Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 19 de desembre de 2010

Biutiful

Fer una pel·lícula trista i depriment és molt fàcil. De fet, és tan senzill com escriure un blog destructiu i criticaire. Només hi has de fer sortir tot allò xungo que et passi pel cap: barris miserables, el protagonista pixant sang, la seva dona bipolar i ninfòmana muntant-s'ho amb el cunyat, policies corruptes, inmigració il·legal, nens desamparats, un munt de cadàvers... Oh, wait! Amb aquest breu brainstorming ja t'he esboçat el guió de Biutiful.

També cal tenir en compte que en Bardem deixa anar un parell de paraules en català per satisfer els més laportistes.

Eh, que lo estoy pasando mal, mira que cara pongo


La mort és una constant al llarg de tota la pel·lícula. Especialment, quan l'espectador del costat està cruixint una safata de nachos amb guacamole i queso fundido en dolby surround, soroll incompatible amb el to intimista del film de Iñarritu.

La millor opció, sens dubte, és la de retorçar-li el coll Van Damme style. Ningú se'n adonaria fins els títols de crèdit. Ep, em faré un post-it que després aquestes coses se m'obliden.

En fi, sóc l'únic animal que ensopega tres mil vegades amb la mateixa pedra. El proper cop no cometré l'error de deixar passar Tron Legacy.

11 comentaris:

La RaTeta Miquey ha dit...

... ho sospitava... vols dir que el Bardem no comença a patir la síndrome "Robert de Niro de vell" i escull pelis infumables?

Et recomano aquesta (setmana de l'autocita, recordes?):
http://laratetamiqueyblog.blogspot.com/2010/12/quan-les-cancions-parlen-de-mi.html

Remitjó ha dit...

Ja no em queda clar si li ha agradat o no.

Albert B. i R. ha dit...

L'altra opció amb l'espectador torra-collons era canviar de lloc o fer-lo canviar de lloc, ni que fos amb un pèl de violència. Això, és clar, si la sala no estava plena de gent trista i depriment com la pel·lícula.

Llesca ha dit...

1. El Bardem em provoca rebuig en tots els sentits.

2. Les pelis que van d'intimistes em provoquen rebuig, en general.

3. Què coi li passa a vostè pel cap que sempre acaba escollint la peli equivocada? "Biutiful" o "Tron Legacy"... va "Biutiful", que no em mereixo passar-ho bé.

(Tot això ho dic sense haver vist Tron Legacy encara; que per cert, m'han dit que està molt bé, però que el doblatge és una putamerda)

Josep ha dit...

La típica pel·lícula que fa mandra anar a vore.
A vostè li va obligar la parenta?

Noa ha dit...

A la ràdio, crec que aquell el Broc, que ho critica tot pensant-se que és Déu, la va deixar molt bé.

Txisky ha dit...

Ídem de ídem: vaig sortir del cine amb ganes de vomitar a la cara de la Penélope Cruise!.

Sergi ha dit...

Rateta, doncs sí, en Bardem seria una mena de Rei Mides; tot el que toca es converteix en merda.

Remitjó, això és perquè procuro que el meu blog sigui imparcial i objectiu.

Albert, he de reconèixer que el cabró que es va comprar els nachos era jo.

Llesca,
1. Totalment d'acord
2. Totalment d'acord
3. Se suposa que havien rodat escenes prop del meu barri de barraques, però ni això vaig veure.

Josep, jo camino sol.

Noa, en Broc em cau bé, però de vegades es ven per un sandwich de atún del caprabo.

Txisky, l'acompanyo en el vomitiu sentiment.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

es que si s'em posen intel·lectuals....

c.e.t.i.n.a. ha dit...

És que no espavileu! Que no us enrecordeu del bodrio aquell amb Brad Pitt plorant pel Marroc com una magdalena? Doncs que esperaveu?

Anònim ha dit...

Ahir a la tarda vaig anar a veure TRON Legasi i m'ho vaig passar teta!!!

Crispetes, ulleres 3D, cocacola i Daft Punk a tota ostia. Després de la sobredosi de motos digitals i llumetes futuristes vaig acabar la nit foten un pollasso trònic amb la meva dona.

Yeah!!!

markitus.