Dia de la Cançó Casposa

Tots vostès han penjat vídeos de cançons gracioses, o ja oblidades, o que fan una mica de ràbia. I sí, molt bé, hem fet tots unes risses. Tots? No, jo no.

Vull aprofitar aquesta oportunitat que se'ns ha brindat per exorcitzar un dels pitjors records de la meva infantesa. Resulta que, quan era jo petit i indefens, els meus pares eren molt de sortir fora de Barcelona els caps de setmana. I això comportava trajectes llargs en cotxe. Molt llargs.

Juro davant de notari que el pentagrama invertit satànic és original

Es veu que, en aquella època, només teníem pressupost per un cassette. L'escollit era un guateque del Duo Dinámico. 8 minuts la cara A, 7 minuts la cara B. Ah, però llavors no durava massa la tortura, dirà el cretino de torn. Doncs sí, perquè quan s'acabava el cassette, cap problema: Torna-la a tocar, Sam.

El cel s'està ennuvolant. Es distingeix una tempesta elèctrica a l'horitzó. La verge de Santa Maria del Mar vessa llàgrimes de sang. La ciutat s'estremeix. Els nens ploren, els gossos lladren, i ningú sap perquè.

Benvinguts a l'infern.

Un altre motiu per votar una opció independentista

Se m'han caigut els collons al terra quan m'he assabentat de la pol·lèmica que ha obert Jesse Eisenberg per confessar, al programa de Conan O'Brien, que es va sentir humiliat al Hormiguero. Al youtube podeu trobar el tall corresponent a ambdós programes i la contrarrèplica subnormal de Pablo Motos. Em nego a penjar al meu blog cap video on surti aquest tio.

He de confessar que tinc cert apreci a Eisenberg. Zombieland és una estupenda pel·lícula, i cal esmentar que tot aquell que encara no ha vist The social network és un fill de puta.

D'altra banda, el millor que puc dir del hormiguero és que tan de bo ressucités Hitler el temps just per a fer sabó amb Pablo Motos. Cada vegada que tinc la desgràcia de topar-me amb el seu programa, la vergonya aliena recorre les meves venes i pateixo com una mare pels pobres desgraciats que es veuen inmersos en aquell tsunami borderline.

Votaré al partit polític que hagi promès fotre-li la guitarra pel cul

Tot aquest incident de merda és reflex d'un país de baixíssim nivell cultural, on no sap anglès ni la ministra d'exteriors, on triomfa tot allò cutre i chabacano i que menysprea l'èxit a través de la feina ben feta.

Només ens queda l'opció de fotre al camp, d'una manera o de l'altra.

The way

Només hi ha dues coses que em motiven a escriure: les arengues del Senyor Gerent, i les pel·lícules merdoses. Aquesta setmana han coincidit ambdós esdeveniments planetaris, que diria la Pajín amb els seus morrets, així que aquí estic.

The way és un descarat pamflet propagandístic de 131 minuts del Camino de Santiago, patrocinat per la Xunta, tvGalicia, i per mi mateix i tots els garrulos que hem anat passant per taquilla. Més enllà de la gràcia de veure Martin Sheen fent o caminho, la cinta és senzilla i avorridota, reservada exclusivament per als fans del pelegrinatge.

Un altre que vol jubilar-se a la costa del sol

Només se salva alguna escena amb els secundaris graciosos de torn. Un d'ells ja el vam descobrir a Five minuts of heaven i el temps m'ha donat la raó. En Nesbitt ja està rodant les dues parts de The hobbit amb Peter Jackson.

Tinguem en compte també que l'autor d'aquest blog preferia veure Imparable: dirigida per Tony Scott, un tren de mercaderies, emportant-se tot déu per davant, per força havia de molar. Ja saben de quin peu calço.

Em sap greu però no tinc més temps per vostès. He rebut centenars de mails demanant la meva opinió sobre les eleccions, però no diré res perquè sempre he procurat que aquest sigui un espai totalment apolític. Bé, i perquè l'apologia del terrorisme és delicte.

Benvingut Benet XVI

Aprofito que aquest blog ha perdut completament el nord per donar-li l'estocada definitiva: un apunt a favor de la visita papal. Abans de res, he estat cercant pel google algú que m'expliqués els motius concrets per rebutjar l'acte de consagració de la Sagrada Família. Ningú m'ha convençut.

En defensa de la laïcitat? Quan s'hi ha mostrat en contra, el Vaticà? Durant la Inquisició, fa 400 anys? Quina bajanada d'argument. Doncs estic convençut que tots aquests rebels s'han casat per l'església.

Despesa de diner públic? No és una despesa, cretins, és una inversió. Mitjans de comunicació de tot el món se'n faran ressó, i la ciutat es beneficiarà d'una campanya de marketing d'abast internacional. Això ho recuperem en un parell d'estius.

Que uns quants capellans han tocat el cul als escolanets? L'amic Benet ja s'ha disculpat, què més voleu que faci?

La culpa es de los monaguillos que se visten como putas

Qualsevol que hagi viatjat més enllà de Bac de Roda sap que la millor targeta de presentació a l'estranger és ser de Barcelona. La gent et mira automàticament amb bons ulls i s'incrementen les probabilitats de follar en un 80-90%. I tot això, a més de que la ciutat ho val, és gràcies a actes com aquest, al pas del Tour, a Woody Allen, a fotos massives de gent en boles, i un llarg etc.

Per tant, demano una mica més de seny i menys rauxa. La rauxa porta a la por, la por porta a l'odi, i l'odi porta a escriure blogs de merda.

