Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

divendres, 25 de setembre del 2009

Inglorious Basterds

Com tothom sap, qualsevol nova pel·lícula que es faci sobre el tema del nazisme se sap abans de veure-la que serà una merda que no aportarà res. Lògicament, aquest feeling (paraula de moda) no el tenim amb en Quentin, i efectivament no ens ha decepcionat.
Es tracta d'una pel·lícula 100% tarantino, duració 150 minuts amb llargues escenes de diàlegs gairebé teatrals, però que es passa en un tres i no res. I això per mi és dir molt, que habitualment m'avorreixo si passen 5 minuts i no hi ha òsties, sang, o sexe salvatge, o tot alhora.
També guarda la típica estructura de històries paral·leles que convergeixen en un inspirat final, també molt a l'estil del director.
I bravo també pels actors. L'alemany que fa de coronel nazi multilingüe és sensacional.
Veredicte: BRUTAL. Tarantino, com sempre, se supera a si mateix.

- Apunt del dia: els crítics de cine són uns estafadors, que es venen perquè la productora els dóna un bocata de choped el dia de la preestrena. Jo solia llegir el Què fem de la Vanguarra, que tenia un tio que escrivia unes reviews amb credibilitat i mala bava. Ara s'ha convertit en un panflet que anuncia, per exemple, que "District 9 és la millor pel·lícula de ciència ficció que ha passat per la gran pantalla". Textualment eh. No fotem. Bromes no.

dissabte, 12 de setembre del 2009

District 9

No s'ha estrenat i ja és de culte, deien.
Bé, tornem a analitzar el cinema més comercial, crispetaire i decadent.
Reconec que els primers 20 minuts em van agradar. Amb el format semi-documental ja no tan novedós (The Office, Cloverfield, Rec/Quarantine, etc) ens expliquen la situació de apartheid que viuen uns aliens a Johannesburg. Aquesta part té força gràcia i està ben rodada, però a continuació la idea es desaprofita completament i esdevé un tebeo que sembla pensat expressament per fer el joc de la play. Llàstima.


- Aquest estiu vaig tenir oportunitat de veure el show de David Letterman, de la CBS americana. Vaig tenir una sensació de deja vu: el decorat, els moviments de càmera, el format de l'entrevista, els suposats moments d'"improvització", les xerrades amb els membres de la banda musical, fins i tot els gestos del presentador... Molt Buenafuente tot, no? Ara, va ser primer l'ou o la gallina?

diumenge, 6 de setembre del 2009

Off-topic

Avui em permeto una entrada per dir algunes veritats com punys:

- La cançoneta de "Viva la vida", l'himne oficiós del Barça com diu TV3, ja cansa. Per cert que el concert de Coldplay a Barcelona va ser una merda.

- Bear Grylls és un impostor, com ho és Jesús Calleja. Tothom sap que està preparadíssim i que darrere la càmera hi ha una colla de 30 negres portant de tot.

- Que algú em recomani una bona obra de teatre per veure a Barcelona. Només una.

- El Madrid té un bon equip i el que digui el contrari menteix com un fill de puta.

- Tothom hauria de llegir El Jueves.


- De la crisi no sortim ni que baixi Jesucrist transformat en superguerrer de 3r nivell. Aquest país està acabat.