Zack & Miri make a porno

Un dels (molts) comptes pendents que tinc és repassar la cinematografia de Kevin Smith, l'aclamat director de Clerks (que no he vist) i altres.

Sembla que no he començat amb la seva obra mestra, perquè la que ens ocupa em va deixar bastant fredot, avorridot, fins i tot una mica carod.
Va de dos amics que passen per un mal moment econòmic, i l'única solució possible passa per rodar una porno. No està del tot malament, però no deixa de ser una altra pel·lícula caxonda americana més, amb els seus bons gags (ah! alerta amb el sopar d'antics alumnes), i el típic toc romàntic. És a dir, un parell de riallades i cap a casa.

En fi, una peli més tonta que un calamar de silicona, però suficient per entretenir-se una estona.

Puntuació: 6/10.

La trilogia de Bourne

I'm back.

Doncs sí, aprofitant que em van regalar l'edició col·leccionista d'aquesta trilogia.
Una de les millors sagues de cinema d'acció i d'espies, marcant un abans i un després en aquest tipus de cinema, i si no, només cal veure les 2 últimes de Bond, un plagi (perdó, homenatge) de l'estil de la saga Bourne.

Característiques?

- Un guió creïble i treballat, amb girs constants i sense sortides de to.

- Escenes d'acció realistes, persecucions adrenalíniques i viatges per tot el món, tot ben integrat a la trama.

- Un actor protagonista amb la cara de ciment armat, interpretant un tio dur pero que es persona neng, que es cabreja quan li maten la churri, i no té gadgets ni invents del pal.

Podria fer una llarga tesi sobre Bond vs Bourne, però és qüestió de gustos, i a més no em dóna la gana.

Per cert, amb el DVD venen uns extres, per fi, dignes; escenes eliminades, finals alernatius, i els típics making-off.

PD: Menció especial pels crèdits finals, a ritme de Extreme Ways, de Moby.

Puntuació: 9/10.

W

El dia del impeachment de Obama, La 2 va emetre oportunament aquesta recent biografia no autoritzada del controvertit George W. Bush. Està dirigida per Oliver Stone (amiguet de Fidel Castro) o sigui que és fàcil d'imaginar el to de la pel·lícula: li fot canya de la bona. Ens mostra el personatge des de jove, com un borratxo i un impresentable, i després en el seu ascens al poder i el seu primer mandat, un ignorant, un titella dels lobbies, un patós, etc etc. També mostra la relació amb son pare, i les suposades revelacions divines que li mostren el camí.

Els actors ho fan molt bé, interpretant els personatges que l'envolten: la seva resignada dona Laura, el mesurat Powell, Cheney, Rumsfeld... I el que fa de Bush la clava també.
Total, que és una bona manera de fer-se una idea de com han funcionat les coses a la Casa Negra (abans Casa Blanca).
Puntuació sobre 10: un 8, vinga!


P.D: M'havia oblidat posar el link del trailer, perquè us en feu una idea, molt bo.

Minientrada

Per celebrar el meu aniversari us convido a veure la millor escena de tota la història cinematogràfica, que resumeix molt bé la importància dels meus 24 anys d'existència.

The Spirit

Comencem l'any cinematogràfic amb mal peu. Hem anat a veure l'última de Frank Miller amb el bon sabor de boca que ens va deixar Sin City i 300. Però la cosa no va per aquí...

No sé si la culpa és de la qualitat del còmic original, o és que es tracta d'una mala adaptació. La qüestió és que la pel·lícula és dolenta. El protagonista, aquest tal Gabriel Macht, té menys carisma que el porter de la meva escala, i no té gens de química amb la Eva Mendes. La Scarlett Johanson provoca desprendiments de retina amb les seves disfresses, i Samuel L. Jackson 3/4 del mateix. Ah! Alerta amb Paz Vega! No té preu.

El guió és avorrit i no té cap ni peus; no emociona gens, i el que passa en pantalla bàsicament ens la pela. Fins i tot l'estil visual rollo Sin City se'ns fa cutre i mal utilitzat. La gent que havia aguantat tota la projecció sense dormir-se va sortir amb cara de mala òstia, molta mala òstia.

Podria seguir així una bona estona, però faré cas d'aquest discurset vitalista que hem vist a yonkis i no em queixaré més.

Molt bé Sergi, happy new year!

Eternal sunshine of the spotless mind

Fa molts dies que tinc començada l'entrada de "Olvídate de mi", una de les lamentables traduccions de títols originals, tema que mereix entrada a part. Doncs encara que sigui Jim Carrey el protagonista, no estem parlant d'una seqüela de Ace Ventura, sinó que és una curiosa mescla entre ciència ficció i romàntica, i el tio fa un bon paper i tot. La veritat és que no és la típica historieta romàntica que insulta la intel·ligència de l'espectador, i es deixa veure, encara que una mica paranoica. Em va agradar també la fotografia i tal.

Però l'experiència audiovisual del mes ha estat, sens dubte, el meu flamant Gears of War 2. Matar, matar i matar. Pura adrenalina!

No hace falta que me dices nada más.

Forasters

Completada amb èxit rotund l'operació Quantum of Suecia, tornem a la rutina amb un film de producció nacional: Forasters. Explica la història de dues generacions d'una família catalana, de manera que es van intercalant les escenes per mostrar-nos que es repeteixen les mateixes condicons, sentiments, pors, etc.

El cinema català, com l'espanyol, mira de guanyar-se l'espectador amb una mirada propera i costumista. I ho aconsegueix, gràcies a unes bones interpretacions (tots els actors vistos a tv3) i un guió interessant. Així doncs, tenim un supercapítol del Cor de la Ciutat de 95 minuts, i més dramàtic. No està malament, però a mi se'm va fer llargota. Es tracta d'una adaptació d'una obra de teatre i això es nota, i a més el tema de l'obra deu estar més dirigit a un públic com el que omplia la sala, amb una mitjana d'edat de 84 anys.

La bona notícia és que a la web podeu imprimir un 2x1 per qualsevol cine on la projectin, i poder anar al cine per 3€ és un punt important.

Pròximament ens redimirem amb... Ultimatum a la tierra! Yeah.