. El temps és un cabró.

En defensa pròpia

2009-10-21T12:59:00.006+02:00

No pretenc amb aquesta entrada emular mossèn Cinto Verdaguer ni molt menys (Déu me'n guard), però sí sortir al pas d'algunes acusacions que he rebut i que, de ben segur, rebré.

El cas és que tinc ganes de veure 2012. Ohh, això és gravíssim ehhh! pensarà algú. Doncs mira, cretí, et contestaré amb arguments sòlids perquè a través del blog no puc trencar-te la cara:

- Per mi el cinema ha de ser una altra manera de passar-ho bé. El director, Roland Emmerich, és un tio que domina l'espectacle, desde Soldado universal, Godzilla, el Día de Mañana, 10.000 bc... Sí, totes aquestes em van agradar. M'agrada anar al cinema per recrear-me en tots els matissos del dolby surround, fixar-me en tots els detalls dels efectes digitals i gaudir les imatges surrealistes que em presenten als meus nassos. Si, a més, hi vaig acompanyat d'una sueca de 1,80 m, l'experiència sensorial es multiplica.

- Les entrades de cine cada cop són més cares, i jo no sóc Fèlix Millet: cal ser selectiu, i veient aquest tipus de pel·lícules saps exactament què estàs pagant i a què t'enfrontes. No s'accepten queixes ni reclamacions. També hem de tenir en compte que aquest gènere del que estem parlant, visionat per megavideo, realment pot provocar infarts cerebrals.

- Els qui em coneixen saben que sóc un gran seguidor de cinema alternatiu, especialment de la dècada d'or del cinema turc.

Diverses produccions audiovisuals repulsives

2009-10-17T00:52:00.012+02:00

- La "pel·lícula" de Michael Jackson, amb les gravacions dels últims assajos que va fer i escenes inèdites desde dins del taüt. Afanyeu-vos, només dues setmanes en cartellera!

- El videoclip, bé, la cançó en totes les seves formes, del duet Alejandro Sanz + Alicia Keys. Dels creadors de Bisbal + Rihanna. Dels creadors que haurien de ser aïllats en una zona fantasma i catapultats a l'espai, rollo els dolents de Superman.

- Deportes Cuatro (noticias).

- Deportes la Sexta (noticias).

- Tots els "deportes" en general.

- Les últimes 10 pel·lícules de Woody Allen. Excepte Match Point si m'apures.

- Totes les d'Almodóvar.

- Totes les de la Coixet.

- Totes les espanyoles.

- El cor de la ciutat.

Rec 2

2009-10-12T16:24:00.002+02:00

Mentre ens dirigíem cap a la taquilla a treure l'entrada encara dubtava entre veure Ágora o Rec 2. Afortunadament (o no), els acompanyants de torn em van recordar que la filmografia d'Amenábar és, tota ella, vomitiva. Així doncs, vam decidir fer país i pagar 5,8 euros per la pel·lícula de Balagueró.

La primera Rec em va resultar simpàtica, pel format novedós, l'estructura narrativa rollo videojoc, i fins i tot una mica de conyeta estil APM. Amb la seqüela, em van vendre que tenia "más acción" i "más humor". Una merda. La pel·lícula és infumable. Des del primer minut estàs desitjant que se'ls mengin a tots, i parlo tant dels personatges com dels actors, dolents amb ganes (excepte la meva Manuela).
Diuen que quan el cos humà es veu sotmès a un dolor tan intens que esdevé insuportable, el cervell desconnecta per tal de protegir l'individu i que aquest quedi inconscient. A mi al cinema em passa una cosa semblant, el meu coco intenta protegir-me de les preses de pèl i em desconnecto en períodes de 5-10 minuts, així que no estic segur de si l'argument era ple d'incoherències o simplement un conyàs.
En fi, que no val la pena seguir-ne parlant. L'únic punt a favor és que em permetrà escriure la frase somiada de qualsevol internauta:

Los zombies de Rec no son zombies, son infectados.

Off-topic (II)

2009-10-07T23:43:00.006+02:00

Donat que la qualitat general de la cartellera és de nivell Hacendado (Woody Allen em comença a fer por), vull reflectir aquí quelcom que fa dies que em ronda pel cap.

L'altre dia em vaig veure obligat a agafar el metro, mitjà de transport que tothom sap que cal evitar. Resulta que un jove (a jutjar pels seus trets físics, probablement d'origen sud-americà) seu al meu costat i decideix amenitzar el viatge a tot el vagó, mitjançant la reproducció pels altaveus de la música arxivada al seu telèfon mòvil.

Doncs bé, com és d'esperar, la música era una merda. Però el problema no és aquest. Després d'alguns minuts patint tal agressió acústica vaig adonar-me que... no m'estava molestant!

I és que això mateix ens passa dia rere dia arreu on anem: botigues, centres comercials, consultes del dentista, fins i tot restaurants; tots ens obliguen a passar per l'aro, a sentir la paxangueta de torn, a escoltar el tunait tunait o el gotta feeling fins que et sangra el nas en plan Stewie; així que no em vaig veure legitimat per queixar-me al nano del metro.

El pobre només es regeix pel famós dit de "allá dónde fueres... patada en los cojones".

Inglorious Basterds

2009-09-25T08:19:00.005+02:00

Com tothom sap, qualsevol nova pel·lícula que es faci sobre el tema del nazisme se sap abans de veure-la que serà una merda que no aportarà res. Lògicament, aquest feeling (paraula de moda) no el tenim amb en Quentin, i efectivament no ens ha decepcionat.

