Tots vostès han penjat vídeos de cançons gracioses, o ja oblidades, o que fan una mica de ràbia. I sí, molt bé, hem fet tots unes risses. Tots? No, jo no.
Vull aprofitar aquesta oportunitat que se'ns ha brindat per exorcitzar un dels pitjors records de la meva infantesa. Resulta que, quan era jo petit i indefens, els meus pares eren molt de sortir fora de Barcelona els caps de setmana. I això comportava trajectes llargs en cotxe. Molt llargs.
Es veu que, en aquella època, només teníem pressupost per un cassette. L'escollit era un guateque del Duo Dinámico. 8 minuts la cara A, 7 minuts la cara B. Ah, però llavors no durava massa la tortura, dirà el cretino de torn. Doncs sí, perquè quan s'acabava el cassette, cap problema: Torna-la a tocar, Sam.
El cel s'està ennuvolant. Es distingeix una tempesta elèctrica a l'horitzó. La verge de Santa Maria del Mar vessa llàgrimes de sang. La ciutat s'estremeix. Els nens ploren, els gossos lladren, i ningú sap perquè.
Benvinguts a l'infern.
13 comentaris:
MM a mi em passava amb dos cintes: Nostalgicos carrozas i mocedades.. la unica excepció divertida La Trinca.
L'acompanyo en el sentiment.
Hòstia, habemus trauma !!!
I alguns pares encara es pregunten per què els fills els entaforen en residències i no els van a veure mai més...
Ei, aquest també el té mon pare!
Hem de reconeixer que els marrecs també se les gasten, i com de farts estarien els nostres pares de sentir els parchis. Pitjor ho tenen els d'ara amb el Bob Esponja.
Hi ha res millor que una combinació de música horrible i traumes infantils? Jo crec que no.
Anava a dir que el Duo Dinámico ara semblen igual de joves, però més aviat seria que llavors ja semblaven unes mòmies.
Ningú va avisar la DGAIA?
... la de traumes que apareixeran aquesta nit...
Els autors de l'himne a la pederastia: quince años tiene mi amor!.
Quina tortura més severa! I no es queixava de forma insistent per a evitar que anés sonant un cop rere un altre? No li feien cas?
I què en pensa la convenció de Gingebre d'això?
Així vos ja teniu una edat!
Gràcies a tothom pel suport.
Noa, que de petit em martiritzessin amb el Dúo Satánico no implica que jo tingui "una edat". Vostè ha vist més olimpiades que jo, senyora meva.
Publica un comentari a l'entrada