Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

divendres, 25 de desembre del 2009

Gorrons

Un gorrón, nens de San Ildefonso que em consta seguiu aquest blog, no és una gorra gran. Un gorrón és una persona que intentarà treure un profit de vosaltres, esp. econòmic, d'una manera èticament reprobable. En català correcte en diem fill de puta.

Págate algo nen


Recentment, potser a causa de la crisi mesclada amb aquests dies de despeses i consum, he tingut ocasió de viure situacions de xtreme-Gorronism, una nova modalitat de gorronisme salvatge que ve dels EEUU. A més, totes se situen en el mateix escenari, com si es tractés d'una brillant obra de teatre: bar manolo qualsevol, quarts d'onze del matí, havent esmorzat, hora de pagar.
Vegem-ne tres exemples paradigmàtics:

Gorrón 1: cal que el lector conegui dues dades bàsiques per entendre la personalitat de Gorrón 1, a saber:

- Va començar a fumar als 23 anys perquè "és propi de guanyadors".
- És un perdedor.

El cas és que G1, just abans d'anar cap a la barra a pagar, va decidir anar al lavabo, tot i que teníem pressa per tornar a la nostra ocupació. Jo em vaig posar a fullejar un diari, i en veure que tardava vaig pagar (la meva part) i vaig baixar a buscar-lo, ja que havien passat més de 10 minuts. El vaig trobar fent temps, assecant-se tranquilament les mans amb paper de wc: "ah, que fem tard oi? Anem, ràpid, ja has pagat?"
MEEEEEC! Vas directo a la cárcel sin pasar por la casilla de salida ni cobrar los 20 euros.

Gorrón 2
: en aquest cas, Gorrona 2 havia demanat un tallat, mentre jo m'havia fotut un bacon amb formatge gran i un nestea. No m'importava pagar un euru més, però al acostar-nos a la barra em comenta que "ostres doncs l'altre dia em van haver de pagar l'entrada del cine, (...) i per venir fins aquí li he hagut de demanar a la meva àvia la T10, i és que vaig curta de pasta gegege", tot això rebuscant per la cartera però sense acabar de treure'n res.
MEEEEEC! Per llesta i per brasas, et pagues el tallat.

Gorrón 3: És el fifa world player dels gorrons, ho fa tot més fàcil amb un "podries pagar tu, que treballes, cabrón".
BINGO! Et pago el cafè, l'entrepà i l'entrada del pis si cal.

Nens, quan vulgueu gorronejar, aneu sempre de cara. Tots hi sortirem guanyant.

7 comentaris:

Josep ha dit...

El gorreig és tot un art. Si em convides te n'explico els secrets.. ... ...

Anònim ha dit...

El Gorrón 3 almenys és sincer. És el que fa menys ràbia. El del lavabo, a sobre, segur que va provocar una llarga cua al seu darrera.

Senyor Merdevalista ha dit...

Demolidor el primer paràgraf, mossènyer.
No es deixi el tipus de gorrejador que diu allò de "ep, em pagues tu la última cervesa? El proper dia et convido jo". I encara se'n pren dues més, el fill de puta.

Dr. Trumbo ha dit...

jo en conec un que s'apunta als sopars, quan arriba diu que no té pasta, algun gilipolles acava convidant-lo. Atenció que ara ve la pitjor part, en agraïment, l'aprofitat no s'està de demanar el que sigui més car o, si li ve de gust, repetir...

Sergi ha dit...

Senyor Josep: no ensopegaré quatre vegades amb la mateixa pedra.

Senyor Albert: efectivament, el num.3 és, en el fons, una buena persona.

Senyor Merdevalista: aquest tipus de fill de puta no el tinc estudiat, però el tindrem en compte. Gràcies.

Senyor Anthony S: el que vostè diu ja és gorrón nivell advanced. Vagi amb compte amb aquest tio.

FUNCIONARI ASSETJAT (Xavi) ha dit...

El millor gorrón es aquell que no s'amaga i que et diu sense embuts: JA QUE ETS FUNCIONARI I TENS PASTA... PAGA'M EL CUBATA, O EL SOPAR, O ... D'on ho hauré sentit tot aixó que fins i tot somio amb gorrons?

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Gorrón nº4: En un sopar gran agafa la propina per comprar tabac. Es que no porto sueltu! Jo en conec 2.