Dia de la Teta

Voldria aprofitar l'avinentesa per lamentar l'absència de la teta més destacada:

fap fap fap fap

Ja fa unes setmanes que Sasha Grey anunciava que deixava el porno. Ara es dedicarà a projectes molt més perversos com ha fet a l'últim videoclip de eminem.

Demano un minut de silenci per mostrar el nostre condó condol.

Per un grapat de dòlars

Sempre he procurat fer la majoria de gestions financeres a través d'internet, ja que anar en persona a La Caixa em toca els collons sobremanera. L'altre dia no me'n vaig poder lliurar i, efectivament, hi havia una llarga cua de fillsdeputa esperant, cadascun més filldeputa que l'anterior. A continuació, els trobaran classificats per espècies en ordre decreixent de filldeputisme:

Clàssica imatge merdosa

- Les iaies que van a actualitzar la llibreta i no poden/volen fer-ho pel caixer automàtic. Entenc que es trobin soles i vulguin parlar amb algú. Però no es pot tolerar que generin aquestes esperes, així com tampoc podem assumir la feixuga càrrega de les seves pensions durant massa temps. Solució? Eutanàsia activa. Molt activa.

- Panchitos que van a parlar amb el noi de la finestreta a veure si els regalen un caramel i així poden dinar alguna cosa. Solució? Bé, ja ho sabem. Només cal acostar-los a unes vies de tren i ells sols troben el seu destí.

- Marujas que van a recollir les cassoles que han demanat amb els punts estrella. Solució? Ja que han complert la seva funció vital (procrear), no us sàpiga greu asfixiar-les amb les seves pròpies bosses del mercadona. Ah, quina ironia!

- Perdedors que s'estan xerrant una bona estona amb l'oficinista no sé exactament de què. Crec que en realitat són figurants contractats per la caixa per formar cues de fins a 45 minuts. Una mica com fan els porters de discoteca, que si es veu gent esperant fora dóna com prestigi oi?

Solució? Acostar-se per darrera i retorçar-los el coll Van Damme style.

- Gent cívica (i atractiva) com jo que només acut personalment a la caixa quan és imprescindible. En aquest cas, bescanviar un parell de monedes d'euros per milers de petrodòlars.

A partir de dilluns ja poden calar foc a tot Barcelona si volen. En tot cas, els demanaria que comencin pel carrer Verdi i rodalies.

Que la Força us acompanyi.

CataLeaks (1)

Benvinguts al meu Wikileaks odisferic version. Ara que estic a punt de fotre al camp del país, és el moment adient perquè aquest material surti a la llum. Si tenen més documents classificats com els que revelaré a continuació, no dubtin en contactar-me.

Recorden les risses que feiem amb Ramon Calderon? Ahh quins temps!

Una setmana més tard...



Circulava un ppt que era com el següent video però amb Sergio Ramos, on deu ser?



Oh wait!



Els recomano la 9a temporada de family guy, ho està petant



Et... voilà!

Bonus track: Saben aquell gag recurrent de La Competència on un controlador aeri juga amb el canvi? Doncs... Ups!

CONTINUARÀ

Redempció

Aquests últims dies s'ha parlat llarg i estès del pressumpte amariconament d'aquest humil blogaire a arrel del premi Tramuntana. Amb l'objectiu de desmentir aquests rumors, tornem als orígens del blog. Cercarem el Sant Greal, la idea primitiva que va engendrar tot aquest espiral d'odi en el que vivim.

Per fi tindràs el què et mereixes

Finalment he decidit passar a l'acció. Ja n'hi ha prou. #notenemosmiedo.

No, no estic parlant de les acampades que tenen els polítics acollonits, si més no fins al proper partit del barça. Amb l'inestimable ajut de dos odisfèrics més, hem segrestat a Pablo Motos i al seu ego i els hem fotut una bona pallissa. Aquí tenen el document que així ho acredita (no el puc penjar directament per consell del departament legal).

Espero que el gaudeixin tant com jo. Que aprofiti!

