Després de reconciliar-me amb l'audiència femenina, avui toca fer les paus amb Cornellà i tot l'extrarradi en general. Comencem aquest particular derbi metropolità amb un exemple de mal servei típic de Barcelona.
La joia de la corona
Tarda d'un dia festiu qualsevol. Passejant pel centre de Barcelona, crec recordar que hi ha una exposició de fotos al CCCB que segons l'hora és gratuïta. Em sona que ha de ser en dia laborable, però decidim anar-hi ja que per preguntar no perdem res.
Entrem a la recepció i ens dirigim al taulell d'informació, darrere del qual hi ha un noi i una noia. La noia, que llueix unes precioses ulleres de pasta negres, està sentada sobre el seu peu dret rollo Empar Moliner, i està completament inmersa en la pantalla de l'ordinador, que jo no tinc a la vista. Pel seu altíssim nivell de concentració dedueixo que està calculant la posició d'orbitatge de la sonda Mars Reconaissance Orbiter, ja que me la quedo mirant uns 5-10 segons i ni s'inmuta.
Decideixo no molestar aquella subnormal i m'adreço al noi, que està acabant d'assenyalar quelcom en el díptic del museu a uns altres visitants.
- Bona tarda, que s'hi pot entrar?
L'informador fa una ganyota que interpreto com a "no", i ràpidament torna a seure per dedicar-se a corregir les coordenades enviades per la seva companya a la sonda de la NASA, així que vaig passar de preguntar res més i vam sortir corrents d'aquell infern. Si hagués estat jo una gafapasta amb aquella mescla de minifalda i malles si que m'haguessis tret el folleto, assenyalat horaris, comentat que l'endemà seria gratuit, i que buscaves una cara com la meva pel teu projecte de fotografia oi, cretí?
Podria exposar uns deu milions d'exemples de mal servei, protagonitzats molts d'ells per universitaris amb treballs temporals. Jo també he tingut mil feinetes de merda però sempre ho he intentat fer el millor possible, encara que fos cangur d'un mocós de 4 anys.
El servei a Barcelona és cada dia pitjor. No culpin (només) els cambrers peruans, les recepcionistes argentines i els futbolistes francesos. L'enemic és a casa.
8 comentaris:
Doncs ja sap el que li toca, mossènyer: la propera vegada posi's gafes de pasta, "rellenu" pel pit, minifalda i malles.
Si en l'època en la que treballava a museus m'haguessin tocat companys d'aquesta mena no haguessin durat ni un dia, els haguès esclafat el crani amb l'expenedora de tickets.
I al cent per cent d'acord: l'enemic és a casa.
M'estalviaré preguntar-li què hi feia vostè a menys de 100 metres del districte de Ciutat Vella, perquè l'aprecio.
Ara, li he de dir que per desgràcia he hagut de passar moooltes hores de la meva vida al costat mateix del CCCB, alguna fins i tot a dins. En aquest temps vaig aprendre dues coses:
1) La zona només és apte per a putes, delinqüents, guiris i snobs. Si no respòn a cap dels quatre perfils no s'hi trobarà mai còmode.
2) Tractar malament al client fa modern. Hi ha un sector del públic que ho demanda. El barri està trufat d'establiments on no et deixaran entrar la meitat de les vegades o et faran sentir com un intrús. L'objectiu és que els habituals se sentin part d'un club exclusiu i els que faran l'esforç per convertir-s'hi a la llarga tinguin la sensació que han aconseguit introduïr-se en una espècie d'el.lit.
La brutícia que cal netejar en aquest districte vol molt de napalm.
Calia la foto del camp dels perdedors? He estat a punt d'aturar-me i no continuar llegint.
Doncs a mi les noies amb ulleres de pasta no m'agraden. I les que porten el serrell tallat en línia recta tampoc.
Em té la mar d'encuriosit el que estarien fent a l'ordinador. Jo aposto per:
- Facebook
- Badoo o similiar
- Youporn
A Sant Ildefons hi he passat grans moments. I també a Bellvitge i a Llefià.
No tot ha de ser Sants.
Es cert, per que las argentines que treballen cara al públic tenen tanta mala llet? Complexe de superioritat?
Benvolgut Senyor Merdevalista: és bastant complicat fer-se passar per dona medint 1,95. I no serà perquè no ho hagi provat.
Benvolgut Markutis: en la meva defensa diré que hi visc molt (massa) a prop, però és una zona que procuro evitar, pel motiu que vostè narra a la perfecció.
Benvolgut Albert: calia fer les paus amb l'extrarradi i era la millor manera.
Benvolgut supositori: a mi tampoc.
Benvolgut Doctor Muerte: jo voto per porno amateur.
Benvolgut Josep: per descomptat.
Benvolgut CETINA: vostè ho ha dit.
Publica un comentari a l'entrada