Porra del clàssic

Després de la victòria de dimarts, encara queden escèptics, gent de poca fe que no creuen en aquest equip, que diuen suposo que guanyarem amb la boca petita. Doncs bé, jo deixo constància per escrit, amb majúscules i en negreta que

ENS ELS FOLLAREM.

El merdid surtirà a la defensiva, esperant la seva ocasió i posant 5 tios sobre Xavi i els altres 5 sobre Iniesta. El barça ho intentarà durant el primer quart d'hora, fins que Alves forçarà un corner, Xavi el picarà i Piqué rematarà a porta davant de Eva Sannum - Ramos. Gol, 1-0.

Llavors el merdid es tirarà amunt, amb la qual cosa els cauran un parell més, probablement dos golassos de Messi, o Pedro en el seu defecte. 3-0. Mitja part.

"A mi me gustó más el post de Troll 2"

El merdid comença la segona part revolucionat, i avisa amb un xut de Benzema que frega la 3a graderia. Valdès fa una sacada llarga, Ibra (algú dubta que jugarà?) la baixa amb la punta i remata sense que toqui terra. 4-0.

Més endavant vindrà la relaxada del barça, el merdid que treurà la casta, el orgullo y el juanito, i amb alguna cabriola del kaka faran el gol de l'honor. Marcaran, això segur. 4-1.

Arribem als minuts finals, el merdid està trencat, s'alineen els astres i Henry suca. 5-1.

Final. 5-1. CR9 es posa a plorar, se li corre el rimmel, i la fotografia de la seva cara amb les llàgrimes negres dóna la volta al món, és portada arreu i guanya un pulitzer.

Aquí queda. S'admeten apostes, i entre els guanyadors se sortejaran 2 entrades per l'última de la Coixet.

Troll 2

Tot és relatiu en aquesta vida. També la qualitat.

Si una persona escolta el st. anger de metallica pot concloure que té poca qualitat. En canvi, si el posa just després de qualsevol disc d'amaral (aka infernal), li semblarà un orgasme múltiple a nivell auditiu.

Troll 2 és un bon exemple del concepte qualitat relativa. Aquesta joia italo-americana estrenada a principis dels 90 traspassa la línia de la vergona aliena per ocupar el lloc que li pertoca a la història cinematogràfica: la destrucció del setè art en totes les seves vessants.

L'argument és espectacular: Una família americana se'n va de vacances a un poble on els seus habitants en realitat són goblins que han adquirit forma humana i transformen la gent normal en planta per poder menjar-se'ls (sic).

He rebut queixes sobre 2012, però el problema és que la gent no està curtida amb Troll 2. Penjaré la que és la millor/pitjor escena (recordem que està per sobre del bé i del mal). El personatge en qüestió observa com es mengen la seva companya, observin aquests 20 segons de carisma i pur nervi. Endavant vídeo.



La mosca és real.

Cal destacar que Troll 2 no té res a veure amb Troll 1 ni Troll 3. L'únic nexe en comú de la trilogia són els lamentables goblins, midgets amb careta de goma que no veuen tres en un burro. De fet en un dels cartells de Troll 2 hi apareix una espècie de llop tot ganso que no surt en cap de les 3.

Això és una estafa a gran escala, i no el cas praetoria.

Trola 2

Xiulada

Portsmouth, 26 de maig de 2009

El dia abans de la final de la champions em trobava en aquesta horrible ciutat del sud d'Anglaterra per una entrevista de feina. Com que anava curt de temps, vaig agafar un taxi. El taxista, en saber que era de Barcelona, em va felicitar per haver arribat fins a Roma, però acte seguit em va dir que no calia que mirés el partit: no hi teníem res a fer. Que el barça mai havia estat superior a un equip anglès, que Messi desapareixia, que no teníem defensa, que el Manchester era molt millor. En definitiva, que no em preocupés, que el partit ja estava perdut.

