![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwCoATMlZTSUhURu_gpjqUx3FEv-222kLXfmsDDV_XN3YRzOxGgAg2HenjvFLSzlnO3wpfDE3JrA17suN4-8yhPc2Yllu0juktbL5vQguq5qbiiMf5F5jKQdpSRI7yQ_KWge3UHfCJOrHK/s320/drag_me_to_hell03.jpg)
Senyores i senyors... Sam Raimi is back!
D'acord, ja no té la mala bava ni el gore repulsiu de
Evil Dead. D'acord, abusa del arxiconegut sistema de
musica-bajita-aguanto-el-plano-y-BUM-susto. D'acord, que el final es veu venir d'una hora lluny. Però noi, s'ha de reconèixer que t'ho passes teta veient les putades que li van passant a la pobra protagonista, i la vella que li toca els nassos és la canya (la baralla del pàrquing té força gràcia).
Aceptamos Sam Raimi como director de pelis de terror y no me llevo el Scattergories?
PD: Avui, dimecres 5 d'agost de 2009, abandono definitivament la lectura de un
Mundo sin fin. M'importa tres collons com acabi. No puc seguir. No puc.