Visca el Dia de la Hispanitat

Allò que dèiem. De vegades, els assassinats, els genocidis, les tortures, les neteges ètniques i els esquarteraments estan plenament justificats per evitar mals majors. Sí, és una de les lliçons que m'han ensenyat els meus amics del Partit Nacionalista Serbi.

Doncs bé, estem d'acord en que la matança d'indígenes a mans dels espanyols durant la Conquista va ser tot un encert. De la mateixa manera, el tunning del cotxe del almirante Carrero Blanco per part d'ETA també va agradar a petits i grans en el seu moment.

Li van posar una multa per "saltar-se" un semàfor?

Ja m'estic anant per les branques. El que volia dir és que no ens falten motius per repetir una massacre com la de Hernán Cortés i companyia. Llavors sí que celebraria el 12-O com un patriota espanyol més.

Les cròniques de Sèrbia

Només trepitjar l'aeroport Nikola Tesla, hom s'adona que Sèrbia és un país molt acollidor. He dit acollidor? Volia dir acollonidor, ja que es veu tot molt deixat i cutre, i l'aspecte dels serbis fa pensar que en qualsevol moment rebràs un tret al cap. De fet, gran part de la població ni tan sols vesteix roba de marca. Trist però cert; això està passant ben a prop de la pròspera Europa, senyors meus, i amb el vist-i-plau de la comunitat internacional.

El primer que vaig fer va ser canviar l'efectiu que portava per dinars serbis. Estava una mica preocupat perquè no em vaig enrecordar de treure diners abans de sortir del Prat i tan sols portava un bitllet de 50 €. Doncs bé, va resultar que va ser suficient per menjar, moure'm en taxi, sortir de festa i convidar a un parell de rondes a tota la clientela.

La rotulació en cirílic facilita molt la localització als turistes. FAIL

Belgrad és una ciutat grisa, trista, lletja i bruta, fins i tot comparada amb la Barcelona més socialista. El que més em va agradar és el Danubi, un riu que amaga tanta història i cadàvers amb peus de ciment, a més és la zona de festa gràcies als vaixells - discoteca que s'hi troben amarrats.

Per cert que hi trobaran una gran vida nocturna. Cal dir que la noia sèrbia tipus és espectacular: alta, morena, esbelta, i ulls blaus oceànics. A més, són molt inteligents i tenen un fort caràcter: qualsevol d'elles té més collons que els 7,5 milions de catalans junts.

No hi ha problemes per aparcar. Literalment. FAIL

El menjar és un dels punts forts del país. Per esmorzar, n'hi ha suficient amb un vurek de vedella, un pastís de carn picada i ceba de 300g, que permetia anar tirant durant tot el dia sense haver de menjar res més. Com a molt, un pljeskavica (super-maxi-hardcore-hamburguesa) abans d'anar a dormir. Sensacional.

Els vaixells-cafeteria del riu conviden a passar-hi una estona. FAIL

L'esdeveniment principal del cap de setmana passat havia de ser la marxa de l'orgull gay al centre de la ciutat. Els anys anteriors que s'havia convocat mai s'havia arribat a realitzar a causa de les amenaces del Partit Nacionalista, però aquesta vegada estaven ben decidits a no cancelar-la. Els homòfobs s'anaven calentant (en el mal sentit de la paraula) a mesura que arribava el dia, guarnint les parets de la ciutat amb pintades de Us estem esperant, Orgull gay = Vergonya sèrbia i No a la terra de Sant Sava. L'amfitrió i els seus amics ens van advertir que no hi anèssim: "qualsevol que s'acosti demà al centre és subnormal".

Al fons granades de fum de la policia i en primer pla una nena amb sudadera rosa. fotoFAIL.

Necessitaria un altre post per explicar tot el que va passar durant aquelles hores, així que només diré que l'adrenalina secretada va ser comparable a la del que hagi corregut els sanfermines o desembarcat a Normandia. Pel que sembla, aquesta setmana els serbis estan de festa major.

En fi, hi ha molt a parlar sobre l'assumpte i poc temps. Potser un altre dia.

Laku noc, Beograd.

Un pirado suelto por Belgrado

Així titularien els amics traductors el meu proper viatge si se'n fes una esbojarrada comèdia americana, cosa bastant probable.

Enmig d'aquest allau de deures i treballs que em manen des del cole, fins i tot un superdotat (en tots els sentits) com jo necessita un cert descans de tant en tant. Per això marxo a Iugoslàvia Sèrbia i Montenegro durant uns dies per desconnectar de la rutina. Es veu que aquella gent treballa molt bé el tema genocidis i neteges ètniques, així que provaré d'estudiar les seves tècniques tradicionals per aplicar-les al nostre país i reduïr de manera industrial el nombre de subnormals residents (el 94% de la població aprox.).

Tinc pendent una partida de poker al Casino Royale de Montenegro

No voldria que ningú pensés malament, així que ara que hem fet unes risses, netejaré la meva imatge aclarint el motiu real de la visita: practicar turisme sexual. Amb menors, a ser possible. Uns ho anomenaran "viatge de plaer"; els altres "delicte"; a mi m'agrada més emprar la paraula simbiosi. Pels qui no vau acabar l'ESO, definim simbiosi com l'intercanvi d'interessos entre dos individus de diferent espècie. En aquest cas, elles busquen europeus occidentals atractius i adinerats, i jo busco sexe fàcil. Tots hi sortim guanyant.

Tindran notícies meves la setmana que ve. Sempre que no acabem com els motxileros de Hostel, evidentment.