Traduïda aquí com En tierra hostil per un ximpanzé amb cromosomes de menys, The hurt locker explica la feina que fan els tècnics d'explosius a l'Iraq. Està nominadíssima als oscars i em sembla que per mèrits propis, si més no amb més justícia que altres pel·lícules que no esmentaré per cansament però que tots sabem de què parlo.
The hurt locker acumula unes quantes escenes d'actuació dels especialistes de l'exèrcit dels EEUU en desactivació de bombes, totes elles amb una tensió que es podria tallar amb una serra mecànica i molt ben resoltes. També mira de profunditzar en els personatges, sobretot en les diferents maneres de prendre's la vida quan estàs amb un peu a l'altre barri. I per aquí també se'n surt prou bé.
En definitiva, i per primera vegada aquest 2010; em mullo i la recomano aferrissadament.
I això que està dirigida per una dona! (és bromaaa, feminazis)
9 comentaris:
Me l'apunto, Sergi. I a més, de la darrera ex (que en té d'altres) d'en Cameron. A fer-li la competència al molt putes s'ha dit!
Apuntada queda. Gràcies. Garantit que no ix cap bestiola de color blau?
Apuntada queda. Gràcies. Garantit que no ix cap bestiola de color blau?
Cap a la llista de pel.lis per veure. Si no m'equivoco la seva ja és la 3a crítica positiva que llegeixo sobre The Hurt Locker. Espero que m'ajudi a superar l'alèrgia a les pelis d'americans a l'Iraq i d'americans salvant el món en general.
No sabia que fessin res de bo. Al proper cop que hagi d'anar a veure una pel·lícula, la veuré. Ja veus que aquí molts confiem en el teu criteri. Segur que faries un paper molt millor que el del Jaume Figueras aquell.
Sr. Sergi, la brometa de la direcció femenina gairebé em provoca un íctus. Que no torni a passar...
Senyor Merdevalista, doncs no en tenia ni idea, realment és un valor afegit. Mercès mestre.
Remitjó, sujuru! Aquí no surten navi, més aviat navy (hehehe).
sal i sucre, tampoc és una pel·lícula antiamericana ni molt menys, però la meva humil opinió és que val la pena.
Albert, moltes mercès!
Dr Muerte, ho sé ho sé... targeta groga.
M'apunto la recomanació.
Baldrick Gargall, farà bé.
Publica un comentari a l'entrada