Es tracta d'una pel·lícula 100% tarantino, duració 150 minuts amb llargues escenes de diàlegs gairebé teatrals, però que es passa en un tres i no res. I això per mi és dir molt, que habitualment m'avorreixo si passen 5 minuts i no hi ha òsties, sang, o sexe salvatge, o tot alhora.

També guarda la típica estructura de històries paral·leles que convergeixen en un inspirat final, també molt a l'estil del director.

I bravo també pels actors. L'alemany que fa de coronel nazi multilingüe és sensacional.

Veredicte: BRUTAL. Tarantino, com sempre, se supera a si mateix.

- Apunt del dia: els crítics de cine són uns estafadors, que es venen perquè la productora els dóna un bocata de choped el dia de la preestrena. Jo solia llegir el Què fem de la Vanguarra, que tenia un tio que escrivia unes reviews amb credibilitat i mala bava. Ara s'ha convertit en un panflet que anuncia, per exemple, que "District 9 és la millor pel·lícula de ciència ficció que ha passat per la gran pantalla". Textualment eh. No fotem. Bromes no.

District 9

2009-09-12T09:08:00.004+02:00

No s'ha estrenat i ja és de culte, deien.
Bé, tornem a analitzar el cinema més comercial, crispetaire i decadent.

Reconec que els primers 20 minuts em van agradar. Amb el format semi-documental ja no tan novedós (The Office, Cloverfield, Rec/Quarantine, etc) ens expliquen la situació de apartheid que viuen uns aliens a Johannesburg. Aquesta part té força gràcia i està ben rodada, però a continuació la idea es desaprofita completament i esdevé un tebeo que sembla pensat expressament per fer el joc de la play. Llàstima.

- Aquest estiu vaig tenir oportunitat de veure el show de David Letterman, de la CBS americana. Vaig tenir una sensació de deja vu: el decorat, els moviments de càmera, el format de l'entrevista, els suposats moments d'"improvització", les xerrades amb els membres de la banda musical, fins i tot els gestos del presentador... Molt Buenafuente tot, no? Ara, va ser primer l'ou o la gallina?

Off-topic

2009-09-06T23:17:00.002+02:00

Avui em permeto una entrada per dir algunes veritats com punys:

- La cançoneta de "Viva la vida", l'himne oficiós del Barça com diu TV3, ja cansa. Per cert que el concert de Coldplay a Barcelona va ser una merda.

- Bear Grylls és un impostor, com ho és Jesús Calleja. Tothom sap que està preparadíssim i que darrere la càmera hi ha una colla de 30 negres portant de tot.

- Que algú em recomani una bona obra de teatre per veure a Barcelona. Només una.

- El Madrid té un bon equip i el que digui el contrari menteix com un fill de puta.

- Tothom hauria de llegir El Jueves.

- Els iPhone esclaten a la cara dels seus compradors. La ironia està servida.

- De la crisi no sortim ni que baixi Jesucrist transformat en superguerrer de 3r nivell. Aquest país està acabat.

Mapa de los sonidos de Tokio

2009-08-26T21:15:00.002+02:00

Isabel Coixet's "Lost in Translation". No la veuria ni que vingués Florentino i em pagués 94 milions d'euros, així que no hi ha anàlisi.

Fins la propera.

Drag me to Hell

2009-08-05T13:08:00.002+02:00

Senyores i senyors... Sam Raimi is back!
D'acord, ja no té la mala bava ni el gore repulsiu de Evil Dead. D'acord, abusa del arxiconegut sistema de musica-bajita-aguanto-el-plano-y-BUM-susto. D'acord, que el final es veu venir d'una hora lluny. Però noi, s'ha de reconèixer que t'ho passes teta veient les putades que li van passant a la pobra protagonista, i la vella que li toca els nassos és la canya (la baralla del pàrquing té força gràcia).
Aceptamos Sam Raimi como director de pelis de terror y no me llevo el Scattergories?

PD: Avui, dimecres 5 d'agost de 2009, abandono definitivament la lectura de un Mundo sin fin. M'importa tres collons com acabi. No puc seguir. No puc.

Brüno

2009-07-14T00:05:00.005+02:00

1. Desconecta el cervell.

2. Rebaixa totes les pretensions de veure humor intel·ligent.

3. Elimina les expectatives de veure crítiques ferotges al món de la televisió, el cor o les passarel·les.

4. Assegura't que et va agradar Borat.

Felicitats! Ja pots veure Brüno: Un seguit d'animalades protagonitzades per un model austríac gay filo-nazi.

Per mi faria més gràcia si es decantés completament o per la càmara oculta, o per la típica peli americana esbojarrada. El problema és que és un fals documental, on es nota que està tot preparat (o almenys dóna aquesta sensació), i no acabava d'arrancar-me la riallada.

Això sí, reconec que hi ha escenes prou bones... La del sexe oral - homosexual - espiritual ja mereix els 6 euracos de l'entrada.

Ah! També vaig veure Pagafantas. Però és una puta merda.

Transformers 2

2009-07-02T10:50:00.002+02:00

El hombre es el unico animal animal que tropieza dos veces con la misma piedra

A veure, la cosa no comença malament: una mica de pim pam pum ben rodat, Megan Fox passejant-se per allà com si estigués en una sessió de fotos (lo qual no és dolent), i humor típic americà (gossets copulant, la mare de Sam amb indigestió de bizcochos de maria...). De fet, es pot demanar més???

El problema és que és massa llarga (cal que duri 150 minuts¿?). Amb tanta ostia entre robots, al final no sabia si estava veient Transformers 2, Terminator 4, GIJOE 1, o Cortocircuito 3.