Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 24 de gener de 2010

Capitalism: a love story

Per treure'm el mal sabor de boca que em va deixar Sherlock Holmes, un sabor mescla de bilis i merda, havíem de tornar ràpid al cine i l'escollida ha estat Capitalism. Els que hagin vist la resta de documentals de Michael Moore ja es poden imaginar el que es trobaran, i és que no m'ha sorprès gaire.

Provocació gratuïta de les seves

Per començar, ens exposa una sèrie de casos extrems que es donen en el sistema capitalista salvatge dels EEUU, a saber: diverses famílies que els han embargat les cases, la situació deplorable dels pilots d'avió, treballadors que se'n han anat al carrer d'un dia per l'altre... També explica com s'ha arribat històricament fins aquí, segueix atacant el pla de rescat de 700.000 $ del govern americà, i acaba amb la trempera de la victòria d'Obama, tot acompanyat de dades que suposadament ens han d'escandalizar (que si el 1% de població té més pasta que l'altre 99% i blablabla).


Tot i ser bastant demagògic, en general no deixa de ser veritat el que ens mostra. Es fa una mica llarg i les jugades habituals de Moore de fer passar una mala estona al malvat de torn (com li va fer a Charlton Heston a Bowling for Columbine) no li surten gaire bé aquesta vegada, però no és tan dolenta com deien els fills de puta de la vanguardia, als quals dedicaré un post especial algun dia.

En fi, de tant en tant ja va bé que algú ens recordi que ens estan donant pel cul.

10 comentaris:

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Ara està molt de moda dir que Michael Moore és un tendenciós. Quins collons! Com si els telenotícies de qualsevol televisió no ho fossin.

Aquest paio com a mínim explica el que els altres no volen explicar

Dr. Muerte ha dit...

El Moore aquest és un fill de puta dels grossos que no sap fotre res més que ensenyar part de la merda d'aquest, el meu país d'acollida. Ep! que no els defenso pas! que per mi que els rebentin els budells en 3,2,1, ara! però d'aquí a voler ser el saca-mierda per fer-los canviar d'opinió (fer canviar d'opinió a un yankee és una batalla perduda) hi ha un tros.
La recaptació dels seus documentals serveix per pagar hipoteques de pobres desgraciats que no saben ni administrar-se la targeta de crèdit?

Albert B. i R. ha dit...

Encara no has anat a veure Celda 211?! O és que ja l'han treta de la cartellera? El Michael Moore explica veritats a mitges. Però la mitja veritat que diu fa molt de mal.

Sergi ha dit...

Senyor CETINA, està clar que com a mínim ens fa reflexionar, això no ho pot discutir ningú.

Doctor Muerte, li dic el mateix, però tampoc crec que en Moore sigui brillant. Precisament la pitjor part del documental son les sentades rollo "del barco de chanquete no nos moverán" dels desahuciats (que al cap i a la fi han perdut la casa per haver firmat el que no havien de firmar).

Albert, encara la tinc pendent, però l'hauré de veure per megavideo...

Xavi ha dit...

Sergi!!! Que es això de que un comentarista que s'auto anomena "critic de cine" vagi a veure Celda 211 al megavideo??? Per favor! Si no ho fas, jo mateix t'obligaré a fer una visita a la meva presó amb visita inclosa a les dutxes "Africanes" on mascles exotics els hi encantaria coneix-et (t'aconsello que no se't caigui la pastilla de sabó). Quan t'apuntes?

PD: Estaria bé que em responguessis a algunes de les aportacions que faig.

Xavi ha dit...

Retiro la PD

Sergi ha dit...

Xavi, què hi farem, m'ha agafat el toro! Les teves aportacions són sempre benvingudes, i encara que no et contesti, you were always on my mind.

Senyor Merdevalista ha dit...

La tinc pendent. Moore sempre fa el mateix i ja atufa a denúncia fàcil, però sí, és necessari que algú digui el que no funciona. Jo encara recordo quan el van xiular per la dedicatòria que va fer públicament a Bush Jr. Allà vaig trempar.
De veritat, no et miris Celda 211 al megavideo. Creu-me quan et dic que és per pagar l'entrada ben a gust. Vés al cine. I si no t'agrada, em pots llençar als lleons. Però són masses veus ja que pressionen, no trobes? ;)

Sergi ha dit...

Em rendeixo. M'heu obligat a buscar algun cinema on facin la Celda 211 a un horari decent, encara que vagi sol i l'acomodador m'escupi a la cara. Realment no puc suportar la pressió, només falten els Manel cantant que la vagi a veure.
Pero tu ja tens pendent capitalism i zombieland, recomanada pels líders espirituals de l'odisfera. Se t'acumula la feina, Merdevalista!

Senyor Merdevalista ha dit...

Calla, calla, no em mentis els Manel, què feixucs...
Entesos, recullo el guant! Intentaré que no passin de diumenge. Fins i tot, podria afegir "La cinta blanca" a la llista, per raons òbvies.