Final de Lost

Amb aquest títol, guanyaré unes quantes visites google de dèbils mentals que (creuen que) quan sàpiguen el final de perdidos trobaran la pau interior.

Mirada de "jo ja sé el final i és una puta merda"

Bé, darrerament he estat criticat per parlar poc de cinema en un blog que suposadament ha de comentar les novetats que ens arriben de Hollywood. La resposta a aquesta gent és que podeu anar a veure Cuarta fase, analitzar-la al vostre blog, i volar-vos el cap amb una escopeta de doble canó.

Mirada de "si amb avatar ja us volíeu suicidar, espera't a veure Cuarta fase"

Parlar sempre d'aquest topic és més complex del que us penseu:

- No he tingut gaire temps per anar al cine, i no vull fer recomanacions basades en el que he sentit, que ja m'he enganxat els dits més d'una vegada.

- Tampoc exposaré la meva opinió sobre la llei del cinema en català, ja que no puc evitar que m'importi tres collons. Passotisme? Mandra? Desencís? Digues-li com vulguis.

- Respecte la gala dels premis Gaudí, he provat de seguir-la però als 5 minuts he patit una greu reacció alèrgica i m'han hagut d'injectar cortisona al cul abans que se'm tanqués la glotis.

Així doncs, seguiré descarregant la meva ira sobre el teclat de l'ordinador. Seguiré explicant colpidores històries de superació personal com l'anterior. I, sobretot, seguiré parlant de Shark attack 3: Megalodon (per cert, emesa fa poc per tv3 d'acord amb els seus estàndards de qualitat).

Molts atents a la següent escena, em suscita milions de comentaris però em quedo amb el salt olímpic inicial, i amb el tio de la moto aquàtica que es dirigeix decididament cap a la seva mort incapaç de maniobrar.