El fet és que m'he atrevit a traspassar l'última frontera. He anat un carrer més enllà per comprovar si és cert tot allò que diuen del Caprabo. Que és més barat, que els carritos són més lleugers, que les olives són més verdes. Visc la vida al límit i no em vull perdre cap experiència. Anem a pams:
Marques: sens dubte al Caprabo hi trobem una oferta més àmplia i variada. El millor exemple el trobem en el gazpacho Alvalle: m'ha elevat les papil·les gustatives a un nivell d'èxtasi mai conegut abans. És com la píndola vermella de Matrix en format líquid: ara el gazpacho hacendado em sembla vòmit de cabra.
Preu: en aquest aspecte els supermercats valencians guanyen la partida, però per poc. També és cert que Caprabo cobra la bossa de plàstic pels qui anem a comprar tal i com vàrem venir al món, amb l'afegit d'una samarreta de propaganda i uns texans vells. La qual cosa em sembla una magnífica mesura a favor de la conservació del medi ambient.

Aquest és el caixer que li ha cobrat la bossa de plàstic al Predator
Plats preparats: aquí és on la cadena basco-catalana guanya per golejada. Es tracta d'un punt molt important pels joves que no tenim
Fil musical: radiofòrmula patxanguera en ambdós casos, és a dir, m'encanta.
Caixeres: les caixeres de Mercadona són en general
Conclusions: encara no n'he tret cap conclusió definitiva, però em sembla que allargaré aquest post una mica més i en faré la meva Tesi Doctoral.