Transformers 2

El hombre es el unico animal animal que tropieza dos veces con la misma piedra

A veure, la cosa no comença malament: una mica de pim pam pum ben rodat, Megan Fox passejant-se per allà com si estigués en una sessió de fotos (lo qual no és dolent), i humor típic americà (gossets copulant, la mare de Sam amb indigestió de bizcochos de maria...). De fet, es pot demanar més???

El problema és que és massa llarga (cal que duri 150 minuts¿?). Amb tanta ostia entre robots, al final no sabia si estava veient Transformers 2, Terminator 4, GIJOE 1, o Cortocircuito 3.

Final destination

Tot va sobre rodes: madrid se quema, Barcelona es comença a inundar de guiris, sorgeixen "brotes verdes" que indiquen el principi de la fi de la crisi... Però el que realment omple l'horitzó d'esperança és que... tindrem Destino Final 4!

Efectivament, vull trencar una llança a favor d'aquesta saga. Un alè d'aire fresc en un gènere tant sobat. Cadascuna de les tres que hem vist manté una tensió i sorprèn a l'espectador. En definitiva, entreté, que és el que busco quan vaig al cine.

Els accidents inicials que desencadenen les morts són sempre espectaculars i realitzats impecablement: l'explosió de l'avió a la primera, la muntanya russa de la tercera, o el metro descarrilant... Però em quedo amb la impressionant ostia en cadena de l'autopista (de la 2a part): impacta més que 40 anuncis de la DGT.

A part d'això, cadascuna de les morts està molt elaborada, i ens recorden que quan una sèrie de circumstàncies es dónen juntes, pot passar qualsevol cosa (que m'ho diguin a mi...).

Terminator Salvació

Partim de la base de que sóc fan de Christian Bale, no només per ser bon actor sinó pel seu bon criteri a l'hora de triar guions. L'hem vist a El truco final, American Psicho, el Maquinista, les dues de Batman, etc... Així que per mi aquest tio és garantia de bona qualitat.

Segon punt: el director, McG, el de los Ángeles de Charlie. No hace falta que me dises nada más.

La pel·lícula: val la pena. Potser pertany més al gènere d'acció que de ciència ficció, perquè són 2 hores amb canya de la bona. Però també agradarà als fans de la saga original, amb alguns detalls que en fan referència (com la cançó de Guns'n Roses). I sobretot, està per damunt de la avorridota 3a part.

Ok, a partir de la meitat ens olorem que la cosa és més McG que Christian Bale, més que rés perquè va acumulant escenes d'acció una darrere l'altre sense massa sentit, amb un argument forçat amb algunes incoherències, i acaba sent un festival metralleta, això sí, espectacular.

Però jo pago a gust els 6 € de l'entrada només per tornar a sentir el

CHA-CHAN CHAN CHA-CHAN. CHA-CHAN CHAN CHA-CHAN.

Star Trek XI

En el panorama actual, tot el que ens arriba de Jolibut són seqüeles, preqüeles, remakes, adaptacions, spin-off, trilogies, spin-off de preqüeles, remakes de adaptacions, trilogia de seqüeles, bla bla bla...

El cas és que, per estadística, a vegades la cosa surt bé.

El tal J.J. Abrams, el director de Star Trek, és un geni de l'entreteniment pur i dur, s'ha de reconèixer: Lost és la sèrie més seguida dels últims anys, Cloverfield també és molt recomanable, i Star Trek, doncs sí senyors, és bona. Són dues hores que es passen volant veient un film visualment espectacular, que respecta l'original i que deixa bon sabor de boca.

Ai, si el director de Dragon Ball hagués pres exemple...

Uwe Boll

Per aquells que no el coneguin, la millor frase per definir Uwe Boll és el pitjor director de la història. Aquest senyor s'ha especialitzat en adaptar videojocs per fer alguna cosa que vol ser una pel·lícula. Resultat: una sèrie de subproductes infumables que només serveixen per torturar els presos de Guantánamo.

No direm la llista sencera d'atemptats que ha comès aquest home. Només parlaré de la única que he vist sencera: House of the Dead. Fugiu d'aquesta com de la grip porcina.

Per què la vam aguantar fins al final? La vergonya aliena inicial va deixar pas a un riure descontrolat dels que oxigena els pulmons i allarga la vida. Els 7 euros invertits els vam donar per bons, ja que encara generen comentaris entre els innocents que vam anar al cine aquell fatídic dia.

El guió no té ni cap ni peus, els efectes especials són cutre-caseros a més no poder, els actors sembla que se n'enfotin, i tot plegat roça constantment la paròdia. Però sense ser-ho.

Dit això: la perseverància d'aquest home és digne d'admiració. CAP de les seves pel·lícules ha recaptat ni la meitat del que van costar. Com que ningú dóna un duro per ell, ha muntat la seva pròpia productora per seguir lluitant en el que creu. I torna, seeempre torna, i té projectes i més projectes... Tots hauríem de ser una mica com Uwe Boll.

Una mica només.

La Passió

Ja s'ha acabat la Setmana Santa, moment en què és tradició recrear el dolor i les tortures de Jesús amb les escenes de la passió, la crucifixió, o escoltant algun àlbum de Amaral.

Com que no he vist cap pel·lícula (no se acepta DB Z evolution como película) només aprofitaré per recomanar La Pasión de Mel Gibson. És didàctica, està impecablement realitzada, inclosos els diàlegs en arameu i llatí, i és violenta, així que no es pot demanar més.

Només diré que surt la Monica Belluci, que és un nom que em farà pujar punts en el ranking de google.

Dragon Ball Evolution

Aquesta ha estat una setmana tràgica per la humanitat:

- Corea del Nord prova míssils intercontinentals.

- Obama es fa colega de Zapatero.

- Divendres s'estrena Dragon Ball Evolution, un insult a la memòria dels fans de la sèrie i al bon gust en general. Adolf Hitler? Un innocent trapella al costat del director.

Però també hi ha notícies esperançadores que ens fan veure la llum al final del túnel:

- Senyores i senyors, torna l'autèntic Sam Raimi amb Drag me to Hell. A veure si aquesta vegada no la lia com amb Spiderman...

- La punyetera sèrie Lost està acabant la que esperem serà la penúltima temporada.

- Els programes de Toni Soler Crackòvia i Polònia, l'únic visible de la televisió.

- La nova de Star Trek té bona pinta.

- El vídeo de la rossa tonta.