Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dissabte, 12 de setembre del 2015

Jurassic World

Després d'una becaina de tres anys i mig, he reprès aquest blog per entrar en contacte amb tots vostès de nou i realitzar-me a mi mateix cagar-me en la puta mare del director de Jurassic World.
No l'havia pogut veure fins ara degut a la meva apretada agenda que inclou acollir couchsurfers finlandeses i convertir-me en un expert internacional en l'art del Muay Thai.
Així doncs, tenia les expectatives ben altes en tornar a divertir-me amb els dinosaures.

Ja queda menys per la cinquena nens!

L'argument: Finalment s'ha inaugurat el Parc Juràssic, però després d'uns anys la gent ja l'ha avorrit (com passa amb els blogs). Així doncs, la directiva encarrega un dinosaure fet a mida amb una mescla genètica que faria tremolar un T-Rex dopat amb nandrolona. El problema ve quan aquest nou ésser resulta ser més llest que els protagonistes, la qual cosa no és gaire difícil.

A partir d'aquí veurem escenes de corredisses amb els tacons de Bryce Howard, la filla del director oscaritzat; i Chris Pratt domant raptors, que bé podria estar repetint el seu paper de xulo espacial de Guardians of the Galaxy. I reptils digitals menjant-se turistes, que sempre és divertit. Res de nou, si bé el guió aporta algun moment còmic que treu de l'ensopiment a l'espectador. Comparada amb la primera part, però, no aporta gaire de nou i fins i tots els efectes especials us faran pensar que hem tornat al 1994.

Exacte, com passa amb la programació d'estiu de TV3.