He perdut el mòbil

Sí, aquest és el típic post on una anècdota merdosa desencadena una sèrie de reflexions encara més merdoses sobre l'agetreada vida muderna i la societat de consum. Foteu-vos.

Resulta que fa uns dies vaig perdre el mòbil. Les circumstàncies d'aquest desafortunat incident, xafarders fills de puta, no els interessen gens. Jo estava tranquilament esnifant coca sobre els pits d'una sueca prenent una fanta i quan vaig agafar la jaqueta ja no hi era.

Devia ser el cabró del Steve blowJobs

Encara no he tingut temps per passar per Potafone ni Mórbidastar per comprar-me un nou pepino de mòbil que m'elevarà d'entre la mediocritat i els deixarà a tots en ridícul (al qual ja hi estan acostumats). Així doncs, he pogut gaudir de la sensació de llibertat que proporciona el fet de no estar esclavitzat per un petit aparell electrònic. No he d'estar pendent de trucades o sms en moments inoportuns. No estic localitzable. No puc improvitzar en una nit de festa. Si tingués qualsevol problema amb el cotxe, el meu únic recurs seria fotre'm a plorar com una nena de guarderia fins que algú amb mòbil em doni un cop de mà. Hòstia...

Se m'està anant la reflexió a fer punyetes, o sigui que ho deixem aquí. Ja poden abaixar-se la bragueta i continuar amb allò que estaven fent.

El bueno, el feo y el malo

El bueno: Bo per la innocència, no per la qualitat. Tron Legacy és el Avatar d'aquest any. Realment l'ambientació, la banda sonora, i els efectes digitals són espectaculars. El rejoveniment de Bridges és de traca i mocador, i les escenes d'acció estan a l'alçada. Ara bé, el guió és més dèbil que l'economia catalana. Dóna la sensació que la censura de Disney ha deixat a mitges el que podria haver estat un remake molt digne de l'original de 1982.

Os traigo la lejía del futuro

El feo: Potser la gent m'havia creat massa expectativa en relació amb The walking dead. Sembla ser que tal i com està l'asuntu, trobar-se amb un guió decent ja és el nirvana. Em vaig emportar una lleugera decepció després de veure el pilot, però li donarem una oportunitat.

El malo: Quan es va estrenar, A serbian film va aixecar molta polseguera per la sobredosi de sexe i violència que ofereix. El director ho justifica dient que és una metàfora de la situació del país, que per cert vaig viure amb els meus propis collons. És imprescindible que existeixin pel·lícules d'aquest estil, que t'agafin la consciència i te la deixin feta un puré de verdures. Cal aclarir que la famosa escena en què violen un recén nascut és més soft del que esperava; trobo molt més pertorbadora la secció Culo o codo? de el hormiguero, i ningú es queixa.

Tot un any per endavant

Un any més s'escola entre els meus dits com la sorra de la platja. Surto al carrer i només veig bellesa arreu. Bellesa en el moviment d'una fulla empesa pel vent. Bellesa en la mirada de la gent. Bellesa en el pack de 6 llaunes de atún en aceite de girasol. Perquè la belleza es tu cabeza. Que ho vaig veure en un grafiti i li vaig fer una foto. Després la vaig penjar al facebook perquè tothom s'adoni que tinc món interior.

Aquesta nit he somiat que somiava.

Engego la ràdio en el moment just per escoltar la meva cançó preferida. Miro per la finestra.

És molt mono però està a punt de trallar

Bah, ho he intentat. El meu propòsit d'any nou era escriure un blog/diari de sensacions i pensaments. Però no funciona.

Properament, analitzarem Tron Legacy i ens cagarem, de nou, en Pablo Motos.