Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 15 de maig de 2011

Dia de la Noa

abui astic molt anfadada perke ma fa mal de pancha i no se perke, allabors e nat al metxe

Ups, disculpin, m'havia oblidat de passar el corrector...

Tal i com anava dient, avui estic de mal humor. Com que no sabia molt bé què fer, he decidit endinsar-me en aquesta gran metròpoli que és Figueres per comprar una mica de roba, encara que a mi no em fa falta perquè sempre estic divina. Algun dia penjaré fotos.

Així doncs, he entrat al zara i li he demanat a la dependenta que m'ajudés a triar un vestidet d'estiu. El primer que m'he emprovat em sentava de meravella, però la noia que m'ha atès m'ha aconsellat una talla més. Tot seguit, li he fotut una patada a la boca seguint l'instint que em marca el geni empordanès i he marxat d'allà.

Però, oh meravella, la vida també et dóna alegries! Tan bon punt he trepitjat el carrer de nou, ha deixat de bufar la tramuntana i m'ha envaït l'eufòria! Estava tan i tan contenta que...!!! Bé, no ho recordo, perquè ha tornat a bufar i apa, altra vegada de mala hòstia.

Ja està. Punt i final. És l'hora dels adéus. Tanco el blog. Us estimo. Us odio. A reveure. Fins aviat. Fins mai. Ens veiem. Adéu.



He tornat. Durant tot aquest temps que no he escrit, uns 4 segons, m'ha donat temps a reflexionar, i he tret la conclusió que a partir d'ara faré el que em surti dels pebrots.

Ara sí. S'han acabat els falsos comiats. Espero que algun dia ens retrobem. Encantada d'haver-vos conegut i que tingueu sort.

Bentornats al meu blog. El cert és que ho he trobat a faltar, i què caram! Per què no? He pensat, Noa, més val que tanquis el blog. Aquesta vegada la decisió de deixar-ho és ben ferma i no em penso fer enrera. Per això torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno. Marxo. Torno.





Amb tot l'apreci, el respecte i admiració per la brillant blogaire Noa (o com se digui ara)


10 comentaris:

El senyor gerent ha dit...

Ahh senyor Sergi... Amb aquest ara sí, ara no ho ha brodat!!!

pons007 ha dit...

admiro el seu estat de forma que es capaç d'arribar a la boca amb una patada

Josep ha dit...

No sóc superficial, però em fot que em recordin que estic grassa...

Llesca ha dit...

"Aquesta vegada la decisió de deixar-ho és ben ferma i no em penso fer enrera. Per això torno."
Magnífica incongruència! Digna de l'homenatjada, sens dubte.

Dr. Muerte ha dit...

Plas plas plas plas... el suspens entre textos de "ai, que plega... però no!" m'ha fet sentir una muntanya russa d'emocions!

helena arumi ha dit...

Sergi, com es nota que vos sou un home sensible. Magnífic. Vos podríeu fer guions per a la teletres i serien un èxit!

Sergi ha dit...

Senyor Gerent, gràcies. La idea era estendre aquesta dicotomia fins a l'infinit, però no tinc tanta imaginació.

pons007, ara ja sap del que és capaç una dona ofesa.

Josep, que no, que està divina! Bé, podria estar millor... No no, està divina!

Llesca, veig que ho ha captat a la primera. L'enhorabona! Com a premi, li regalo una piloteta de goma perquè la faci botar.

Dr Muerte, i al final de la muntanya russa d'emocions ha potat suposo.

Helena Arumí, moltes gràcies, però no em torni a dir aquestes coses en públic. M'està fent quedar com un autèntic maricón.

Txisky ha dit...

El que li surti dels pebrots?. Insinua un rerafons blaugrana?.

helena arumi ha dit...

Felicitats pel primer premi Tramuntana! Veu com jo tinc bon ull? Vagi, vagi a la teletres que se'l rifaran!

Sònia ha dit...

Per cert, quan passaràs a recollir el premi? tinc oberta la sucursal de Noa Corporation de 8 a 14h. Ostres, cagada! ara veig que ja l'ha penjat al seu bloc :)