Valoració de la temporada

Season finale del blog amb un recull de notícies sobre els tòpics que hem treballat durant aquests inoblidables mesos:

- Pel que fa a les reflexions futbolístiques sobre el mundial, trobaran la meva opinió reflectida en el meu proper llibre, titulat Puta Espanya i altres contes.

Bé podria passar per aquí un euromed africà a 140 km/h i trinxar-los a tots

- Respecte l'actualitat cinematogràfica, poca cosa a dir. Però l'última que vaig veure, Kick-ass, sorprenentment bona. Ni Nicolas Cage aconsegueix espatllar aquesta violenta i malparlada conya de superherois.

- Per complaure la senyoreta Literal, explicaré el darrer conflicte amb Mercadona.

Potser alguns de vostès coneguin el gloriós gazpacho hacendado, que proporciona als golden single com jo la dosi diària de vitamines, vegetals, i demés mariconades. Doncs bé, resulta que un dels packs d'ampolletes que vaig adquirir no havia estat correctament envasat i mancava el segell de plàstic que hi ha sota el tap. Tot seguit, em vaig posar en contacte amb el (magnífic, tot s'ha de dir) servei al client de l'empresa valenciana i em van suggerir que el retornés a l'establiment i me'l canviarien. Finalment, com que a la meva companya de pis li havia passat el mateix però se l'havia fotut sense dubtar-ho, no vaig voler ser menys i me'l vaig beure com un autèntic home.

Senyores, senyors, dissenyadors gràfics, escriptors, periodistes, historiadors, metges, filòsofs, empresaris, locutors de ràdio, estudiants, guionistes, mecànics, polítics, mossos d'esquadra, futbolistes, funcionaris, advocats;

Bon estiu.

Un mundial becainero

Fart de que la gent m'aturi pel carrer per demanar-me que actualitzi, fart de que les mares de Barcelona m'ofereixin la més que dubtosa virginitat de les seves filles a canvi d'un miserable apunt, ja que la cartellera no està per etxar cohets, i estic inmers en un litigi amb mercadona del qual parlaré properament, donaré avui la meva experta opinió sobre el mundial que s'està jugant a Nova Zelanda.

Si el partit inaugural Sud-àfrica - Mèxic va ser per tallar-se les venes, el Anglaterra - EEUU d'ahir no va resultar menys lamentable. Quan va marcar Gerrard vaig pensar que potser seria un partit animat, però vam poder comprovar fins a quines cotes de patetisme pot arribar el futbol durant els 80 minuts següents, arribant al seu clímax amb l'espectacular gol dels americans. I tinc entès que l'Argentina - Nigèria anterior també feia sagnar pels ulls. Corea del Sur golejant (ara 2-0 és golejar) Grècia. Quina bona castanya ens espera.

Per cert, abans de l'esmentat partit dels anglesos, vaig llegir (al marca crec) que EEUU seria la selecció revelació de la copa. Com pot ser revelació sense jugar? Si sabem que jugarà de puta mare ja no és revelació no? Periodisme de merda.

Hope

En fi, vaig a lobotomitzar-me per treure'm la cançoneta de la Shakira del cap, i després aniré a votar. Espero que després de l'operació tindré més clar quin candidat triar.

Sentiments envers "la roja"

Vaaa Sergi, no siguis així. Mentre no tinguem selecció catalana haurem d'anar amb l'espanyola no? A més, si aquest any gairebé tots són del barça! No sé, a mi em faria il·lusió veure en Xavi, Iniesta i companyia guanyar un mundial! Com mola!

Com que sóc una persona sense recursos per rebatre tan sòlids arguments, provaré d'expressar els meus sentiments envers la selecció esp... espany... espanyolBUUAAARRGH!... amb un jeroglífic com els que tan de moda estan per aquí darrerament (he dit moda? headshot per mi):

Què diu en Sergi als seguidors de la roja?

Pista: a la darrera imatge hi observem una polla d'aigua passejant pels aiguamolls de l'Empordà.

