Mal servei

Els cambrers de Barcelona i jo mantenim una relació d'amor-odi, però sense amor. Ja he explicat alguna vegada com m'han tocat els collons, però voldria presentar-los al màxim exponent del gènere.

Situem-nos: bar situat a la zona de marina, ambientat a l'estil americà anys 50's, a la cantonada d'on està razz. No és mal lloc per fer una cervesa abans de sortir, o per veure el barça. Doncs bé, quan arribo ja hi ha tres amics que estan sentats i consumint, així que quan passa el cambrer l'aturo amb el clàssic:

- Perdona, que em portaràs una mitjana quan puguis?

Evidentment, la pregunta és retòrica, ja que hom espera que la resposta sigui un sí rotund. Però aquest xaval ja el tinc clissat, i només serveix a les taules on hi ha ties. I no era el cas, així que em respon:

-Mira, hi ha dues taules més esperant, així que aniràs més ràpid si vas tu mateix a la barra.

Ui. Ui ui ui ui ui. No passa res, ignoro completament la resposta i busco amb la mirada algun altre cambrer competent. Però llavors noto com algú em colpeja l'espatlla. Algú em toca sense el meu permís:

- Ehhh! Ehhh! M'has sentit? Que si vas a la barra aniràs més ràpid!

Quan és de nit, vas de festa, i estàs fent unes cerveses amb els colegues, ningú té ganes de cabrejar-se. A més, inmediatament un amic molt més astut que jo va demanar les mitjanes corresponents a una espècie de Natalie Portman que passava per allà, que les va portar en menys de 15 segons i em va calmar els ànims amb una sola mirada.

A la segona va la vençuda

El cert és que pensat fredament el nano tenia raó. Hauria d'haver anat a la barra, demanar una estrella i, valgui la redundància, estrellar-la al cap del subnormal.

Tres mitjanes

Després de llegir tants blocs plens d'odi i bilis, no puc fer res més que deixar-me portar i reflectir la meva indignació una vegada més. De fet no és un assumpte off topic del tot, perquè va succeir quan anava a menjar-me un frasfurt abans de la sessió de nit al cinema icaria.

El cas és que em dirigeixo a la cambrera, que té pinta d'argentina, i li demano, després de desitjar-li bona nit, tres mitjanes. Les paraules exactes són "bona nit, tres mitjanes". Bé.

Tothom pot sentir odi en un moment donat

Per resposta, la dona m'ofereix un silenci incòmode, un mig somriure perdona vides, com pensant "el pobre no sabe que no hablo catalán". Jo, que sóc home de bona fe, penso que possiblement la dona sigui subnormal i torno a repetir les paraules; obtinc la mateixa resposta.

A la tercera vegada que em repeteixo, amb tanta ràbia que em podria haver transformat en superguerrer, va intervenir un amic amb més set i menys paciència, i va realitzar la petició en la llengua de belén esteban. Vaig decidir no fer-me mala sang i continuar la nit de bon rotllo. Possiblement, si li hagués demanat en italià (que no en tinc ni puta idea però serà "tre mediani" o així) hagués fet l'esforç d'entendre d'una manera o altra, hagués començat conversa de que guay que és Barcelona i quina multiculturalitat s'hi respira, i ens haguéssim agregat al facebook.

La cosa no va passar d'aquí però es prou ilustratiu, ja que em passen incidents d'aquests prou sovint, sense ser jo un yihadista del català.

Respecteu el meu idioma, només us demano això. No m'obligueu a agafar un bat de beisbol i convertir-me en un maldito bastardo amb barretina.