Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dissabte, 27 de novembre del 2010

Un altre motiu per votar una opció independentista

Se m'han caigut els collons al terra quan m'he assabentat de la pol·lèmica que ha obert Jesse Eisenberg per confessar, al programa de Conan O'Brien, que es va sentir humiliat al Hormiguero. Al youtube podeu trobar el tall corresponent a ambdós programes i la contrarrèplica subnormal de Pablo Motos. Em nego a penjar al meu blog cap video on surti aquest tio.

He de confessar que tinc cert apreci a Eisenberg. Zombieland és una estupenda pel·lícula, i cal esmentar que tot aquell que encara no ha vist The social network és un fill de puta.

D'altra banda, el millor que puc dir del hormiguero és que tan de bo ressucités Hitler el temps just per a fer sabó amb Pablo Motos. Cada vegada que tinc la desgràcia de topar-me amb el seu programa, la vergonya aliena recorre les meves venes i pateixo com una mare pels pobres desgraciats que es veuen inmersos en aquell tsunami borderline.


Votaré al partit polític que hagi promès fotre-li la guitarra pel cul


Tot aquest incident de merda és reflex d'un país de baixíssim nivell cultural, on no sap anglès ni la ministra d'exteriors, on triomfa tot allò cutre i chabacano i que menysprea l'èxit a través de la feina ben feta.

Només ens queda l'opció de fotre al camp, d'una manera o de l'altra.

dilluns, 22 de novembre del 2010

The way

Només hi ha dues coses que em motiven a escriure: les arengues del Senyor Gerent, i les pel·lícules merdoses. Aquesta setmana han coincidit ambdós esdeveniments planetaris, que diria la Pajín amb els seus morrets, així que aquí estic.

The way és un descarat pamflet propagandístic de 131 minuts del Camino de Santiago, patrocinat per la Xunta, tvGalicia, i per mi mateix i tots els garrulos que hem anat passant per taquilla. Més enllà de la gràcia de veure Martin Sheen fent o caminho, la cinta és senzilla i avorridota, reservada exclusivament per als fans del pelegrinatge.

Un altre que vol jubilar-se a la costa del sol

Només se salva alguna escena amb els secundaris graciosos de torn. Un d'ells ja el vam descobrir a Five minuts of heaven i el temps m'ha donat la raó. En Nesbitt ja està rodant les dues parts de The hobbit amb Peter Jackson.

Tinguem en compte també que l'autor d'aquest blog preferia veure Imparable: dirigida per Tony Scott, un tren de mercaderies, emportant-se tot déu per davant, per força havia de molar. Ja saben de quin peu calço.

Em sap greu però no tinc més temps per vostès. He rebut centenars de mails demanant la meva opinió sobre les eleccions, però no diré res perquè sempre he procurat que aquest sigui un espai totalment apolític. Bé, i perquè l'apologia del terrorisme és delicte.