Un Trumpós a la Casa Blanca

L'oncle Donald ha guanyat. Aquest ànec multimilionari ha sorprès a tothom amb la seva victòria inesperada. Bé, a mi no. Com a expert en marketing, branding, i orxating que sóc, vaig identificar fa mesos les estrategies del magnat per arribar a la presidència, així com les deficiencies de la candidatura demòcrata de Hillary Plàncton. 

Aquesta notícia m'ha afectat de manera personal, ja que el meu pla consistia en convertir-me en guionista hollywoodenc de primer nivell. Per refer-me d'aquest cop, em disposo a analitzar les darrera estomacada en cinema comercial que he tingut el plaer de rebre: American pastoral.

Debut a la direcció del meu apreciat Ewan Mc Gregor, explica la dramàtica història d'una família americana aparentment idíl·lica. Està basada en la novel·la de Philip Roth guanyadora del Pulitzer. No l'he llegida però si la novel·la té la mateixa qualitat que la pel·lícula, aquest blog també mereix un parell de Pulitzer. 

Observant la cara de ximple de l'espectador

L'inici promet, amb una història enmarcada al convuls EEUU dels anys seixanta, uns actors de renom, i una producció impecable. Però aviat ens n'adonem que hi ha quelcom que no funciona. De cop i volta Jennifer Connelly, s'oblida d'actuar bé. El propi Ewan té pinta d'estar més pendent de les càmeres que de donar credibilitat al seu personatge.

A banda dels actors, al diàleg també li manca una mica més de tensió, i algun altre gir de guió li hagués donat més interès a la pel·lícula. Al final, l'espectador es queda amb la mateixa sensació de buit espiritual que el protagonista.

Un altre dia parlarem del trailers amb cançons emotives com el d'aquesta mateix peli o el de Logan. En fi, amic Ewan, que la Forca t'acompanyi. Ups, la Força, volia dir...