Jornada negra al Camp Nou

Ahir vaig contemplar amb estupor com, per primera vegada a la història, onejaven banderes mixtes Espanya - Barça a l'Estadi. Vaig observar amb llàgrimes als ulls samarretes de la arroja exhibint-se amb impunitat per les grades. Ja que hi som, podríem profanar la tomba de Josep Sunyol i passejar el cadàver per les festes de Gràcia.

Era això el que volíeu oi? Un barça modern, un barça integrador, un barça de tots... Doncs bé, aquí ho teniu. Ja està. Som la mateixa merda que el Getafe o el Yokohama Marinos.

Que el barça no s'ha de polititzaaaaaar!!

Espero que quan en Laporta surti elegit President porti a terme una Solució Final per acabar amb tota aquesta gentussa que tenen els ous d'anomenar-se a ells mateixos catalans.

Porra del clàssic

Després de la victòria de dimarts, encara queden escèptics, gent de poca fe que no creuen en aquest equip, que diuen suposo que guanyarem amb la boca petita. Doncs bé, jo deixo constància per escrit, amb majúscules i en negreta que

ENS ELS FOLLAREM.

El merdid surtirà a la defensiva, esperant la seva ocasió i posant 5 tios sobre Xavi i els altres 5 sobre Iniesta. El barça ho intentarà durant el primer quart d'hora, fins que Alves forçarà un corner, Xavi el picarà i Piqué rematarà a porta davant de Eva Sannum - Ramos. Gol, 1-0.

Llavors el merdid es tirarà amunt, amb la qual cosa els cauran un parell més, probablement dos golassos de Messi, o Pedro en el seu defecte. 3-0. Mitja part.

"A mi me gustó más el post de Troll 2"

El merdid comença la segona part revolucionat, i avisa amb un xut de Benzema que frega la 3a graderia. Valdès fa una sacada llarga, Ibra (algú dubta que jugarà?) la baixa amb la punta i remata sense que toqui terra. 4-0.

Més endavant vindrà la relaxada del barça, el merdid que treurà la casta, el orgullo y el juanito, i amb alguna cabriola del kaka faran el gol de l'honor. Marcaran, això segur. 4-1.

Arribem als minuts finals, el merdid està trencat, s'alineen els astres i Henry suca. 5-1.

Final. 5-1. CR9 es posa a plorar, se li corre el rimmel, i la fotografia de la seva cara amb les llàgrimes negres dóna la volta al món, és portada arreu i guanya un pulitzer.

Aquí queda. S'admeten apostes, i entre els guanyadors se sortejaran 2 entrades per l'última de la Coixet.

Xiulada

Portsmouth, 26 de maig de 2009

El dia abans de la final de la champions em trobava en aquesta horrible ciutat del sud d'Anglaterra per una entrevista de feina. Com que anava curt de temps, vaig agafar un taxi. El taxista, en saber que era de Barcelona, em va felicitar per haver arribat fins a Roma, però acte seguit em va dir que no calia que mirés el partit: no hi teníem res a fer. Que el barça mai havia estat superior a un equip anglès, que Messi desapareixia, que no teníem defensa, que el Manchester era molt millor. En definitiva, que no em preocupés, que el partit ja estava perdut.

Portsmouth podria ser arrassada per un tsunami i a ningú li importaria

Finalment no em van donar la feina, així que no vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, felicitar el taxista pel subcampionat, i calar foc al seu taxi. Però la lliçó que en vaig treure és que sempre, sempre, cal mantenir la fe. Encara que pintin bastos.

Tot i aquesta motivació, reconec que al camp no animo com hauria de fer-ho. Cada any em prometo a mi mateix que aprendré a xiular com Déu mana abans del barça - madrid. Em sembla que és la millor forma de pressionar, ja que els crits d'una sola persona només molesten al iaio que seu davant. Dubto que Guti senti les diferents observacions i comentaris que li dirigeixen els barcelonistes, a no ser que es posi tot el públic d'acord per corejar algun insult, la qual cosa al camp nou passa 2 o 3 vegades per partit.

Messi golpeó con la cara la inocente bota de Amorebieta

Els aplaudiments tampoc crec que tinguin un efecte devastador en els jugadors. També hi ha aficionats que s'emporten un xiulet a l'estadi però, amb tots els meus respectes, són una mica maricons. I després estan els de la trompeta de gas. Que què opino dels de la trompeta de gas? Gràcies per preguntar.

Crec recordar una escena de La lista de Schindler en què els nazis agafen un grup de jueus i els posen en fila, de manera que amb un sol tret en maten uns quants i estalvien munició. Doncs bé, els de la trompeta de gas no valen aquesta única bala, així que els rebentava a cops de culata o millor, amb la seva pròpia trompeta. No seria irònic?

Em queda una setmana per aprendre a xiular.