Diuen que a Barcelona es fa bon teatre, però jo no ho tinc tan clar. No veig cap obra a la cartellera que m'engresqui, cap 2012 o Dos canguros muy maduros versió teatral. A més, cada cop que he anat al teatre ha suposat un trauma dels que escurcen 10 anys l'esperança de vida.
A la feina hi ha una persona molt aficionada al teatre, especialment els musicals. Ha vist spamalot, mayumana, la bella y la bestia, la sirenita sobre hielo, blancanieves sobre hierba... Totes, però la que m'ha recomanat més aferrissadament és Hoy no me puedo levantar, amb la qual cosa em justifica l'eutanasia activa sense més arguments.
Recentment em van obligar a veure Reugenio, l'imitador del Eugenio. Quan dic que em van obligar, vull dir que només faltava que em mantinguessin les parpelles obertes amb l'aparell de la naranja mecánica.
A més, es dóna la divertida circumstància que els meus pares posaven els cedés del Eugenio els cap de setmana al matí (tenen tota la puta col·lecció), totes les variables per l'equació: Eugenio + ressaca = infern sobre la terra.
Així que ja veuen que la meva simpatia pel personatge venia de sèrie.Doncs bé, estem parlant d'uns 40-50 acudits, un darrera l'altre, pimpampimpam que diu aquell. Tots i cadascun d'ells ja me'ls sabia
Saben aquel que diu...?Com descriuria l'experiència?
Durant la Segona Guerra Mundial, els japonesos agafaven els presoners i els inmobilitzaven els braços per ruixar-hi aigua gelada. Al cap d'unes hores, canviaven l'aigua gelada per aigua bullint, provocant un dolor intolerable i fins i tot el despreniment de la carn, deixant els ossos a la vista.
Mentre veia la funció, vaig pensar varies vegades que tan de bo m'haguessin capturat els japonesos abans d'entrar.
7 comentaris:
Dos apunts breus:
1) Probablement el REUGENIO es una de les millors alternatives que hom pot trobar aquesta setmana als escenaris barcelonins.
2) Amb els nostres impostos es subvencionen aquests excrements dramaturgics!! A sobre aixo!!!
Haver anat a veure Urtain!
A casa meva tb els agrada l'Eugenio. Tenen no sé quants cassettes. Sentir-lo durant 10 minuts provoca un dany pitjor auditiu pitjor que el de les obres pel TGV.
Fa segles que no vaig al taiatru. Tinc la sensació que és com anar als titelles però amb gent que a més fa veure que s'ho creu de debò el que diu... molt trist tot plegat.
MARUTAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!
L'altre dia van felicitar a mun pare per un programa despertador de la radio.. I al locutor no se li acut res més que dir-li: Tens una gran veu d'imitador.. Imita a l'Eugenio. Mun pare: Saben aquel que dice.. ¬¬
Qui necessita el teatre? La vida és maca, nano! Balla al seu escenari i oblida't del teatre.
Publica un comentari a l'entrada