Pot ser que avui em carregui la (poca) credibilitat i el (poc) prestigi que m'he guanyat a pols dins la competitiva odisfera catalana, però no puc evitar fer cas al bicho acosador que tinc al cap.
Alguns em donaran suport, alguns em rebutjaran, uns altres seguiran a lo seu amb el pornotube, elles em faran salvatges proposicions sexuals, i la resta es menjarà un bacon amb formatge.
A ell també li deien que estava boig. I tenien raó.
Resulta que aquest matí el bicho acosador m'ha demanat que m'informi sobre els viatges en el temps a la wikipedia. Fins aquí, tot normal (ehem). Viatjar a través del temps és possible, i els exposaré la manera de fer-ho més acceptada per la comunitat científica:
Només necessitem un cilindre d'unes dimensions i densitat conegudes (però tecnològicament inviables actualment), i fer-lo rotar sobre el seu eix longitudinal. Una nau que que seguís una trajectòria en espiral al voltant d'aquest cilindre en moviment podria viatjar al passat o al futur (depenent del sentit de la trajectòria). Fàcil.
Aquesta teoria no la va formular Aramís Fuster o el follanabos aquell que no me'n recordo com es diu, sinó que correspon al puto Tipler, conegut/odiat a tota la UPC pel seu totxo de 12 kg de fonaments de física.
Crear un forat de cuc és més fàcil que menjar-se un sugus
Està clar oi? Going on.
En acabar de llegir l'esmentat article, he continuat amb un altre que enllaçava sobre les paradoxes de canviar el passat i les seves conseqüències, i és aquí on se m'han glaçat els collons. Copio i enganxo, però fixem-nos sobretot en l'última frase per favor:
Si algún día se resuelven los problemas de ingeniería implicados en su construcción, la fabricación de una máquina del tiempo arrojará numerosas paradojas, como las ya mencionadas. La paradoja surge porque el estado actual del mundo está determinado por sus estados anteriores, de manera que cambiar uno de estos estados propaga incontroladamente efectos hacia el estado actual. El viajero del tiempo debería conformarse únicamente con formar parte del pasado, sin intentar cambiarlo. Si viaja al pasado y salva a una niña de ser asesinada y esa niña llega a ser su abuela, el lazo causal es consistente y no paradójico, pues en este caso las acciones del viajero estarían ya incorporadas en la sucesión de acontecimientos que conduce del pasado al presente. La congruencia causal impone así restricciones a lo que el viajero del tiempo pueda hacer, pero no excluye la posibilidad misma del viaje. Es decir, si alguien realiza una acción en el pasado, en este caso un viajero que viaja desde el futuro, y la logra, entonces no es paradoja porque la acción ya había sido realizada por el mismo viajero anteriormente. Así como estas paradojas pueden ser dadas, la paradoja famosa del abuelo tiene una contradicción: la Contraparadoja de Sergi Ep! Aturem-nos i analitzem fredament, objectivament, i científicament què està passant aquí.
Fets:
- Sergi, escrit així, només existeix en català, que jo sàpiga. Fem un repàs de Sergis famosos: Sergi Bruguera, Sergi López, Sergi Barjuan... Exacte, tots ells sospitosos d'innovar en el camp de la física quàntica.
- "La contraparadoja de Sergi" es un d'aquests enllaços en vermell, ja que el corresponent article ha estat eliminat a petició de l'autor. O sigui que ni puta idea del que és.
- He cercat al google la contraparadoxa dels nassos de mil maneres diferents. Els pocs resultats que dóna es remeten a la mateixa wikipedia, i a partir d'ara suposo que a aquesta entrada, la qual cosa només planteja més preguntes a qui en busqui informació. Per primera vegada, el google no m'ha donat la resposta.
No he pogut esbrinar què cony és la contraparadoxa de Sergi.
És possible que el meu
jo futur provi de contactar amb mi? Què vol dir-me?
Que les olimpiades d'hivern de Barcelona seran una merda?
Que emigri de Catalunya quan Lapo-rta sigui president?
Que deixi de perdre el puto temps?
Tot això ja ho sé, collons!
Jo és que sempre he viscut sola i tal