Dia de la Noa

abui astic molt anfadada perke ma fa mal de pancha i no se perke, allabors e nat al metxe

Ups, disculpin, m'havia oblidat de passar el corrector...

Tal i com anava dient, avui estic de mal humor. Com que no sabia molt bé què fer, he decidit endinsar-me en aquesta gran metròpoli que és Figueres per comprar una mica de roba, encara que a mi no em fa falta perquè sempre estic divina. Algun dia penjaré fotos.

Així doncs, he entrat al zara i li he demanat a la dependenta que m'ajudés a triar un vestidet d'estiu. El primer que m'he emprovat em sentava de meravella, però la noia que m'ha atès m'ha aconsellat una talla més. Tot seguit, li he fotut una patada a la boca seguint l'instint que em marca el geni empordanès i he marxat d'allà.

Però, oh meravella, la vida també et dóna alegries! Tan bon punt he trepitjat el carrer de nou, ha deixat de bufar la tramuntana i m'ha envaït l'eufòria! Estava tan i tan contenta que...!!! Bé, no ho recordo, perquè ha tornat a bufar i apa, altra vegada de mala hòstia.

Ja està. Punt i final. És l'hora dels adéus. Tanco el blog. Us estimo. Us odio. A reveure. Fins aviat. Fins mai. Ens veiem. Adéu.



He tornat. Durant tot aquest temps que no he escrit, uns 4 segons, m'ha donat temps a reflexionar, i he tret la conclusió que a partir d'ara faré el que em surti dels pebrots.

Ara sí. S'han acabat els falsos comiats. Espero que algun dia ens retrobem. Encantada d'haver-vos conegut i que tingueu sort.

Bentornats al meu blog. El cert és que ho he trobat a faltar, i què caram! Per què no? He pensat, Noa, més val que tanquis el blog. Aquesta vegada la decisió de deixar-ho és ben ferma i no em penso fer enrera. Per això torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno.





Amb tot l'apreci, el respecte i admiració per la brillant blogaire Noa (o com se digui ara)

Phenomena

Per primera vegada, i sense que serveixi de precedent, faré una recomanació cultural des d'aquest el meu blog. Si mai torna a passar, voldrà dir que un alien ha ocupat el meu cos i que algú m'haurà de fotre un tret al cap.

Des de principis d'aquest any, el cinema Urgell organitza una doble sessió l'últim dijous de cada mes. Es tracta de recuperar clàssics dels 80-90 com ara Rambo, Back to the future, Goshtbusters...

Properament

Aquesta setmana hi vaig anar per veure Desafio Total i Aliens. He de dir que la velada va ser espectacular. Les entrades s'exhaureixen ràpidament i per agafar bon lloc cal fer cua una hora abans. La sala s'omple de milers de frikies que aplaudeixen cada vegada que mor un dolent o el protagonista deixa anar una frase lapidària. A més, la sessió comença amb anuncis i tràilers de l'època, encapçalats pel mític moooovierecord!! Respect.

En fi, un esdeveniment imprescindible per qualevol aficionat al setè art (o era el vuitè? fuck it). I que consti que no estic siguent irònic. Si vulgués ser irònic afegiria, per exemple, que les catalanes són mundialment famoses per la seva bellesa exhuberant i la seva sexualitat salvatge indomable.

Titanic II

Després del spam que va suposar el post anterior, voldria compensar els meus lectors amb una reflexió que canviarà les seves vides, que els farà enfocar el futur des d'una nova perspectiva, que els obligarà a ser millors persones.

Resulta que dels productors de cutre-versions com Snakes on a train, Paranormal Entity o Transmorphers (sic) ens arriba la seqüela menys més esperada: Titanic II.

Tot eren risses i muntatges del photoshop fins que va passar de debò

Terratrèmols, tsunamis, i hecatombes nuclears són un puto joc de crios al costat del que s'apropa. Podeu veure'n el trailer aquí mateix. Parlant de trailer, ja podrien ser atropellats per un camió de 18 eixos els que han tingut aquesta idea.