Males notícies

Per complaure els meus centenars de milers de seguidors, que han rodat un lip dub per reclamar que analitzi Legion, he pogut trobar un forat en la meva apretada agenda de tocar-me els ous per expressar la meva lúcida i brillant opinió.

Doncs bé, males notícies; Legion és un preludi del que ens espera la propera dècada. Repassem l'argument: un grup variupint de personatges amb passat traumàtic es veuen inmersos en una situació completament inversemblant que sobrepassa la seva capacitat d'enteniment, però es veuran obligats a col·laborar si volen superar tots els obstacles. Oh wait... Algú m'ha roçat i m'ha fet recordar...

Prou!

Exacte. No fa ni deu dies que s'ha acabat Lost i ja en notem la influència a la cartellera. També es plantegen multitud d'enigmes que no es resolen ni per assom, també hi ha un messies, també torna a sortir el mercenari, el que ja sortia a Robin Hood (a quin magnate de Hollywood s'haurà follat aquest tio?). També trobem diàlegs de l'estil:


- Michael, ens pots explicar d'una puta vegada what the fuck està passant?

- Calla i dispara cony! Sóc un arcàngel que ha baixat del cel carregat de uzis semiautomàtiques per ajudar-vos a aniquilar un exèrcit de zombies, a la gent li importa tres collons si està justificat!


El pitjor de tot: el final obert (també, també) amenaça amb una sèrie si aquest subproducte aconsegueix una recaptació decent.

Save the panga

En un intent de variar la meva dieta mediterrànea, és a dir, basada en la pizza mediterrànea casa tarradellas, vaig decidir comprar quelcom de peix al mercadona. L'escollit va ser un filet congelat de panga, una imitació barata de la perca que es cria al Riu Mekong, al Vietnam. Que com ho sé? Perquè el primer que vaig tenir la mala idea de cercar-ho al google.

Atenció a la informació que vaig trobar sense passar de la primera pàgina de resultats. Per un puto dia que se m'acut menjar peix...

- "La OCU recomienda no consumir panga por tener restos de pesticida y mercurio"

- "Para ser criado en cautividad, las hembras deben ser inyectadas con hormonas femeninas, obtenidas a partir de orina deshidratada de mujer embarazada" (aquí ja em vaig començar a posar verd).

- "En las factorías, las mujeres deben producir 600 filetes al día y por este gratificante trabajo cobran 55 € al mes.

- "En los EEUU han prohibido su importación por la sospecha de contener contaminantes y

antibióticos"

Un convençut consumidor de panga

Finalment, donat que era diumenge i era tot el que tenia per sopar, me'l vaig acabar menjant amb cara de fàstic, però pensant en tots els pobres vietnamites que les havien passat putes per culpa d'aquell filet.

Foteu-vos, charlies!

Venjança en calent

Pren nota, Ridley Scott:

Bailando con lobas

Dimecres passat, els 4 inquilins del pis patera vam sortir a sopar junts per fer pinya (ni que haguéssim de jugar la final de la champions, però bé...). Després de prendre quelcom pel Born, ens vam dirigir a un centre d'intercanvi multicultural barceloní anomenat Opium.

Doncs bé, mentre xerrava tranquilament amb el company, una rosseta espectacular va venir directe cap a mi i em va començar a perrejar descaradament. Quan dic descaradament, em refereixo a practicar el coit, però amb roba pel mig.

Em va comentar que venia de California, la terra promesa, i em va preguntar d'on era jo. Quan li vaig dir que de Barcelona de tota la vida, se'n va anar tan ràpid com havia vingut.

From Barcelona?? Wrong answer

Aquesta anècdota tan loser em ve com anell al dit per definir la sensació que m'ha deixat Robin Hood: en Ridley Scott et va escalfant la bragueta, però no t'acabaràs menjant un rosco.

Tenen una alternativa molt més recomanable a Un ciudadano ejemplar, la història d'una venjança amb dos collons, com feia temps que no vèiem. Un polvo bien hechao, vaja.