Portsmouth podria ser arrassada per un tsunami i a ningú li importaria

Finalment no em van donar la feina, així que no vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, felicitar el taxista pel subcampionat, i calar foc al seu taxi. Però la lliçó que en vaig treure és que sempre, sempre, cal mantenir la fe. Encara que pintin bastos.

Tot i aquesta motivació, reconec que al camp no animo com hauria de fer-ho. Cada any em prometo a mi mateix que aprendré a xiular com Déu mana abans del barça - madrid. Em sembla que és la millor forma de pressionar, ja que els crits d'una sola persona només molesten al iaio que seu davant. Dubto que Guti senti les diferents observacions i comentaris que li dirigeixen els barcelonistes, a no ser que es posi tot el públic d'acord per corejar algun insult, la qual cosa al camp nou passa 2 o 3 vegades per partit.

Messi golpeó con la cara la inocente bota de Amorebieta

Els aplaudiments tampoc crec que tinguin un efecte devastador en els jugadors. També hi ha aficionats que s'emporten un xiulet a l'estadi però, amb tots els meus respectes, són una mica maricons. I després estan els de la trompeta de gas. Que què opino dels de la trompeta de gas? Gràcies per preguntar.

Crec recordar una escena de La lista de Schindler en què els nazis agafen un grup de jueus i els posen en fila, de manera que amb un sol tret en maten uns quants i estalvien munició. Doncs bé, els de la trompeta de gas no valen aquesta única bala, així que els rebentava a cops de culata o millor, amb la seva pròpia trompeta. No seria irònic?

Em queda una setmana per aprendre a xiular.

Hora de morir

Després de veure 2012, no puc afegir gaire cosa a la reivindicació que vaig fer en la prèvia.

Avís pel nou lector: està llegint el blog d'un varó adult en plenes facultats que va pagar per veure GI Joe. Cal aclarir que volia contemplar l'enderroc de la torre eiffel a la vegada que s'emporta per davant uns quants francesos. A partir d'aquí, si decideix continuar la lectura, tota crítica posterior serà censurada.

Només remarcar que mantinc la mateixa postura. Vaig passar 157 minuts en què vaig tornar a tenir 7 o 8 anys, recuperant la vella sensació que en el seu moment em van produïr Jurassic Park, Twister o Speed, i no se'm va fer gens llarga. Potser és atrevit anomenar-la la pel·lícula de catàstrofes definitiva, però aquí peta absolutament tot. De fet, el director és conscient de l'animalada que està fotent, i tot plegat està intencionadament exagerat: la destrucció, un concepte tan abstracte, aquí es dedica literalment a trepitjar els talons als protagonistes.

Nogensmenys, és una pel·lícula que no recomanaria, sabedor que la meva és una experiència molt personal, i que el nivell intelectual de tots vostès supera amb escreix el d'un nen de 7 anys o el d'un periodista de deportes Cuatro.

Teresa Forcades ha penjat un altre video al youtube en què em dóna suport

La mala notícia és que el director Roland Emmerich ha anunciat que no tornarà al cinema de catàstrofes. És una llàstima, ja que gràcies a ell he vist coses que mai podríeu imaginar. He vist com el portavions USS John F. Keneddy queia sobre el cap del president dels EEUU. He vist com Califòrnia quedava dividida en quesitos, i el parc de Yellowstone esclatar rollo Hiroshima. Ara tots aquests moments es perdran com llàgrimes entre la pluja.

És hora de madurar.

Assetjament sexual

La història que segueix a continuació és verídica, si bé canviaré els noms dels protagonistes per mantenir les identitats anònimes i no comprometre ningú. Com que encara no he vist 2012, crec que puc ajudar a donar a conèixer un problema latent en algunes oficines i centres de treball catalans.

