Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dimarts, 16 de desembre del 2008

Eternal sunshine of the spotless mind


Fa molts dies que tinc començada l'entrada de "Olvídate de mi", una de les lamentables traduccions de títols originals, tema que mereix entrada a part. Doncs encara que sigui Jim Carrey el protagonista, no estem parlant d'una seqüela de Ace Ventura, sinó que és una curiosa mescla entre ciència ficció i romàntica, i el tio fa un bon paper i tot. La veritat és que no és la típica historieta romàntica que insulta la intel·ligència de l'espectador, i es deixa veure, encara que una mica paranoica. Em va agradar també la fotografia i tal.

Però l'experiència audiovisual del mes ha estat, sens dubte, el meu flamant Gears of War 2. Matar, matar i matar. Pura adrenalina!

No hace falta que me dices nada más.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Forasters

Completada amb èxit rotund l'operació Quantum of Suecia, tornem a la rutina amb un film de producció nacional: Forasters. Explica la història de dues generacions d'una família catalana, de manera que es van intercalant les escenes per mostrar-nos que es repeteixen les mateixes condicons, sentiments, pors, etc.
El cinema català, com l'espanyol, mira de guanyar-se l'espectador amb una mirada propera i costumista. I ho aconsegueix, gràcies a unes bones interpretacions (tots els actors vistos a tv3) i un guió interessant. Així doncs, tenim un supercapítol del Cor de la Ciutat de 95 minuts, i més dramàtic. No està malament, però a mi se'm va fer llargota. Es tracta d'una adaptació d'una obra de teatre i això es nota, i a més el tema de l'obra deu estar més dirigit a un públic com el que omplia la sala, amb una mitjana d'edat de 84 anys.
La bona notícia és que a la web podeu imprimir un 2x1 per qualsevol cine on la projectin, i poder anar al cine per 3€ és un punt important.
Pròximament ens redimirem amb... Ultimatum a la tierra! Yeah.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Day of the Dead

Abans de marxar a Sverije, he de plasmar tot el que em volta pel cap per quedar-me tranquil:

L'altre dia vaig veure Day of the Dead, remake de la de George Romero. Cap novetat, segueix els esquemes habituals de pelis de zombies i la veritat no és gaire bona. L'únic interès està en les protagonistes. Mena Suvari, la rossa que feia flipar Kevin Spacey a American Beauty, pel que sembla no va poder redreçar la seva carrera, una llàstima. I AnnaLynne McCord, que està de moda gràcies a la 5a temporada de Nip/Tuck. També té un cameo Vanessa Johansson, la germaneta de la Scarlett, que hi ha gent que diu que és més atractiva i tot...

Un altre flash. TV3 va estrenar Salvador (Puig Antich), però desgraciadament Antena3 estrenava la sèrie de Star Wars: The Clone Wars. Amb poc temps i davant d'aquesta esquizofrènia televisiva, vaig intentar fer malabarismes per seguir les dues produccions, fins que algú va dir..."però aquesta sèrie és una merda, no?". Ah! Alerta. Efectivament, la sèrie podria donar més de sí, tècnicament poc treballada i un guió orientat al públic més infantil, però he de seguir fidel als meus principis. Com diu Salvador al final de la peli... Quina putada!
Per cert, ja tenim premi per la millor pel·lícula de ciència ficció de tots els temps. No hace falta decir nada más.

Dites aquestes xorrades, ja puc marxar amb la consciència tranquila.