Ep, però independitzat total. Que per què total? Bé, és un matís molt important que permet diferenciar-me d'altres tipus d'independitzats:
Jo és que sempre he viscut sola i tal
b) La persona, habitualment tia, habitualment choni, habitualment ni-ni, que se'n va a viure amb el novio, 10 anys més gran que ella. També molt satisfeta d'haver marxat tan jove de casa dels pares.
La seva independència té mèrit, sí, però no pas més que la de qualsevol prostituta nigeriana de les rambles.
c) Erasmus. No parlaré malament d'aquests entranyables borratxos pel respecte que em mereix el Col·lectiu de Sueques de Dinou anys Allotjades a la Residència del Costat de Casa. God Bless Them.
Per això, puc anunciar amb el cap ben alt, que després d'anys suant sang per compaginar feina i estudis, em puc permetre una miserable habitació en un pis de merda a compartir amb 3 desconeguts, que vés a saber si són psicòpates, violadors, o seguidors de l'espanyol.
14 comentaris:
Enhorabona, supose. I sort amb els companys, no el vulguen fer servir a vostè de peluix per follar-se'l davant la webcam.
Ara, vull una aclariment, que tenim una disputa aquí a casa. A que la foto de la Hilton, il·lustra la paraula "puta" que la precedeix, i no el paràgraf dedicat a la choni que va darrere?
Grup A i sense discutir. Que de teleoperadora n'aprens molt.
Felicitats! Espero que els companys no siguin com la meva o el canvi (suposo) que seria a pitjor. Sort!
Siguin com siguin els companys felicitats. I en quant pugui visqui sol.
Felicitats!! Jo en canvi acabo de descobrir que no m'agrada viure sola i als meus 36 torno a ca la mama. "Ole mi potorro". Però que consti que jo a casa sempre he compartit despeses. Que és una altra manera de ser autosuficient.
Jo no hagués marxat de casa mai.
I si els meus pares no haguessin desmuntat la meva habitació, ni haguessin canviat el pany, ja hi tornaria a ser.
Felicitats i molta sort amb el canvi! La independència, tant individual com col·lectiva, sempre acostuma a comportar importants millores!
Que la força l'acompanyi, senyor Sergi. Així d'entrada com a consell li recomanaria que el primer dia es pixi al marc de la porta de la seva habitació per marcar territori. Però, compte! Abans pregunti si l'inquilí anterior a vostè era rumanès, en aquest cas es pot estalviar l'orina.
Avui vostè es mereix una ovació.
Per cert, jo NO forme part de cap d'aquests col·lectius.
Remitjó: gràcies! Que quedi entre nosaltres, però si alguna habitant de la casa vol que passi per taquilla no m'hi resistiré pas.
Respecte el tema de la foto, té vostè raó. Va ser escriure "puta" al google i surtir la hilton.
Dreamstocry: gràcies! no em recordis els temps de teleoperador...
Srta Tiquismiquis: gràcies! viure sol? Aviam si per quan arribin les olimpiades a Barcelona...
Sal i sucre: fins els 36 ha viscut sola? Déu n'hi do! Veja'm jo si aguanto fins els 26!
Pere Llufa: els meus pares llogaran l'habitació als presos de guantánamo si cal. Serà complicat que hi torni.
Albert: gràcies! Com a mínim no he hagut de fer referèndum.
Markutis: gràcies mestre! les noies ja m'han dit que si deixo gotetes fora del vater me la tallen. I li asseguro que no és conya.
Josep: gràcies! No calia l'aclaració, ja sabem que vostè és dels bons!
Felicitats Sergi! Espero que aquesta nova etapa t'aporti grans experiències que et siguin de profit.
PD: Si els teus companys de pis són de l'espanyol, emporta't el pinxo de casa, que rostidets estan de mort! jeje ;)
De moment només ets una autonomia que comparteix estat amb altres 3 autonomies. Encara que tu siguis autosuficient i els altres siguin subvencionats. A que em recorda això?
Ostres, però això és una independència a mitges perquè no viuràs pas sol!...sí, sí...que la força t'acompanyi (3 desconeguts?!).
Xavi: gràcies! Confirmat: cap perico.
Cetina: jo em veig més aviat Euskadi; amb un concert econòmic de puta mare, i el que em sobra per l'estat.
Noa Literal: no sigui aixafaguitarres! Ni ensumanúvols, que no sé que es però sempre m'ha fet molta gràcia.
Publica un comentari a l'entrada