Tinc un amic, al qual li direm Ewok, que se sent assetjat sexualment per una dona de la seva feina, a partir d'ara anomenada Jabba, que gaudeix d'una posició superior dins la jerarquia de l'empresa. Com és d'esperar, Jabba no és una milf a lo nicole kidman; més aviat es tracta d'una mescla perfecta entre el ninot gegant de Cazafantasmas 1 i Carmen de Mairena.

Passa't pel meu despatx... i tanca la porta

Des de gairebé el primer dia de feina, l'Ewok ha notat com Jabba li va descaradament al darrere, fins al punt de fer-se omnipresent en cadascun dels moviments del pobre nano: si ell va a fer-se un cafè, ella anirà corrents a prendre un te; si ell va a fer unes fotocòpies, allà estarà ella fent cua a massa poca distància; si s'aixeca per anar al lavabo, sap que ella estarà al bell mig del camí i haurà de fintar-la al més pur estil messi.
Poc a poc l'assetjament s'ha anat fent més evident. Ella l'ataca directament mentre treballa, se li acosta amb qualsevol excusa absurda i li col·loca el pitram a escassos centímetres de la cara (és d'aquells que no se sap on acaba el pit i comença la panxa), envaïnt sempre la seva esfera individual. Fins i tot ha rebut subtils propostes de contacte físic (necesito un masaje). Recordem que Jabba pesa gairebé el doble que Ewok, la qual cosa exerceix un cert factor intimidatori.

La situació es veu agreujada per la sequera sexual que travessa l'ewok. És comparable a morir-se de sed enmig del desert tenint a l'abast una font d'on brolla àcid sulfúric.

Fes-li un bon repàs als meus... informes

El nostre protagonista sap com funciona la justícia en aquests casos:
- Dona assetjada: inmediata ordre d'allunyament per l'assetjador, presó preventiva, fitxa policial, castració química, retirada del carnet del barça...
- Home assetjat: la denúncia no serà portada a tràmit, i en el millor dels casos el jutge li dirà maricón a la cara.

De moment no ha arribat fins aquest extrem, però el que era una gràcia per explicar als colegues els divendres nit està començant a provocar-li certa ansietat, ja que és una feina que necessita i no sap exactament com comportar-se per no tenir problemes. Només se sent animat quan veu els cartellets del ministerio de igualdad.

És llavors quan l'ewok es peta de riure.

Apocalypto

Aquesta fantàstica pel·lícula de Mel Gibson (per cert en maya V. O. S.) comença amb una cita d'un tal Will Durant que diu

Ninguna gran civilización es conquistada desde afuera hasta que se destruye ella misma desde adentro.

Digues-li civilització, digues-li equip de futbol, digues-li blogosfera.

Estic en crisi

Versió original

Si no estic parlant gaire de cinema últimament és perquè miro la cartellera i només hi veig malsons de 105 minuts, així que intentaré tornar al topic amb un clàssic com la defensa aferrissada de la versió original. De fet no argumentaré massa perquè em sembla una obvietat que la versió original és millor que la adulterada, començant pel fet que les veus que ho doblen tot són les del cor de la ciutat. TOT.

Em limitaré a donar uns quants exemples del què es perden els que diuen allò de jo no vaig al cine a llegir, encara que per mi ja se'ls pot follar un gorila espalda plateada, que estan en perill d'extinció.

Els exemplars mascles poden arribar a pesar 200 kg

- Fot molta gràcia/pena veure actors com Denzel Washington (Training Day) o Keanu Reeves (Reyes de la calle) fent de polis malotes i parlant en chicano per fer veure que controlen pels suburbis, que se saben moure pels baixos fons. Sí, i amb un accent que fa sagnar els oïdes.

- Comèdies prou dignes com Austin Powers han estat violades en aquest Estat amb el doblatge a l'estil del que feien al Informal, canviant enginyosos jocs de paraules per muletillas que repetien els killos de l'època. I la llista és tan llarga que em fa por posar-me a dir títols.

- El mateix passa amb les d'animació per crios: com Monstruos SA en l'original, veus de John Goodman i Billy Cristal; doblades per Santiago Segura i el cruz de Cruz y Raya. Merda!

