Per aquells que no el coneguin, la millor frase per definir Uwe Boll és el pitjor director de la història. Aquest senyor s'ha especialitzat en adaptar videojocs per fer alguna cosa que vol ser una pel·lícula. Resultat: una sèrie de subproductes infumables que només serveixen per torturar els presos de Guantánamo.No direm la llista sencera d'atemptats que ha comès aquest home. Només parlaré de la única que he vist sencera: House of the Dead. Fugiu d'aquesta com de la grip porcina.
Per què la vam aguantar fins al final? La vergonya aliena inicial va deixar pas a un riure descontrolat dels que oxigena els pulmons i allarga la vida. Els 7 euros invertits els vam donar per bons, ja que encara generen comentaris entre els innocents que vam anar al cine aquell fatídic dia.
El guió no té ni cap ni peus, els efectes especials són cutre-caseros a més no poder, els actors sembla que se n'enfotin, i tot plegat roça constantment la paròdia. Però sense ser-ho.
Dit això: la perseverància d'aquest home és digne d'admiració. CAP de les seves pel·lícules ha recaptat ni la meitat del que van costar. Com que ningú dóna un duro per ell, ha muntat la seva pròpia productora per seguir lluitant en el que creu. I torna, seeempre torna, i té projectes i més projectes... Tots hauríem de ser una mica com Uwe Boll.
Una mica només.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada