Star Trek XI

En el panorama actual, tot el que ens arriba de Jolibut són seqüeles, preqüeles, remakes, adaptacions, spin-off, trilogies, spin-off de preqüeles, remakes de adaptacions, trilogia de seqüeles, bla bla bla...

El cas és que, per estadística, a vegades la cosa surt bé.

El tal J.J. Abrams, el director de Star Trek, és un geni de l'entreteniment pur i dur, s'ha de reconèixer: Lost és la sèrie més seguida dels últims anys, Cloverfield també és molt recomanable, i Star Trek, doncs sí senyors, és bona. Són dues hores que es passen volant veient un film visualment espectacular, que respecta l'original i que deixa bon sabor de boca.

Ai, si el director de Dragon Ball hagués pres exemple...

Uwe Boll

Per aquells que no el coneguin, la millor frase per definir Uwe Boll és el pitjor director de la història. Aquest senyor s'ha especialitzat en adaptar videojocs per fer alguna cosa que vol ser una pel·lícula. Resultat: una sèrie de subproductes infumables que només serveixen per torturar els presos de Guantánamo.

No direm la llista sencera d'atemptats que ha comès aquest home. Només parlaré de la única que he vist sencera: House of the Dead. Fugiu d'aquesta com de la grip porcina.

Per què la vam aguantar fins al final? La vergonya aliena inicial va deixar pas a un riure descontrolat dels que oxigena els pulmons i allarga la vida. Els 7 euros invertits els vam donar per bons, ja que encara generen comentaris entre els innocents que vam anar al cine aquell fatídic dia.

El guió no té ni cap ni peus, els efectes especials són cutre-caseros a més no poder, els actors sembla que se n'enfotin, i tot plegat roça constantment la paròdia. Però sense ser-ho.

Dit això: la perseverància d'aquest home és digne d'admiració. CAP de les seves pel·lícules ha recaptat ni la meitat del que van costar. Com que ningú dóna un duro per ell, ha muntat la seva pròpia productora per seguir lluitant en el que creu. I torna, seeempre torna, i té projectes i més projectes... Tots hauríem de ser una mica com Uwe Boll.

Una mica només.

La Passió

Ja s'ha acabat la Setmana Santa, moment en què és tradició recrear el dolor i les tortures de Jesús amb les escenes de la passió, la crucifixió, o escoltant algun àlbum de Amaral.

Com que no he vist cap pel·lícula (no se acepta DB Z evolution como película) només aprofitaré per recomanar La Pasión de Mel Gibson. És didàctica, està impecablement realitzada, inclosos els diàlegs en arameu i llatí, i és violenta, així que no es pot demanar més.

Només diré que surt la Monica Belluci, que és un nom que em farà pujar punts en el ranking de google.

Dragon Ball Evolution

Aquesta ha estat una setmana tràgica per la humanitat:

- Corea del Nord prova míssils intercontinentals.

- Obama es fa colega de Zapatero.

- Divendres s'estrena Dragon Ball Evolution, un insult a la memòria dels fans de la sèrie i al bon gust en general. Adolf Hitler? Un innocent trapella al costat del director.

Però també hi ha notícies esperançadores que ens fan veure la llum al final del túnel:

- Senyores i senyors, torna l'autèntic Sam Raimi amb Drag me to Hell. A veure si aquesta vegada no la lia com amb Spiderman...

- La punyetera sèrie Lost està acabant la que esperem serà la penúltima temporada.

- Els programes de Toni Soler Crackòvia i Polònia, l'únic visible de la televisió.

- La nova de Star Trek té bona pinta.

- El vídeo de la rossa tonta.

Watchmen

Hola, sóc el director Zack Snyder. Com que em vaig podrir de pasta amb 300, repetiré la jugada amb una altra adaptació de còmic que sigui cool i modernuki... Sabent que la gent és tonta, quins ingredients hauria de tenir?

- Una història convincent, on un grup de superherois conviuen amb la gent normal i lluiten pel seu reconeixement com una minoria més, que és una cosa que no s'ha fet mai abans.

- Una mescla absurda de gèneres: una mica de cinema negre, acció en plan Jackie Chan, thriller polític, quelcom de drama i algun toc de ecologisme, més que res per quedar bé.

- Escenes de violència i sexe gratuïts que no venen a cuento de res però són coses que sempre agraden, mira.

- Un grapat de personatges més sosos que un gelat d'aigua encapçalats per un protagonista, el Búho, que sembla un Batman descafeinat, així la gent sap qui és el bo. Si algun personatge té una engruna de carisma (Rorsach) no el fem sortir massa no fos cas que ens quedi una bona pel·lícula.

- Una banda sonora molt bona, és veritat, però que no encaixa ni de conya.

- Ah, i sobretot que duri 166 minuts, que és el que està de moda.


Puntuació: 5/10.

Slumdog Millionaire

La graaan sorpresa dels Oscar d'aquest any: 8 estatuetes, al meu parer, ben merescudes, per ser un bon film en un any on hem patit crims contra la humanitat com El niño con el pijama te ralla, Vicky Listilla Barcelona, The Spirit, etc.

La pel·lícula que ens ocupa explica com un noi d'un barri marginal de Mumbai (slumdog) participa en el programa de la televisió índia 50x15. Dóna la casualitat que cada una de les preguntes coincideix amb moments clau de la seva vida, així que encerta totes les respostes fins arribar a la gran final. Quan s'atura el programa per continuar l'endemà, el presentador s'encarrega de que la policia se l'endugui.

L'estructura de 2 línies temporals sempre funciona bé; una pel moment actual del programa, i una sèrie de flashbacks que ens mostren la difícil vida del protagonista. Aquests records ens mostren els moments més durs, on veiem una Índia real molt diferent de la happy Bollywood. D'altra banda, també hi ha escenes cursis i ensucrades, molt ensucrades, però sense arribar als nivells diabètics de Amelie, per exemple.

Destacables també les premiades fotografia i música, amb ball final inclòs.

En fi, una bona opció de tarda de diumenge (ok ho reconec, no quedaven entrades per Watchmen...).

Nota: 8/10.

The curious case of Benjamin Button

Podem dir que és la típica superproducció de Hollywood, de llarga duració, impecable tècnicament, buscant tocar la fibra sensible, i amb actors de renom.
La veritat és que les quasi 3 hores no es fan massa llargues (excepte si t'estàs pixant des del minut 37...), i la pel·lícula es deixa veure per la originalitat de la història, el bon treball dels actors i els brillants efectes especials que fan variar l'edat de Brad Pitt. La resta, un guió que acaba sent previsible i que a vegades és més trampós que l'anunci de la coca-cola.
Nota: 7/10.

- L'autèntica recomanació del dia és una sèrie que he començat a veure encara que ja porta 5 temporades: The Office. Indescriptible el paperàs de Steve Carell (que ja el vam veure a la molt recomanable Virgen a los 40). Interpreta un jefe gracioset i insuportable, i realment eclipa els altres personatges de la sèrie.
Em sembla que ha guanyat bastants premis Emmy, però el meu equip de documentació no té ganes de comprovar-ho.