CataLeaks (1)

Benvinguts al meu Wikileaks odisferic version. Ara que estic a punt de fotre al camp del país, és el moment adient perquè aquest material surti a la llum. Si tenen més documents classificats com els que revelaré a continuació, no dubtin en contactar-me.

Recorden les risses que feiem amb Ramon Calderon? Ahh quins temps!

Una setmana més tard...



Circulava un ppt que era com el següent video però amb Sergio Ramos, on deu ser?



Oh wait!



Els recomano la 9a temporada de family guy, ho està petant



Et... voilà!

Bonus track: Saben aquell gag recurrent de La Competència on un controlador aeri juga amb el canvi? Doncs... Ups!

CONTINUARÀ

Redempció

Aquests últims dies s'ha parlat llarg i estès del pressumpte amariconament d'aquest humil blogaire a arrel del premi Tramuntana. Amb l'objectiu de desmentir aquests rumors, tornem als orígens del blog. Cercarem el Sant Greal, la idea primitiva que va engendrar tot aquest espiral d'odi en el que vivim.

Per fi tindràs el què et mereixes

Finalment he decidit passar a l'acció. Ja n'hi ha prou. #notenemosmiedo.

No, no estic parlant de les acampades que tenen els polítics acollonits, si més no fins al proper partit del barça. Amb l'inestimable ajut de dos odisfèrics més, hem segrestat a Pablo Motos i al seu ego i els hem fotut una bona pallissa. Aquí tenen el document que així ho acredita (no el puc penjar directament per consell del departament legal).

Espero que el gaudeixin tant com jo. Que aprofiti!

Dia de la Noa

abui astic molt anfadada perke ma fa mal de pancha i no se perke, allabors e nat al metxe

Ups, disculpin, m'havia oblidat de passar el corrector...

Tal i com anava dient, avui estic de mal humor. Com que no sabia molt bé què fer, he decidit endinsar-me en aquesta gran metròpoli que és Figueres per comprar una mica de roba, encara que a mi no em fa falta perquè sempre estic divina. Algun dia penjaré fotos.

Així doncs, he entrat al zara i li he demanat a la dependenta que m'ajudés a triar un vestidet d'estiu. El primer que m'he emprovat em sentava de meravella, però la noia que m'ha atès m'ha aconsellat una talla més. Tot seguit, li he fotut una patada a la boca seguint l'instint que em marca el geni empordanès i he marxat d'allà.

Però, oh meravella, la vida també et dóna alegries! Tan bon punt he trepitjat el carrer de nou, ha deixat de bufar la tramuntana i m'ha envaït l'eufòria! Estava tan i tan contenta que...!!! Bé, no ho recordo, perquè ha tornat a bufar i apa, altra vegada de mala hòstia.

Ja està. Punt i final. És l'hora dels adéus. Tanco el blog. Us estimo. Us odio. A reveure. Fins aviat. Fins mai. Ens veiem. Adéu.



He tornat. Durant tot aquest temps que no he escrit, uns 4 segons, m'ha donat temps a reflexionar, i he tret la conclusió que a partir d'ara faré el que em surti dels pebrots.

Ara sí. S'han acabat els falsos comiats. Espero que algun dia ens retrobem. Encantada d'haver-vos conegut i que tingueu sort.

Bentornats al meu blog. El cert és que ho he trobat a faltar, i què caram! Per què no? He pensat, Noa, més val que tanquis el blog. Aquesta vegada la decisió de deixar-ho és ben ferma i no em penso fer enrera. Per això torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno.





Amb tot l'apreci, el respecte i admiració per la brillant blogaire Noa (o com se digui ara)