Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

divendres, 28 de gener del 2011

He perdut el mòbil

Sí, aquest és el típic post on una anècdota merdosa desencadena una sèrie de reflexions encara més merdoses sobre l'agetreada vida muderna i la societat de consum. Foteu-vos.

Resulta que fa uns dies vaig perdre el mòbil. Les circumstàncies d'aquest desafortunat incident, xafarders fills de puta, no els interessen gens. Jo estava tranquilament esnifant coca sobre els pits d'una sueca prenent una fanta i quan vaig agafar la jaqueta ja no hi era.

Devia ser el cabró del Steve blowJobs


Encara no he tingut temps per passar per Potafone ni Mórbidastar per comprar-me un nou pepino de mòbil que m'elevarà d'entre la mediocritat i els deixarà a tots en ridícul (al qual ja hi estan acostumats). Així doncs, he pogut gaudir de la sensació de llibertat que proporciona el fet de no estar esclavitzat per un petit aparell electrònic. No he d'estar pendent de trucades o sms en moments inoportuns. No estic localitzable. No puc improvitzar en una nit de festa. Si tingués qualsevol problema amb el cotxe, el meu únic recurs seria fotre'm a plorar com una nena de guarderia fins que algú amb mòbil em doni un cop de mà. Hòstia...

Se m'està anant la reflexió a fer punyetes, o sigui que ho deixem aquí. Ja poden abaixar-se la bragueta i continuar amb allò que estaven fent.

6 comentaris:

Remitjó ha dit...

Potser si encara no els han retirat per sempre més, encara pot fer-ne servir un d'aquests

Josep ha dit...

A veure si ho endevine: vostè els dels que podia eixir de casa sense claus, però no sense mòbil. Oi?

Anònim ha dit...

No n'entenc gaire de mòbils i aquest desgraciat incident m'ha fet venir al cap una pregunta: quan es perd el mòbil, cal canviar el número? Feina tindrà si l'ha de donar a tothom...

RaT ha dit...

vostè usa a les sueques per a aquests menesters???

El senyor gerent ha dit...

Fanta? ha dit vostè ... Fanta?

Dr. Muerte ha dit...

Jo no he tingut mai mòbil i mai m'ha fet falta. Són tots vostès uns nenes.