- Sèries de dibuixos com American Dad són infumables en castellà. En canvi, l'alien asexuat Roger és una autèntica troballa en l'original. I com aquest, tants d'altres...

- Vivim enganyats. Terminator mai va dir "Sayonara, baby"; sempre va ser "Hasta la vista, baby".

Sóc alt

Aquest turc de 2,46m ha entrat al record guiness per ser l'home més alt del món, que es veu que és un gran mèrit, i recentment ha estat de gira per Europa. Sí, de gira, com si fos la punyetera Madonna.

Ell sap de què parlo

M'agradaria finalitzar la meva particular trilogia sobre el cretinisme amb un assumpte que em toca ben de prop. Sé que molts no se sentiran identificats, però busco solidaritat i posar fre als comentaris que he hagut de tolerar desde sempre. Parlo d'encontres casuals, gent que no conec de res ni són amics meus, però que es veuen legitimats a fer la conyeta quan troben algú que fa el metre noranta. Lògicament t'has de callar per culpa de les convencions socials dels collons, així que escriuré aquí el comentari i la resposta (reprimida o edulcorada en el món real) corresponent.

M'havia promès a mi mateix rebaixar la violència verbal i les paraules malsonants del bloc però, com diu Aragorn a les seves tropes davant la Porta de Mordor, hoy no es ese día.

- Què alt! Escolta, quin temps fa per allà dalt?
No gaire bo, de fet podrien ploure osties en breu.

- Què alt! No t'han dit mai que podries jugar a bàsquet?
Sí; cada vegada que em trobo amb un cretí com tu.

- Què alt! No creixis més eh!
T'equivoques. Creixeré i creixeré fins que sigui capaç d'aixafar-te com una formiga.

- Què alt! Però ja saps la teoria de la L...
Ja et dic jo ara que la Mare Natura no hi enten, d'eles, envejós de merda.

- Què alt! Vigila no et dónis un cop al cap.
Tu deus ser un imbècil.

- (verídic: entren dues dones grans a l'ascensor)
Que alto! Apártate de él, manuela.

Jaque mate. Aquesta encara no l'he entès.

Tres mitjanes

Després de llegir tants blocs plens d'odi i bilis, no puc fer res més que deixar-me portar i reflectir la meva indignació una vegada més. De fet no és un assumpte off topic del tot, perquè va succeir quan anava a menjar-me un frasfurt abans de la sessió de nit al cinema icaria.

El cas és que em dirigeixo a la cambrera, que té pinta d'argentina, i li demano, després de desitjar-li bona nit, tres mitjanes. Les paraules exactes són "bona nit, tres mitjanes". Bé.

Tothom pot sentir odi en un moment donat

Per resposta, la dona m'ofereix un silenci incòmode, un mig somriure perdona vides, com pensant "el pobre no sabe que no hablo catalán". Jo, que sóc home de bona fe, penso que possiblement la dona sigui subnormal i torno a repetir les paraules; obtinc la mateixa resposta.

A la tercera vegada que em repeteixo, amb tanta ràbia que em podria haver transformat en superguerrer, va intervenir un amic amb més set i menys paciència, i va realitzar la petició en la llengua de belén esteban. Vaig decidir no fer-me mala sang i continuar la nit de bon rotllo. Possiblement, si li hagués demanat en italià (que no en tinc ni puta idea però serà "tre mediani" o així) hagués fet l'esforç d'entendre d'una manera o altra, hagués començat conversa de que guay que és Barcelona i quina multiculturalitat s'hi respira, i ens haguéssim agregat al facebook.

La cosa no va passar d'aquí però es prou ilustratiu, ja que em passen incidents d'aquests prou sovint, sense ser jo un yihadista del català.

Respecteu el meu idioma, només us demano això. No m'obligueu a agafar un bat de beisbol i convertir-me en un maldito bastardo amb barretina.