Avui he descobert que la justícia poètica no és un concepte abstracte només present en la literatura. Avui he recuperat la fe. Avui ha estat un gran dia.
Remontem-nos per un moment a mitjans de 2009, a una tarda qualsevol del mes de juliol. L'innocent Sergi ha anat al dentista i en aquests moments es troba a la sala d'espera, llegint amb interès un article del Hola.
En aquest instant, entra la higienista per avisar-lo que ja pot passar:-H: Hola, Sergio verdad?
-S: Sí sí, Sergi, yo mismo, vamos allá no? hehehe
Bé, Sergi, Sergio, no passa res, és una bajanada. Qui es molestaria per una cosa així? hehe. Passem a la consulta.
- Bueno Sergio, primero haremos una limpieza bucal, luego vendrá el doctor y te pondrá la anestesia y el empaste ok Sergio?
- Vale perfecto! De hecho es Sergi, sin la "o" hehe.
Ummm... juraria que l'he corregit abans... No s'estarà convertint això en quelcom personal?
Sergio se está cabreando!- (ella, mentre em fa la neteja): Muy bien Sergio, ya casi estamos.
- (jo, amb la boca inutilitzada): Sgsgsgi!!!!!
Aquí ja vaig superar la força del superguerrer que supera la força del superguerrer. Que ningú cregui que es tractava d'una brometa. Aquella "o" portava més verí que una mamba negra.
Després ja va venir el doctor i va procedir amb l'anestesia i l'empaste (empaste en català? empastifada?) i per tant em va deixar la cara que semblava un bulldog bavejant odi. Quan ja me'n anava, encara vaig sentir una veu que venia de darrere del taulell:
- Hasta luego Sergio!
Me la vaig quedar mirant amb cara de bulldog infectat de 28 días después. Anava a dir alguna cosa, però en aquell estat ho vaig deixar estar i me'n vaig anar per no tornar mai més.
No obstant, el meu malson acabava de començar: durant els mesos següents rebria diverses cartes de propaganda i de recordatoris del dentista, totes a nom de Don Sergio.
Sergio cabreado!Bé, tornem a l'actualitat. Avui, dimecres 27 de gener, m'he assabentat que el dentista ha tancat barraca per jubilació, la qual cosa vol dir que la mala pècora se'n va al carrer SENSE VEURE UN PUTO DURO. Està separada i té dos fills petitons.
Habitualment sóc molt solidari amb la desgràcia aliena, però he celebrat la notícia com si jo mateix li hagués marcat un gol al madrid, he sortit corrents al carrer i m'he enfilat a un fanal per cantar I feel good.
Ens veiem a l'infern, bitch!
21 comentaris:
Espero amb inpaciencia, el dia que tots els que m'han dit Marcos (en comptes de Marc) o Sssssssssssicola (en comptes de Xicola), rebin un càstic diví. Vostè m'ha donat un bri d'esperança.
Això em recorda que demà em toca fer una visita a la meva estimada dentista brasilenya, una dona que fa més de vint anys que viu aquí però que es nega a pronunciar el meu nom de forma normal. Per sort no té ous per traduir-lo.
Ves que el jubiletas no la col·loqués abans a la consulta d'algun altre dentista.. Aquestes putes tenen la flor al cul !
Quina ràbia de persona! No digui això Dr Muerte, no fotem! Tal persona no mereix treballar de res. Sergi, comprenc i comparteixo la teva alegria. A vegades, encara que poques, es fa justícia.
Li està bé a la molt cabrona. Que mengi merda, sí senyor.
¿¿¿¿¿Seria justícia poètica si se l'hagués follada mentre ella cridava "Sergi, oh! Sergi, oh!"?????
Avís als dislèxics: compte amb la "oh", que va amb segones.
Puta. Segur que és d'aquelles que quan entres i dius bon dia, diu o pensa, "en castellano que no entiendo" Hostia, bon dia, no és tan difícil i es sembla molt a "buenos días" putes ganes de fotre...
Doncs penso que encara vas tenir molta paciència, per que jo a la tercera vegada que em diu Sergio l'hagués montat un cristu que encara li estarien pitant las oides.
Jo també penso com en CETINA, tot i que jo no hagués arribat a la tercera, amb dues n'hi ha ben bé prou.
Potser la O l'estava practicant per xupar polles -de manera que sembli estret-, que bona falta li farà a partir d'ara si vol alimentar als seus dos fills amb algo més que no sigui soia del seu xulo.
Mecànic emprenyat: li garantitzo que tard o d'hora es farà justícia. I si no, la pot fer vostè.
Rusfuse: si ho almenys ho intenta, no és motiu de sanció.
Doctor Muerte: em consta que s'ha quedat sense feina; ara, si li costarà molt trobar-ne, ja no ho sé.
Albert: tan de bo el món funcionés sempre així!
Senyo Merdevalista: gràcies mestre!
Valero Sanmartí: seria justícia poètica si fos una milf, que no és el cas.
Remitjó: exacte, de les que contesta "buenos días" amb mala llet.
CETINA i Pere Llufa: ja me'n vaig penedir, ja. Es deurien passar amb l'anestèsia...
iaiapunkarra: podria ser, a partir d'ara li farà falta desenvolupar tot aquest tipus d'habilitats.
És indignant! Completament d'acord amb tú, Sergio.
Markutis, no ets el primer catalanoparlant que insisteix en dir-me Sergio. Però aquesta és una altra història que reservo per més endavant amb dedicatòria especial.
Si va anar al carrer retiro les meves paraules i espero que un autobús se l'emporti per davant
Aaaaamen! (pronunciat eeeeeeimen)
És en aquests casos quan desitjaries tenir un nom intraduïble, com per exemple Satan.
Modgi, si jo em digués Satan, aquesta dona ja no seria entre nosaltres.
La proxima vegada que et passi aixó pots dir-li: a que no ets capaç de dir-me un altre cop sergio mentres et trec la pols i em menjes el "rabooooo"?
Xavi, és exactament la conclusió que he tret de tot això.
jajaja, molt bona crònica. Tu sí que m'has fet sentir "I feel good".
Publica un comentari a l'entrada