Podria elaborar aquí i ara una llarga tesi sobre com la inmediatesa de twitter mata la creativitat de l'autor, deixant a l'estacada el blog que tant l'havia absorbit anteriorment. Però com que aquesta no és la meva feina, deixaré que algun sociòleg analitzi el tema quan acabi de despatxar hamburgueses al McDonalds.
Quan Hemingway va saber que tenia càncer, va tenir la dignitat d'agafar una escopeta, apuntar-se al cap, i deixar un bonic estocat vermell - rosa a la paret del menjador. Perquè així ho havia fet son pare, i el pare de son pare. Doncs bé, els suggereixo a tots vostès que facin el mateix amb els seus blogs mediocres. No tenen escapatòria. He tornat per quedar-me, bitches.
Les pressions de l'FBI per tancar aquest blog no dónen resultat Parlem de cine, que és el que ens ocupa. Darrerament no he pogut anar-hi, més que res perquè no m'ha sortit dels collons. Vaig veure Mission Impossible 4 i cal dir que és molt entretinguda. Només se li pot retreure els títols de crèdit inicials, que són un punt fort de qualsevol peli de la saga, i aquí es tracta d'un refregit de diverses escenes... de la mateix peli! Eso es roja, no??
En fi, ja vindran temps millors. D'aquí uns dies, sense anar més lluny, es reestrena Star Wars a la gran pantalla, comensant per l'episodi 1. Ja he hagut de sentir a molt fill de puta suelto queixant-se que si quina barra, que com ens treuen els quartos, que si no queda imaginació... Doncs no la vegis a veure, insisteixo, fill de puta. Jo tinc a punt les entrades i les ulleres 3D per tornar a gaudir del uing uing uing.
