Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 10 d’abril de 2016

House of Cards

Un nou post carrincló per donar fe que aquest blog, com el seu autor, està entrant en una nova etapa de la seva vida. Si fa 8 anys m'haguessin dit que avui dia estaria enganxat a una sèrie com House of cards, m'hagués tirat al Besòs amb unes sabates de ciment. Doncs bé, per culpa de Netflix m'estic empassant episodis d'una hora amb Kevin Spacey xerrant de política com si no hi hagués demà.

Has dit House of Karts?

No, House of Cards. El millor és un guió molt elaborat i ben creïble que ens trasllada als baixos fons de la Casablanca, on Spacey fa de les seves manipulant a tot quisqui. La seva dona, interpretada brillantment per Robin Wright Penn, no es queda pas curta, així com la resta d'actors. Si bé no té els típics cliffhangers com fa l'estafador JJ Abrams a final de capítol per deixar-nos amb la mel als llavis, les ganes de saber com continua la història d'aquest personatges fa que la vulguem seguir veient a la seguent oportunitat. No pateixin, hi trobaran algun pit de tant en tant per no avorrir-se.

No se la perdin.

diumenge, 3 d’abril de 2016

El Padrino

Ho sé. És vergonyós que un expert cinèfil blogger d'èxit com jo encara no hagués vist aquest clàssic del qual tan i tan i tan s'ha parlat, versionat, parodiat, i violat.

Ja fa unes setmanes que està penjada a Netflix, que s'ha convertit en la meva plataforma preferida per perdre el temps. Doncs bé, vaig decidir aparcar temporalment les tedioses sèries que estic seguint (necessito dopar-me per mirar House of Cards) i entregar-me per complet a la trilogia de Francis Ford Coppola.  En aquest moment encara em falta la tercera part, que analitzaré acuradament quan em surti dels picarols.

 La primera escena, possiblement la millor de la saga i de la història del cinema, ja ens fa posar la gallina de piel (homenatge ;). Un Marlon Brando espectacular es posa a la pell d'un cappo mafiós imponent, concedint favors el dia que es casa la seva filla com a bon sicilià que és. A partir d'aquí ens endinsem en els tèrbols assumptes de la família Corleone i les seves magnífiques relacions amb els altres clans de Nova York.

Magnífica actuació de Marlon Brando

Es fa molt difícil per un hater com jo escriure sobre aquesta pel·lícula, ja que no se m'acut com odiar-la. Bé, sí, dura aproximadament 127 hores, però no hi fa res perquè no es fa gens pesada. Les actuacions de Brando i Al Pacino deixen el oscar de Di Caprio a l'alçada d'un nen de tercer de primària fent d'arbre als pastorets. El guió basat en la novel·la de Mario Puzo és impecable, per la manera tan efectiva en la que es desenvolupa la història i ens mostra les diferents cares dels personatges clau. No hi sobra ni hi falta res (això es diu muntatge oi?): Tensió, assasinats, moments de clímax, el diàleg just i necessari... Tot això, per descomptat, dirigit d'una manera impecable.

En fi, per primer cop, i sense que serveixi de precedent, us la recomano.

Bé, no és cert que sigui el primer cop que faig una recomanació, pero dubto que algú es molesti en rebuscar pel blog per comprovar-ho.

diumenge, 13 de març de 2016

Deadpool

Hollywood segueix en la seva línia d'aprofitar qualsevol tovalló de paper de les deixalles de Marvel per fer-ne una pel·lícula amb altes probabilitats d'èxit. Doncs heus aquí Deadpool.
La peli comença amb uns crèdits honestos molt aconseguits i recomanables, on ja identifiquem que això no serà una més de superherois: El protagonista parla amb la càmera, explica com serà la seva propera masturbació, i té la llengua més bruta que les mans de la família Pujol :) 

Pero no solo de groserias vive el hombre. Les escenes d'acció són prou aconseguides per mantenir la nostra dissipada atenció el temps suficient per distreure'ns de la manca de govern a Espanya ;(

Ja hauran endevinat que, seguint l'estil trencador de Deadpool, he decidit afegir uns smileys a les entrades d'aquest blog. Espero que de la mateixa manera això els animi a passar per caixa sense que s'adonin que els estic venent la mateixa merda de sempre ;)

Oh no, penjant aquest imatge m'estic follant els drets d'autor!

Per cert, vaig tenir el plaer de veure-la al cinema Phenomena de Barcelona. Molt bé tot, excepte pel públic que s'havia congregat a la sala. No sé si sortien del Club de la comedia o les seves crispetes estaven ruixades de MDMA, però no deixaven de riure exageradament per totes i cadascuna de les ruqueries que vèiem en pantalla. Una mica de respecte per favort, que aquí hem vingut a odiar!

dissabte, 12 de setembre de 2015

Jurassic World

Després d'una becaina de tres anys i mig, he reprès aquest blog per entrar en contacte amb tots vostès de nou i realitzar-me a mi mateix cagar-me en la puta mare del director de Jurassic World.
No l'havia pogut veure fins ara degut a la meva apretada agenda que inclou acollir couchsurfers finlandeses i convertir-me en un expert internacional en l'art del Muay Thai.
Així doncs, tenia les expectatives ben altes en tornar a divertir-me amb els dinosaures.

