Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

divendres, 25 de setembre de 2009

Inglorious Basterds

Com tothom sap, qualsevol nova pel·lícula que es faci sobre el tema del nazisme se sap abans de veure-la que serà una merda que no aportarà res. Lògicament, aquest feeling (paraula de moda) no el tenim amb en Quentin, i efectivament no ens ha decepcionat.
Es tracta d'una pel·lícula 100% tarantino, duració 150 minuts amb llargues escenes de diàlegs gairebé teatrals, però que es passa en un tres i no res. I això per mi és dir molt, que habitualment m'avorreixo si passen 5 minuts i no hi ha òsties, sang, o sexe salvatge, o tot alhora.
També guarda la típica estructura de històries paral·leles que convergeixen en un inspirat final, també molt a l'estil del director.
I bravo també pels actors. L'alemany que fa de coronel nazi multilingüe és sensacional.
Veredicte: BRUTAL. Tarantino, com sempre, se supera a si mateix.

- Apunt del dia: els crítics de cine són uns estafadors, que es venen perquè la productora els dóna un bocata de choped el dia de la preestrena. Jo solia llegir el Què fem de la Vanguarra, que tenia un tio que escrivia unes reviews amb credibilitat i mala bava. Ara s'ha convertit en un panflet que anuncia, per exemple, que "District 9 és la millor pel·lícula de ciència ficció que ha passat per la gran pantalla". Textualment eh. No fotem. Bromes no.

1 comentari:

Josep ha dit...

El paio del videoclub m'ha dit que no oferirà més pel·lícules de nazis, ja que, segons ell "estan pagades pel lobby jueu de Hollywood". Alguns estan obsessionants.