Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dijous, 14 d’octubre del 2010

Les cròniques de Sèrbia

Només trepitjar l'aeroport Nikola Tesla, hom s'adona que Sèrbia és un país molt acollidor. He dit acollidor? Volia dir acollonidor, ja que es veu tot molt deixat i cutre, i l'aspecte dels serbis fa pensar que en qualsevol moment rebràs un tret al cap. De fet, gran part de la població ni tan sols vesteix roba de marca. Trist però cert; això està passant ben a prop de la pròspera Europa, senyors meus, i amb el vist-i-plau de la comunitat internacional.

El primer que vaig fer va ser canviar l'efectiu que portava per dinars serbis. Estava una mica preocupat perquè no em vaig enrecordar de treure diners abans de sortir del Prat i tan sols portava un bitllet de 50 €. Doncs bé, va resultar que va ser suficient per menjar, moure'm en taxi, sortir de festa i convidar a un parell de rondes a tota la clientela.

La rotulació en cirílic facilita molt la localització als turistes. FAIL


Belgrad és una ciutat grisa, trista, lletja i bruta, fins i tot comparada amb la Barcelona més socialista. El que més em va agradar és el Danubi, un riu que amaga tanta història i cadàvers amb peus de ciment, a més és la zona de festa gràcies als vaixells - discoteca que s'hi troben amarrats.

Per cert que hi trobaran una gran vida nocturna. Cal dir que la noia sèrbia tipus és espectacular: alta, morena, esbelta, i ulls blaus oceànics. A més, són molt inteligents i tenen un fort caràcter: qualsevol d'elles té més collons que els 7,5 milions de catalans junts.

No hi ha problemes per aparcar. Literalment. FAIL


El menjar és un dels punts forts del país. Per esmorzar, n'hi ha suficient amb un vurek de vedella, un pastís de carn picada i ceba de 300g, que permetia anar tirant durant tot el dia sense haver de menjar res més. Com a molt, un pljeskavica (super-maxi-hardcore-hamburguesa) abans d'anar a dormir. Sensacional.

Els vaixells-cafeteria del riu conviden a passar-hi una estona. FAIL

L'esdeveniment principal del cap de setmana passat havia de ser la marxa de l'orgull gay al centre de la ciutat. Els anys anteriors que s'havia convocat mai s'havia arribat a realitzar a causa de les amenaces del Partit Nacionalista, però aquesta vegada estaven ben decidits a no cancelar-la. Els homòfobs s'anaven calentant (en el mal sentit de la paraula) a mesura que arribava el dia, guarnint les parets de la ciutat amb pintades de Us estem esperant, Orgull gay = Vergonya sèrbia i No a la terra de Sant Sava. L'amfitrió i els seus amics ens van advertir que no hi anèssim: "qualsevol que s'acosti demà al centre és subnormal".

Al fons granades de fum de la policia i en primer pla una nena amb sudadera rosa. fotoFAIL.

Necessitaria un altre post per explicar tot el que va passar durant aquelles hores, així que només diré que l'adrenalina secretada va ser comparable a la del que hagi corregut els sanfermines o desembarcat a Normandia. Pel que sembla, aquesta setmana els serbis estan de festa major.

En fi, hi ha molt a parlar sobre l'assumpte i poc temps. Potser un altre dia.

Laku noc, Beograd.

12 comentaris:

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Vigila que aquest paios son la causa de tots els darrers conflictes bélics a Europa.

Dr. Muerte ha dit...

Espero que el riu mai baixi gaire de cabal.. hi tinc allà masserant uns quants cossos.

Remitjó ha dit...

Tot i així va tenir vostè sort. Els més fills de putes estaven a Itàlia...

Txisky ha dit...

No trigaran en ficar-se en una altra guerra, aquests desgraciats!.

sànset i utnoa ha dit...

Home, si el que t'agrada és el turisme d'alt risc en tindries prou fent cap a la ronda de dalt en hora punta...

*Sànset*

Mike Tracking ha dit...

Miri que en veure les revoltes, vaig relacionar ràpidament que vostè n'era l'incitador. No ens enganyi i digui'ns la veritat!

Llesca ha dit...

Sr. Sergi, no cal prendre's el fet de no lligar d'aquesta manera, agafant i anant a una desfilada gay. O vostè va anar a fotre canya(en el mal sentit de l'expressió)?

Anònim ha dit...

Ha tornat! I viu! Quan la gent viatja, normalment, en tornar, es deprimeix en arribar a Barcelona. Aquesta mena de turisme, almenys, impedeix que això passi.
Què diu?! Va anar al centre aquell dia?

Sergi ha dit...

CETINA, veient com el caràcter que gasten, no m'estranya res.

Dr Muerte, vaig pensar en vostè quan vaig veure unes taques de sang al pont. I no és broma.

Remitjó, al psoe-riodico he llegit que eren els mateixos, que volen evitar l'entrada de Sèrbia a la UE. Fills de puta ho eren, això segur.

Txisky, jo crec que no es mengen els torrons.

Sànset, aquí tenim diverses opcions de turisme extrem, com ara l'estació de tren de Castelledefels o el tibidabo.

Mike Tracking, m'agradaria poder dir-li que sí, però no vaig poder fer res més que afegir-me al sarau.

Llesca, vam apostar a cavall guanyador i ens vam unir al grup homòfob llençapedres. Per cert, qui li ha dit que no vaig lligar?

Albert, no em podia perdre un esdeveniment de tal magnitud. Em dec als meus seguidors.

Josep ha dit...

He llegit l'entrada tres vegades i no hi trobe sexe ni violència.
O jo no sé llegir entre línies, o vostè es fa vell.

Sergi ha dit...

Té tota la raó, mestre. Ja fa temps que el blog s'està convertint en una merda de diari personal d'adolescent choni.
Es nota que no tinc tanta mala òstia com abans, però li asseguro que estic prenent les mesures adequades per reconduïr la meva vida.

Vernet ha dit...

joder, que be que ens ho vem passar amb els radikals tio, sempre recordarem allo de "ugi ugi ugi pederaaaaa" ...