Com colar-se al Camp Nou (I)

Donat que el millor de la cartellera és El hombre lobo, la qual és tan infecta que ens incita a passar del chatroulette al russianroulette (acudit mainstream de la setmana), us explicaré com vaig fer per superar tots els controls de seguretat per veure el Barça - Liverpool de vuitens de la champions de 2007, per a qui li pugui interessar de cara a la propera eliminatòria. És una esfereidora i complexa història que requerirà com a mínim d'un parell de posts.

Remontem-nos a aquell fred vespre de finals de febrer. Recordem que per ser declarat partit d'alt risc hi havia mossos anti-avalots ja des de l'andana del metro, literalment. Jo, soci i abonat del F.C. Barcelona de tota la vida, havia quedat amb el meu pare de trobar-nos directament a les butaques, ja que acudiríem des de punts diferents de la ciutat.

La "A" del mosaic no va quedar bé perquè encara no havia arribat jo

En el primer control només heu d'ensenyar el carnet de soci. Si sou els clàssics fills de puta que no són socis, jo crec que una fotocòpia a color cola igual ja que no s'ho miren massa. Una vegada dins el recinte, us heu de dirigir a la porta que correspongui a les vostres localitats. És aquí on hi trobem una sofisticada màquina semblant a la del metro, però en comptes de la ranura per la targeta, té una estranya cavitat on s'hi projecten els làser que han de llegir el codi de barres del carnet d'abonat o de l'entrada.

A 2 minuts de l'inici del partit, em trobava jo a la cua d'aquesta màquina, ì davant hi havia un senyor (d'ètnia magrebina per a més informació) que estava fotent la seva entrada a tot arreu menys al lloc correcte. Després d'uns quants intents, se'm van inflar els ous i vaig decidir mostrar-li com anava la cosa. Amb el meu carnet.

- Que ho estàs fent malament joder, es fa així!!!!

Exacte.

Vaig acostar massa el carnet al lector i aquest em va llegir el meu codi.

No veo a Sergi en su sitio de siempre, yo así no puedo concentrarme

La màquina es va posar en verd, i el tio sense pensar-s'ho ni un segon es va llançar cap a dins. Jo, amb la rapidesa mental que em caracteritza, em vaig quedar glaçat uns valuosos segons entenent el que acabava de passar, mentre el magrebí desapareixia entre la multitud amb la seva entrada no utilitzada. Quan vaig reaccionar, cridant a aquell tio perquè tornés, els de seguretat van venir cap a mi per apartar-me de la inmensa cua que s'estava formant. Es va acostar el responsable d'aquella zona, que controlava els accessos des de dins. A través de la reixa, vaig provar d'explicar-li el que havia passat, però a mesura que parlava veia l'expressió d'incredulitat que adquiria el seu rostre, a l'hora que feia passes enrera retrocedint fins a la seva posició i feia que "no" amb el cap.

Finalment, i donat l'enorme quantitat de gent que estava entrant en aquell moment, va optar per ignorar-me del tot.

Em vaig quedar agafat a la reixa, deixant-m'hi la gola perquè em fotessin cas, mentre unes 200 persones que es trobaven esperant a les cues del voltant em miraven amb una mescla de llàstima i por. Si aneu a la wikipedia i busqueu Gilipolles, possiblement hi veureu la cara que se'm va quedar en aquell moment.

De sobte, vaig tenir una brillant idea.