Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Star Wars, cómo no


Sé que aquesta primera entrada no agradarà a tothom, en especial al meu club de fans del fotolog (un beso chicas), peeeero no hi ha altra manera de començar un blog de cine. I vull parlar de l'única pel·lícula que he vist més d'una vegada.

Deia Wagner que l'òpera representa l'art total, ja que integra totes les facetes artístiques possibles: cant, música, poesia, pintura, literatura etc.

Doncs bé, podem dir que Star Wars és CINEMA TOTAL, ja que és una saga que ho té tot: història èpica, personatges carismàtics i ben definits, espectacle, acció, imaginació... La primera trilogia va revolucionar el cinema, aportant uns efectes especials mai vistos i actualitzant la típica història de la literatura sobre el viatge iniciàtic del protagonista. La segona trilogia no aporta tant, però tot i això integra d'una forma mai vista animació digital i real, i té moments d'autèntic cinema en estat pur (orden 66 de l'episodi III, per ex.).

Menció especial per la banda sonora dels 6 episodis de John Williams, a l'alçada de les millors composicions de Mozart o del propi Wagner.


Reconec que l'última "The Clone wars" queda reservada als fans, ja que té un guió amb tanta profunditat com un capítol dels teletubbies, però conserva l'espectacularitat marca de la casa.

En aquest sentit, imprescindible "Blue Harvest", el brillant homenatge de "Padre de familia" en el primer capítol de la sisena temporada. Estrena demà dimecres La Sexta (suposo que el repetiran mil vegades), plagat de gags memorables. Atenció al moment dirty dancing del obi-wan pederasta. Senzillament, no té preu.