Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Rec 2

Mentre ens dirigíem cap a la taquilla a treure l'entrada encara dubtava entre veure Ágora o Rec 2. Afortunadament (o no), els acompanyants de torn em van recordar que la filmografia d'Amenábar és, tota ella, vomitiva. Així doncs, vam decidir fer país i pagar 5,8 euros per la pel·lícula de Balagueró.
La primera Rec em va resultar simpàtica, pel format novedós, l'estructura narrativa rollo videojoc, i fins i tot una mica de conyeta estil APM. Amb la seqüela, em van vendre que tenia "más acción" i "más humor". Una merda. La pel·lícula és infumable. Des del primer minut estàs desitjant que se'ls mengin a tots, i parlo tant dels personatges com dels actors, dolents amb ganes (excepte la meva Manuela).
Diuen que quan el cos humà es veu sotmès a un dolor tan intens que esdevé insuportable, el cervell desconnecta per tal de protegir l'individu i que aquest quedi inconscient. A mi al cinema em passa una cosa semblant, el meu coco intenta protegir-me de les preses de pèl i em desconnecto en períodes de 5-10 minuts, així que no estic segur de si l'argument era ple d'incoherències o simplement un conyàs.
En fi, que no val la pena seguir-ne parlant. L'únic punt a favor és que em permetrà escriure la frase somiada de qualsevol internauta:

Los zombies de Rec no son zombies, son infectados.

7 comentaris:

Josep ha dit...

Jo hi vaig anar acompanyat d'una morena mamelluda. Hi ha pel·lícules que només es gaudeixen amb crispetes i una mamelluda al costat.

Markutis ha dit...

Tots som Enjuto Mojamuto.

Senyor Merdevalista ha dit...

La seva sensació no és producte de la desconnexió: el guió és efectivament infumable.
Vaig tenir la sensació que visualment estava cuidada i poc més. La Manuela se salva i l'argentí, també (al meu parer, ja li dic).

Salutacions.

PD: Senyor Josep, finalment la va veure? Però home, si hi va amb una morena mamelluda, vol dir que anava a veure la pel·lícula...??

Josep ha dit...

Doncs sí.

Pert cert, la gent va aplaudir l'escena del coet mortal i el suïcidi de l'argentí.

Ah, les mamelludes i els films de terror són elements inseparables.

Senyor Merdevalista ha dit...

Caram, sí que estava participatiu, el públic!

Vostè sí que en sap. Jo m'he hagut d'empassar Brüno amb patates i com no vigili aviat em caurà una d'Almodóvar. Si us plau, no...!

Anònim ha dit...

Benvolgut senyor,

He estat llegint el seu bloc (costum que havia perdut) i he de reconèixer que tot i tenir el rècord en fer aparèixer la paraula "merda" en els seus escrits, el bloc és molt bo.

El felicito i li dono la meva enhorabona.

Xavi Prat ha dit...

Ostres, molt bon consell aquest de Rec 2, perque jo també dubtava entre veure Rec 2 i Agora. Jo, finalment, em vaig decantar per Agora. La vaig veure amb uns amics, i amb dir-te que un d'ells es va quedar fregit a la sala, ja t'ho dic tot. A demès, mesclava religió amb política, astronomía, filosofía, ... amb un inici de lo mes lent i un final de pena. Si la de REC 2 es infumable, amb aquesta t'intoxiques! Ara ja pots posar titulars a Agora: com malgastar 50 milions d'euros sense que..."sembli un accident"!!!

Per cert Sergi, et felicito pel blog! Molt currat. Fins i tot amb un Ewok de mascota! Faras merchandising d'star wars?