Ja queda menys per la cinquena nens!

L'argument: Finalment s'ha inaugurat el Parc Juràssic, però després d'uns anys la gent ja l'ha avorrit (com passa amb els blogs). Així doncs, la directiva encarrega un dinosaure fet a mida amb una mescla genètica que faria tremolar un T-Rex dopat amb nandrolona. El problema ve quan aquest nou ésser resulta ser més llest que els protagonistes, la qual cosa no és gaire difícil.

A partir d'aquí veurem escenes de corredisses amb els tacons de Bryce Howard, la filla del director oscaritzat; i Chris Pratt domant raptors, que bé podria estar repetint el seu paper de xulo espacial de Guardians of the Galaxy. I reptils digitals menjant-se turistes, que sempre és divertit. Res de nou, si bé el guió aporta algun moment còmic que treu de l'ensopiment a l'espectador. Comparada amb la primera part, però, no aporta gaire de nou i fins i tots els efectes especials us faran pensar que hem tornat al 1994.

Exacte, com passa amb la programació d'estiu de TV3.

dilluns, 30 de gener de 2012

Twitter killed the blogspot star

Podria elaborar aquí i ara una llarga tesi sobre com la inmediatesa de twitter mata la creativitat de l'autor, deixant a l'estacada el blog que tant l'havia absorbit anteriorment. Però com que aquesta no és la meva feina, deixaré que algun sociòleg analitzi el tema quan acabi de despatxar hamburgueses al McDonalds.

Quan Hemingway va saber que tenia càncer, va tenir la dignitat d'agafar una escopeta, apuntar-se al cap, i deixar un bonic estocat vermell - rosa a la paret del menjador. Perquè així ho havia fet son pare, i el pare de son pare. Doncs bé, els suggereixo a tots vostès que facin el mateix amb els seus blogs mediocres. No tenen escapatòria. He tornat per quedar-me, bitches.




Les pressions de l'FBI per tancar aquest blog no dónen resultat

Parlem de cine, que és el que ens ocupa. Darrerament no he pogut anar-hi, més que res perquè no m'ha sortit dels collons. Vaig veure Mission Impossible 4 i cal dir que és molt entretinguda. Només se li pot retreure els títols de crèdit inicials, que són un punt fort de qualsevol peli de la saga, i aquí es tracta d'un refregit de diverses escenes... de la mateix peli! Eso es roja, no??

En fi, ja vindran temps millors. D'aquí uns dies, sense anar més lluny, es reestrena Star Wars a la gran pantalla, comensant per l'episodi 1. Ja he hagut de sentir a molt fill de puta suelto queixant-se que si quina barra, que com ens treuen els quartos, que si no queda imaginació... Doncs no la vegis a veure, insisteixo, fill de puta. Jo tinc a punt les entrades i les ulleres 3D per tornar a gaudir del uing uing uing.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Google Pus

S'està parlant molt de la nova xarxa social que revolucionarà el món 2.0: Google Plus.

Aquí ja hem vomitat repetidament sobre la mare que va parir Feisbuk, si bé tots tenim perfil i ens el mirem 14 vegades al dia. Després va aparèixer Tuittar i en vam obrir un saludable debat, entre els partidaris com jo i els que no el saben fer servir.

Doncs bé, per si no n'hi hagués prou, ara ve google i ens ofereix la Solució Final; una plataforma que ens tindrà encara més connectats amb aquells amb els que ja estem connectats. Tots els gurús d'internet estan que no caguen: que si a mi ja m'ha enviat una invitació un amic que viu a Palo Alto, que si jo ja tinc 4 cercles, que si jo estic a la waiting list... Fills de puta pretenciosos.

La meva proposta va més enllà. Vull fer tremolar els fonaments de la comunicació tal i com la coneixem avui en dia. Vull passar a la història. Crearé la plataforma definitiva, on adolescents de tot el planeta hi passaran tot el temps que no estiguin mirant porno.

Benvinguts a Google Pus.


La xarxa social per grans (i petits)


divendres, 1 de juliol de 2011

Dia de la Teta

Voldria aprofitar l'avinentesa per lamentar l'absència de la teta més destacada:

fap fap fap fap


Ja fa unes setmanes que Sasha Grey anunciava que deixava el porno. Ara es dedicarà a projectes molt més perversos com ha fet a l'últim videoclip de eminem.

Demano un minut de silenci per mostrar el nostre condó condol.