Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 27 de juny de 2010

Valoració de la temporada

Season finale del blog amb un recull de notícies sobre els tòpics que hem treballat durant aquests inoblidables mesos:

- Pel que fa a les reflexions futbolístiques sobre el mundial, trobaran la meva opinió reflectida en el meu proper llibre, titulat Puta Espanya i altres contes.

Bé podria passar per aquí un euromed africà a 140 km/h i trinxar-los a tots

- Respecte l'actualitat cinematogràfica, poca cosa a dir. Però l'última que vaig veure, Kick-ass, sorprenentment bona. Ni Nicolas Cage aconsegueix espatllar aquesta violenta i malparlada conya de superherois.

- Per complaure la senyoreta Literal, explicaré el darrer conflicte amb Mercadona.

Potser alguns de vostès coneguin el gloriós gazpacho hacendado, que proporciona als golden single com jo la dosi diària de vitamines, vegetals, i demés mariconades. Doncs bé, resulta que un dels packs d'ampolletes que vaig adquirir no havia estat correctament envasat i mancava el segell de plàstic que hi ha sota el tap. Tot seguit, em vaig posar en contacte amb el (magnífic, tot s'ha de dir) servei al client de l'empresa valenciana i em van suggerir que el retornés a l'establiment i me'l canviarien. Finalment, com que a la meva companya de pis li havia passat el mateix però se l'havia fotut sense dubtar-ho, no vaig voler ser menys i me'l vaig beure com un autèntic home.

Senyores, senyors, dissenyadors gràfics, escriptors, periodistes, historiadors, metges, filòsofs, empresaris, locutors de ràdio, estudiants, guionistes, mecànics, polítics, mossos d'esquadra, futbolistes, funcionaris, advocats;

Bon estiu.

16 comentaris:

Remitjó ha dit...

Gaspatxo del Mercadona, és bo! Tot i que han canviat de fabricant (abans el feia Don Simón i ara Dacsa, una companyia valenciana que també fa els sucs), segueix complint i mantenint una excel·lent relació qualitat preu.


S'en va vostè de vacances? Tanca la paradeta temporalment? No ens abandone gaire temps, que l'estiu ve fred

Pere Llufa ha dit...

Després de tastar cinc-centes marques de gaspatxo puc concloure que el millor gaspatxo del món, després del que faig jo i el que fa la meva tia, és el Solfrío (només l'he trobat a fruiteries, mai a supermercats).

El segon és l'Alvalle Gourmet i en tercer lloc podríem situar ja el del Mercadona.

I en darrer lloc, lluny dels altres i perdut a l'espai sideral dels gaspatxos, sens dubte, el Gallina Blanca. Mai a la vida havia tastat res tant dolent com això, on tota semblança amb el gaspatxo es redueix a la foto de l'etiqueta.

Albert B. i R. ha dit...

Abans que passi l'Euromed, seria gratificant veure las seves cares desquiciades després que el CR9 passi per damunt d'ells com una apiconadora (animar a aquest home, qui ens ho hauria d'haver dit!).
Sobre el gaspatxo, com que no m'agrada, no puc dir res al respecte. Aquest comiat, per què és? Espero que no ens deixi per gaire temps! O és que comença a notar determinats símptomes després de provar aquest gaspatxo? Per si de cas, molt bon estiu!

Remitjó ha dit...

Estic d'acord amb el senyor LLufa i la seua opinió sobre el Gallina Blanca: és una puta merda

Llesca ha dit...

El Solfrío aquest no l'he tastat, però l'Alvalle és bo, certament. Tot i així, si es pot prendre del de fet a casa, millor.

Ara bé, sigui del súper o casolà, el gaspatxo sempre em repeteix.

Bon estiu a vostè també!

Dr. Muerte ha dit...

mirin que volia dir coses, però al llegir "el gaspatxo sempre em repeteix" tot el que tenia pensat se me n'ha anat a pendre pel sac. Ignorants de la vida! si pelen el cogombre a ratlles, com si fos de l'athletic de Bilbao, i si a l'all li treuen el corT, el gaspatxo no repeteix.
Ah, i de marques d'aquestes no n'he provat NI UNA! abans em foto un pot de cianur...

sànset i utnoa ha dit...

Ets un home com cal!
Jo, ni ben envasat, me l’hagués fotut.

Per cert, on es pot adquirir el teu recull de contes, que sembla interessant?

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Noa Literal ha dit...

no seria capaç de comprar un gaspatxo envasat... i per cert, quin problema va tenir al beure's el gaspatxo sense precintar? us vau intoxicar? estava en mal estat?

Llesca ha dit...

Oju Doctor; que el gaspatxo repeteixi té el seu què. Què me'n diu de la meravellosa sensació de repetir a la cara de l'imbècil de torn? Només per això, ja val la pena.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

El gazpacho és només suc de vegetals. Mort al gazpacho! Visca la cervesa!

Sergi ha dit...

Estic molt i molt satisfet pel debat obert pel gazpacho. És un flashforward del que vindrà a la següent temporada d'aquest blog.

Remitjó, a l'estiu tinc previst una reducció de l'activitat blogueril, però si continua plovent com si això fos Glasgow potser m'hi repensi.

Sànset, després de la notícia d'ahir, el "Puta Espanya" se'l trobarà per tot Catalunya.

Noa, no no, cap problema. Ja està. Fi de l'anècdota.

Albert, tinc sentiments contradictoris respecte el partit d'avui. Que guanyi Portugal, però que salti Jimmy Jump i degolli CR9.

Pere, m'agradaria provar els gaspatxos que enumera, però jo només treballo mercadona. Demanar-me que entri a un fruiteria em suposa perdre - 10 de virilitat.

Llesca, provi el salmorejo, a veure que tal. Jo encara no he tingut collons.

Doctor, gràcies per la recepta. Que és vostè fan de Martha Stewart?

CETINA, LLIURE!

Noa Literal ha dit...

ostres, doncs...quina gran anècdota, no?

Sergi ha dit...

Apreciada Noa Literal: com diria aquell, "este es mi blog y me lo follo cuando quiero". No em toqui els collons que després vindran les ploreres i els falsos comiats.

Senyor Merdevalista ha dit...

Gran, gran Sergi, sí senyor! Com un campió amb el gaspatxo, així m'agrada.

Bon estiu per a tu també. Cuida't!

Sergi ha dit...

Mestre entre els mestres, moltes mercès. Que la Força sigui amb tu!