Clash of the Titans

M'ho havien advertit per activa i per passiva. Que no hi anés, que no valia la pena, que acabaria decebut, que tenia unes expectatives massa elevades, que tot plegat era producte de la meva imaginació. Que no hi posés tanta passió, tantes esperances, tants somnis dipositats, tants ous a la mateixa cistella. En definitiva, que acceptés la realitat.

Bé podria estar parlant del partit de dimecres, però no; em refereixo a Furia de titanes, la versió killa d'un clàssic de 1981 amb el mateix nom. Poques vegades he vist sortir gent de la sala a mitja projecció, blasfemant contra els Déus de l'Olimp.

No hauries d'haver deixat la teràpia de fa dos posts

Crida l'atenció un bon repartiment, on tornen a coincidir Liam Neeson i Ralph Fiennes quasi vint anys després de La Lista de Schindler. Precisament, en Fiennes podria recuperar el rol de comandant nazi de llavors per uns instants, i executar a sang freda el seu mànager, allotjant-li 3 o 4 bales al crani (per si de cas).

Resumint, ¿Colega dónde está mi pegaso? és massa infantil, massa digital, ni rastre d'èpica ni vida intel·ligent per enlloc. D'acord, Io i Andrómeda estan per veure-les en 3D i 4D si cal, i algun enfrontament sí que té certa gràcia, però no és suficient per aguantar 108 minuts de videoclip MTV amb l'amic Sam Avatar Worthington posant cara de semi-déu.

Per cert, la vaig veure en 2D perquè era l'única opció al cine. Targeta groga per yelmo icaria.

Un gerontofílic suelto per l'eixample

Donat que aquesta puta merda de blog és el més semblant que tindré mai a un diari personal, hi abocaré alguns pensaments i/o vivències que no voldria que caiguessin en l'oblit.

El cas que exposaré a continuació pot resultar molt inquietant, me incluyo. Que ningú em malinterpreti, la gent gran mereix tot el nostre respecte, admiració i atenció; però això passa de castany fosc.

Al gimnàs del costat de casa hi ha un tio, que no deu tenir més de 30 anys, que només parla amb socis que ja han superat l'edat de jubilació amb escreix. Cada vegada que me'l trobo a la sala de màquines no puc evitar seguir-lo amb la mirada, i contemplar amb estupor com única i exclusivament es relaciona amb el selecte club de posseïdors de la Targeta Rosa. D'acord que és un gimnàs vell-friendly, però sempre hi ha algú que conserva la dentadura amb qui xerrar, i en qualsevol cas sempre queda l'opció de mirar constantment al terra com faig jo. En canvi, aquest noi passa tot el matí donant conversa a veterans de la guerra civil (americana).

Mira si es buena persona, direu. Doncs no dic que no, però fins a cert punt.

Hola maca... Treballes, estudies, o agonitzes?

L'altre dia, als vestidors, vaig ser testimoni directe d'un pas més en aquesta escalada de perversió. El jove va proposar a un d'aquests samaranchs d'organitzar un soparet tots els colegues del gimnàs. M'és impossible visualitzar la quedada i posterior fiestuki.

Darrerament he patit terrors nocturns relacionats amb aquest tèrbol assumpte, agreujats avui per la visita a la Fira de la Terra (que mereix un post, no, un blog per ella sola).

Tan sols espero exorcitzar així els meus dimonis interiors i poder dormir tranquil d'una vegada per totes.

Five minutes of heaven

Me l'han tornat a clavar doblada. Aquesta vegada, arribava tard i quan vaig arribar davant les taquilles ja m'havien tret l'entrada. A bot pront, vaig rebre la notícia com una puntada als ous executada per Zlatan, ja que em disposava a gaudir de Furia de titanes. Que també hi surt Liam Neeson, però vestit de Zeus i tirant kamehames en 3D, no menjant-se l'olla per superar la seva etapa de pistoler de l'IRA.

Fent teràpia després de participar a La Amenaza Fantasma

Sense embarg, cal dir que Cinco minutos de gloria va resultar una agradable sorpresa. Ens explica l'estremeçedora història d'un home que va presenciar l'assassinat del seu germà per part d'un terrorista, i el retrobament entre tots dos 33 anys després. Si bé en Liam Neeson està impressionant, és l'altre protagonista (un tal James Nesbitt) qui es menja la càmera.

No se la perdin.

The Ghost Writer

Per consolidar-me com un dels pilars fonamentals de la blogosfera catalana, i cultura contemporànea en general m'atreviria a dir, només em manca un bon anàlisi d'un film de caire més cultural i alternatiu que els revisats. Doncs bé, la gran afortunada és The Ghost Writer, aquí coneguda com El escritor.

La veritat és que era la única opció que em feia el pes de la cartellera, ja que jo volia veure Furia de titanes en 3D i amb un contenidor de crispetes XXXL a cada mà, però els traïdors dels meus acompanyants ja l'havien vist. I acceptem El escritor com a peli indie perquè el director, Roman Polanski, no pot trepitjar els EEUU des de fa 20 anys per haver-se cepillat una menor, és a dir, va fer l'indi.

"Ups! Jo tenia entès que si hay pelito, no hay delito"

Doncs bé, la pel·lícula va resultar més distreta del que preveia. Els protagonistes, l'Ewan McGregor i el Piercing Brosnan se'n surten bé, i els 130 minuts de metratge no es fan gens llargs. La trama suscita prou interès com per aguantar algunes escenes sobreres, que és una paraula que m'he molestat en buscar i està ben utilitzada. El final és previsible però tot i així vaig surtir amb bon sabor de boca del cine (abstenir-se bromistes).

Resumint, força recomanable si tot el que teniu per fer és quedar-vos a casa veient el 2guys1stump en reproducció contínua.

Ritual d'iniciació

A les tribus masai de Kenya, quan un nen arriba a certa edat, és empès a endinsar-se sol a la sabana per caçar un lleó, tallar-li els ous, i portar-los al poblat per fer-se'n unes arrecades i demostrar així que s'ha convertit en un home.

Als boscos subtropicals de Myanmar, el repte que ha de superar el jove consisteix en buscar un tigre de bengala i guanyar-lo en una guerra de polles. Si l'aspirant perd, serà rebutjat i humiliat pels seus, i condemnat a veure tots els clàssics Disney en versió latina

Baaahooo el maaaar, baaahoooo el maaar

Quan un blogger vol assolir la maduresa creativa, el seu deure és enllaçar un vídeo aberrant.

Donguin-me la mà i superin la prova amb mi. Abstenir-se menors d'edat o gent que creu que George Clooney fa gràcia.

Endavant video.