Saw 3D

La decisió més difícil que he hagut de prendre a la meva vida ha estat escollir entre Cisne negro i Saw VII. Tot i que he sentit crítiques positives envers la primera, el gènere del suspens mai m'ha fet el pes, i ja compto amb veure Natalie Portman ben aviat a Thor. Així doncs, em vaig decantar per la segona. A més, he d'amortitzar les ulleres 3D que em van obligar a comprar amb l'entrada de Tron Legacy.

Hola Pablo, vamos a jugar a un juego

Sóc molt fan de la saga Saw. La violència, l'humor i l'acció han d'estar totalment passats de rosca o no valen la pena. Gaudeixin d'allò més amb la sang, el gore, i la venjança portada a l'extrem, tot plegat acompanyat d'una trama policial més feble que la defensa del Llevant.

En defensa del canal GH

D'un temps ençà que m'he plantejat assolir uns objectius determinats a la meva vida, que fins ara transcorria mentre em grato els ous sense més alicient. Així doncs, a partir d'ara em grataré els ous mentre miro Gran Hermano.

En el seu moment es va parlar molt del relleu del canal de Gran Hermano sobre el desaparegut canal de notícies CNN+. Doncs bé, ja ha passat prou temps com per poder analitzar l'impacte que ha tingut aquest canvi en les nostres miserables vides.

Quan ens trobem físicament esgotats, només cal reposar una estona per tal de recuperar forces. Això és molt senzill, tothom ho pot fer... Però i si el cansament és mental? Com apaguem el nostre cervell? Com desconnecto del meu estressant dia a dia, la meva frenètica activitat mental? Meditació? Ioga? Pilates? Feng-shui? Que m'esteu prenent lo puto pèl?

El mite de la caverna de Plató actualitzat

L'altre dia vaig decidir donar una oportunitat a aquest experiment sociològic, que deia la Milà. Vaig perdre passar 25 minuts contemplant com els ratolinets jugaven al Scalextric. Quan per fi vaig poder reaccionar, em vaig sentir totalment renovat, com si m'haguessin fet un format cerebral. En definitiva, em van venir unes ganes boges d'estudiar. I win.

No cal oblidar que ja disposem d'un variat repertori de canals de notícies. L'altre dia vaig seguir sense cap problema la caiguda de Mubarak en directe pel 3/24. I també la caiguda de Ben Ali. Però en el seu moment em vaig perdre la caiguda de Edgar, la qual cosa és una llàstima. Es veu que Edgar es va fer famós i va protagonitzar diversos anuncis a la tele mexicana després d'aquell desafortunat incident.

Ja me'n vaig per les rameras. Què deia? Ah sí... que pablo motos hauria de desaparèixer d'aquest sistema solar.

127 hours

Si repassem la filmografia de Danny Boyle, hi trobem tan títols que abracen el cinema comercial més subnormal que jo tant admiro (La playa, 28 días después, Slumdog millionaire), com altres més indie i alternatius que faran les delicies dels més gafapasteros (Trainspotting, Millions...).

No obstant, totes elles tenen una cosa en comú; no sé el què, però segur que sí. En qualsevol cas, 127 horas és la clàssica aspirant als oscars. Està basada en fets reals (un barranquista que es queda atrapat al cul del món) i fins i tot se l'empesquen per colar-nos una història d'amor. Sí, podeu córrer però no podeu fugir.

La mà dreta noooo!

Tot i els tòpics i les inevitables reflexions sobre la vida solitària del protagonista i blablabla, la pel·lícula és entretinguda i no se'm va fer gens avorrida, potser per la temàtica original i el sempre útil recurs d'introduïr records i somnis del protagonista. Ah, atenció a la banda sonora també.

Per cert, als crèdits inicials, on ens mostren diferents imatges de multituds, juraria que s'hi passegen uns castellers, a part de les curses de San Fermín. Veja'm si algú m'ho confirma...